Arxiu de l'autor: Joan Roig "Dalmau"

Relats. Capítol VIII

Publicat el per , null
Respon

Per batre se solien vestir d’una manera molt peculiar: es posaven un capell de palla amb una tela cosida que anava d’orella a orella i fins damunt l’espatla, una camia màniga llarga embotonada fins al coll i les mànigues també embotonades, uns calçons de cotó i, algun, calçons amb bufes, unes espardenyes d’espart que alguns es treien a l’hora de batre perquè hi entraven grans i era molt molest. Les dones solien fer el menjar i guardar els infants, però a l’hora de ventar també col·laboraven i es vestiten de manera que només se les veien els ulls. Continua →

Politiqueig

Publicat el per , null
Respon

El 2004 es senyor Aznar va privatitzar  Endesa, des de llavors ençà sa factura des llum ha pujat ni més ni manco que es 80 per cent. Avui es Senyor Aznar es assessor d’Endesa, obtenint una “petita” retribució pes seus consells, o per haver-los proporcionat es negoci? Bé com deia, per sa seva col·laboració aquest senyor, cobra sa quantitat de 200.000 euros a s’ any. Una manera més de produir riquesa per sa nació. O no?.

Acudit Picant

Publicat el per , null
Respon

Un matrimoni. Ell havia estat 15 dies fora i quan arriba la dona ja l’esperava damunt el portal amb la llagrimeta als ulls. Després de les corresponents abraçades i besades, ella: Ai, ja no podia esperar més, anit serà gros. Després d’haver sopat se’n van al llit i es posen en feina. Quan fa una estona que li donen el veïnat pega dos cops a la paret i, cridant, els diu: Ja està bé, vaja una setmaneta que m’heu donat; ni que tornàssiu estar de lluna de mel!

Acudits

Publicat el per , null
Respon

Dos catalans, parlant del partit de futbol Barça-Madrid, un deia: Jo crec que si se saben moure, aquest partit es toca repetir. Com es pot repetir un partit d’aquesta categoria, net, sense follons ni jugades conflictives, quina base hi ha per fer-lo repetir? Tu saps que a Catalunya estan prohibits els toros i ells ene torejaren… Continua →

Relat. Capítol VI

Publicat el per , null
Respon

Com us contava abans, i si comparau els preus que es pagaven pels jornals, veureu que els dobbers escassejaven, per la qusal cosa s’emprava molt el barat: jo tenc això i t’ho barat per això teu. Però, clar, no sempre ni tot es podia baratar i principalment la gent jove necessitava manejar qualque dobber. Com ho feien? Com que no solia esser molta la seva feina i tenien temps, paraven lloves i duien a vendre qualque ocell a les botigues o carnisseries, cercaven esclata-sangs, espàrecs, espigolaven… L’espigolar consistia en què, quan s’havia segat i fet els cavaions i les garbes, sempre quedava qualque espiga de gra, i abans d’amollar-hi els animals qualcú de les cases, normalment els fills, feien tota la finca, pam a pam, arreplegant totes les espigues i així aconseguien un petit extra. Continua →

Reflexions

Publicat el per , null
Respon

Optimista, es aquell que després d’uns quants fracassos o soscaires en la vida, viu amb il·lusió i esperança.

Quant les paletes, la llima, l’arada, o es martell aconsegueixin un lloc d’honor al costat del compàs, dels mapes o els llibres de ciències, llavors desapareixeran molts de prejudicis de castes, i la concòrdia dins la societat, resplendirà.

Qui alci la bandera de la justícia defensant persones anònimes, haurà de tenir la voluntat de ferro, valor i audàcia per enfrontar-se als poderosos, i s’haurà de fer impermeable a mentides i calumnies.

Politiqueig

Publicat el per , null
Respon

Sa gent està acabant sa paciència, per tant vos urgesc a canviar de pensament.  En lloc de seguir pensant en més retallades, com teniu previst, és hora de començar a retallar atur i crispació i revitalitzar s’economia, regenerar sa vida política, trobar tots es corruptes i fer-los tornar es doblers, i veureu com no necessitareu retallar més, ni pujar més imposts i tampoc vos veureu en sa necessitat de parlar de s’ herència rebuda, Continua →