Imatge amb text / Text amb imatge

La imatge és recurrent: ametlers tocats de xilella, margalideres que esclaten en flor just en sentir calor de primavera, ovelles orades davant la presència de la belluma d’una persona que, fins ara pellucaven gramínies sota les margalideres,,,

La idea també ho és. Entre pensament i acció sempre hi ha una escletxa per la decisió. ¿Decidim seguir rutines, continuar el la zona còmoda o ens arriscam per seguir les noves i incessants orientacions de la ciència? Continua

Mots perduts: baldufa

Parlàvem de pellers i de cordadors d’olla… i va sortir el concepte. Una eina senzilla i enginyosa que s’utilitzava per foradar una mica el test de les olles crullades amb la intenció de poder-hi posar una o vàries gafes metáliques que n’allargasin la vita útil. Era altre temps!

Pel que fa referència a la primera de les accepcions, segurament no s’ha de considerar mot perdut encara que, a dir ver, fa estona que no n’he vista ballar cap de baldufa. A finals dels anys 70 dels segle passat, en el sí del Card Infantil, es va intentar la recuperació del joc de baldufes, però no acabà de quallar.

Continua

Entorn: 22-M Dia mundial de l’aigua

Avui 22 de març, Dia mundial de l’aigua.
En motiu d’aquesta celebració, el diari arabalears.cat, aquest propassat dissabte. publicà un interessant dossier referit al tema.

D’aquest dossier se’n poden destacar, a nivell local varis aspectes. D’una banda sembla que no tenim aigua asseguara, i això, segons Recursos Hídrics,  és resposabilitat de l’Ajuntament. Una altra qüestió fa referència a les pèrdues d’aigua, sembla que, a nivell municipal, tampoc destacam per tenir-ne poques. Continua

Mots perduts: panera

D’entrada val a dir que “panera” , fonamentalmet, és mot relacionant amb el pa i per extensió als queviures. En el món rural, com el nostre, encara, a les cases, de forma majoritària (?) es disposa i s’usen alguners varietats de panera.

La proposta d’en Serafí, però, anava orientada a l’ús, en sentit figurat i vulgar que mostra l’accepció 5. Certament aquest concepte de panera es va substituint pels augmentatius de cul. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La idea te relació directe amb les aportacions de Sinek referides al Joc Infinit: “Podem contemplar els nostres reptes des d’una perspectiva finita, que comencen i acaben o des d’una perspectiva infinita cercant la transcendència conscients de la nostra implicació en una totalitat.”
Treballa el lideratge però les idees són extensibles a cada una de les nostres decisions, Lliga amb les aportacions de V.Frankl  (Vés més enllà de tu mateix). Continua

Mots perduts: l’accent

No avui no fem referència a mots concrets. Volem fer referència a l’accent, a la manera de parlar diferencial que tenia un poble en relació al veïnat. La manera de pronunciar les vocals, el ritme, la cansueta diferenciava el parlar cerverí del llorencí o de l’artanenc.

Això, com els mots, també es perd. Vaig parlar llargament amb una dona de Son Servera i m’hi vaig voler fixar, vaig enfocar la pronúncia. No vaig saber detectar cap element diferenciador amb la nostra parla que és la manacorina.

Potser, segons edat i família, encara hi ha restes d’aquest tresor diferencial, amb una mica mica de sort encara el podrem gaudir. Potser en serem la darrera generació. .

Una de llibres: El joc infinit

Va de lideratge. Potser personal, familiar, de grup, d’empresa…a tots ens agrada liderar algún projecte, si més no, el de la pròpia vida.

La proposta de l’autor (S.Sinek) es enfocar aquest lideratge. Com ho fem?. Llavors planteja dues possibilitats: ¿anam a cercar el guany a curt termini o l’aplicam conscients de que som part d’un tot?. Continua

De la premsa: Truita llorencina

Na Caterina Gelabert mostrava, aquests passat dissabte, a l’arabalears.cat, la “truita llorencina”, un menjar d’ermitans.

Cert és que havia tastat aquella variant consistent amb patata bollida torrada, passada per la pella, la coneguna truita de patatat sense ou.
Deconeixedor culinari no sabia que aquesta variant de truita, es conegués amb el nom de “llorencina”. Continua

Entorn: Tornen

Tornen les “mosques vermelles”, les subtils i delicades orquídies dels nostre entorn.

Enguany les he pogudes fotografiar en un lloc ben diferent de l’any anterior i amb terra de característiques diferents: enguany en terra blanca i argilosa (ses Sitges), l’any anterior en call vermell (sa Clova). Però, a manera de curiositat, cal assenyalar que ambdós indrets disposen de semblants característiques d’il·luminació solar i i humitat: sempre a l’esguard d’una paret, en zones relativament ombrejades i mirant a tramuntana. Continua

Mots perduts: rebló

S’ha assenyalat moltes vegades, la utilitat és el que determina el coneixement i ús dels mots. El reblonat és una vella i usada tècnica que s’ha vista arraconada per l’ús dels perns.

Ara i aquí també s’usa poc en la segona de les accepcions, la cabdal importància del reblonat d’una paret seca es substitueix, habitualment, per ciment i grava.

El mot sorgí dissabte, i el destacà na Bel, a la conversa de cafè, aquesta vegada a l’entorn del “ferro dolç”, una deferència, una manera de fer l’ullet de n’Antoni cap en Felip. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les vies determinen el trajecte. Al tren se li pot demanar comoditat, puntualitat, rapidesa, eficiència…però no pot sortir de les vies marcades.

Els rails podien representar una metàfora de les contundents aportacions de Sutherland quan assenyala: “amb tots els meus respectes vers Aristòtil, es pot afirmar que la conducta irracional no és l’excepció, sinó la norma”.

(Ara mateix, si jugassim a relatar conductes irracionals en podríem feixar un cavalló) Continua

Una de llibres: L’enemic interior

No sempre som éssers racionals. La tendència al comportament irracionbal és “la norma” i alhora el nostre enemic interior. Les aportacions , clares, didàctiques i fonamentades de Stuart Sutherland poden convidar a certa transformació, a canviar la mirada que tenim de nosaltres.

Vegeu-ne un petit i parcial resum

Mots perduts: estaló

De moment encara no l’inclouria a la llista de mots perduts, però diria que en du camí ja que l’activitat d’estalonar arbres ha perdut vigència. De fet, passejant per fora vila, excepcions a banda,  ja no se’n veuen d’arbres estalonats.

Més usat amb la forma “puntal” resten, això si, els estalons usats en construcció i també els que configuren suport emocional. Continua

Entorn: Hadú

L’anècdota pot il·lustrar sobre la creació popular dels noms de lloc, a vegades ben aleatòria.

Ens hem de situar en els anys 30 del segle passat quan uns joves llorencins s’enrotllaren voluntaris a la Marina. Aleshores, temps d’estretors econòmiques, disposar de plat calent, roba neta i una petita paga complia moltes de les aspiracions dels jovencells. Continua