Vaccina o vacuna?

El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana descriu així la paraula vacuna: «Vaccí. Medicina. Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions». També esmenta que vacuna i vaccina són sinònims.

El DCVB, en canvi, ho posa com a dues paraules diferents. Així, vaccí, -ina, diu que és «Pertanyent o relatiu a les vaques» i vacuna, «Substància que, inoculada a l’organisme, el preserva d’una determinada malaltia». Tot i això, esmenta que vaccinar és sinònim de vacunar. Continua

Separació de poders?

Pareix esser que gairebé tots els mitjans de comunicació –almanco els que no són descaradament i de manera incondicional de l’òrbita del Partit Popular–, coincideixen en què Luís Bárcenas està decidir a destapar totes les informacions de què disposa per confirmar allò que tots sospitàvem: que el PP tenia –i per ventura encara té– una caixa B que emprava per finançar les seves campanyes electorals i construir la seva seu al carrer Génova, a més de pagar sobresous a molts dels seus dirigents. Els mitjans també coincideixen en pressuposar que Bárcenas s’ha decidit a «cantar» perquè li havien assegurat que la seva dona, Rosalía Iglesias, no aniria a la presó, circumstància que no s’ha esdevengut, perquè ja fa dos mesos que està tancada a la presó d’Alcalá. Continua

Associació espanyola contra el càncer

Card.cat col·laborarà amb l’Associació espanyola contra el càncer publicant les seves campanyes gratuïtament. Vet-aquí un avanç de les que duran a terme en els mesos de febrer i març.

El mes de febrer tenim la campanya del Dia Mundia Contra el Càncer (que és dia 4 de febrer); els Ajuntaments despleguen una pancarta  i il·luminen de verd la façana de l’ajuntament durant uns dies de la setmana del 4. Tenim previst que aquesta campanya pugui durar els mesos de febrer i març.

La campanya de finals del mes de març és la de CÀNCER DE COLON i  tenim la  necessitat de fer una campanya molt potent perquè a les Illes es faci es cribat de detenció precoç de càncer de colon. Vos podríem enviar una entrevista amb el vicepresident de l’AECC i i també un manifest en referència a aquesta campanya.

Activitats del Parc natural de Llevant

Hem rebut la següent informació del Parc natural de Llevant:

Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres al mes de febrer de 2021 al Parc natural de Llevant:

Excursions:

  • Dissabte dia 13 Sa Talaia Freda. 564 metres (8 Km). Grau dificultat mitjà.
  • Diumenge dia 21 Les valls de s’Alqueria i es Verger (5 km). Grau dificultat baix.
  • Dissabte dia 27 Puig del Migdia i puig des Corb (8km). Grau dificultat mitjà.
El procés de la llatra:
  • Dimecres matí  dia 10,17 i 24
  • Divendres matí dia 12 i 26
 Observació d’ocells: 
  • Dijous matí dia 4, 11, 18, 25

Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant:

http://parcnaturaldellevant.blogspot.com/<

o a la pàgina web http://ca.balearsnatura.com/

En el cas de les excursions i degut a que es tracta de grups molt reduïts i hi ha molta demanda, només podreu participar en una excursió. És a dir el màxim d’activitats a què us podreu apuntar és a una excursió, una visita guiada i a observar ocells. Esperem que us agradin i us hi esperem.

Continua

Una cosa és el programa i l’altra la festa

Quan vaig començar a fer feina en la Cronologia de Sant Llorenç –publicada el 2008 i que ha tengut continuïtat cada gener a Card.cat–, em vaig plantejar si havia d’incloure la data en què l’Ajuntament havia acordat algun projecte o si era millor només posar el dia que aquell projecte s’havia inaugurat. Després de meditar-ho un estona, al final em vaig decidir per la segona opció i crec que no em vaig equivocar, sobretot perquè sovint, entre l’acord i els fets, sol passar molt de temps… si és que en algun cas s’arriba a fer mai. Si començàssim a gratar segurament trobaríem molts exemples, d’això que dic, però només en posaré alguns. Continua

Joana Maria Salas, una nova centenària llorencina

Avui, na Joana Maria Salas Bauzà, «de sa Central» compleix 100 anys i s’afegeix a la ja llarga llista de centenaris llorencins que la varen precedir: Francesca Sansó Planisi «Coll» (1944), Francesca «de Son Violí» (1981), Isabel Vaquer «Corema» (1987), Pere Antoni Galmés «de Son Berga» (1991), Pere Antoni Sanxo «Pisca» (1992), Àngela Riera Llinàs (2000), Catalina Genovart Riera «Garrida» (2012), Catalina Massanet Sanxo «Petita» (2013), Aina Soler Femenias «Molinera» (2014), Margalida Sanxo Ginard «Garriguera» (2015), Isabel Servera Riera «Busca» (2016) i Isabel Sanxo Salas «Pisca» (2019). Cal observar que d’aquestes tretze persones, onze són dones. Continua

Antivacuna

D’ençà que es va presentar la primera vacuna, el 1796 contra la pigota, hi ha hagut moviments en contra d’aquests medicaments preventius. Al principi tenien un caire religiós, ja que provenia d’un animal, la vaca –d’aquí li ve el nom–, i deien que anava contra la voluntat de Déu. Avui el rebuig està més motivat per la creença que debiliten el sistema immunitari, provoquen alèrgies o autisme –en el cas de la triple vírica– o fins i tot, en el arguments més esperpèntics, que estan impulsades per grans empreses multinacionals que pretenen inocular-nos un xip que controlarà les nostres accions futures. Continua

Cronologia 2020

20 gener.- A rel de la tempesta Gloria, cauen a Sant Llorenç 230 l/m2, es desborda el torrent de sa Blanquera i s’han de tallar diversos camins del municipi. Com que també afecta la mar, les ones se’n duen una bona part de l’arena de Cala Millor –que haurà d’esser regenerada per l’Ajuntament–, deixant al descobert els fonaments dels nius de metralladora (Card).
Continua

Nou llibre d’Antoni Riera i Melis

El dia 15 de desembre es va presentar, a Barcelona, el darrer llibre d’Antoni Riera i Melis: El patrimoni gastronòmic català i la seva cuina, escrit conjuntament amb Joan Santanach i Sunyol, escriptor, professor de la Universitat de Barcelona i responsable científic de l’Editorial Barcino. La presentació va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya i estava presidida per la consellera de Cultura de la Generalitat.

El llibre fa un repàs a la història de la cuina catalana, que s’inclou dins el sistema «mediterrani», basat en una triple herència: clàssica, europea i àrab, i fa esment de les aportacions culinàries que ha rebut al llarg del segles. Dels púnics, grecs i romans diu que no només ens dugueren la famosa trilogia del pa de blat, el vi i l’oli d’oliva, sinó que també van introduir «animals (la gallina), condiments (el gàrum i les espècies orientals) i tècniques de conservació noves (les salaons)». En els segles V i VI es potencià la caça i la ramaderia brava i en el IX, «els musulmans van introduir aliments procedents de l’Orient llunyà (la canyamel, l’arròs, els cítrics, l’albergínia, els espinacs, la síndria), i van millorar conreus ja existents (l’olivera i els arbres fruiters)». Continua

Cinisme

Un día d’aquesta setmana, en el programa Cuatro al día, el presentador va donar la notícia de què una empresa d’alarmes xinesa havia fet l’anunci del seu producte emprant una imatge de Pablo Iglesias.
Tant el presentador com els tertulians s’esbutzaren de rialles quan un d’ells va fer la broma que compraria aquesta alarma, si podia evitar que el dirigent de Podemos entràs a caseva.

Continua

Bildu

Aquest dies, a rel del recolzament que ha manifestat Bildu a l’aprovació dels Pressuposts, s’han alçat nombroses veus de la dreta, esqueixant-se les vestidures per si el PSOE gosa acceptar els seus vots. Però no només ha estat la dreta la que s’ha escandalitzat, sinó també els anomenats «barons» del Partit Socialista: García Page, Fernández Vara, Javier Lambán, Susana Díaz… i alguns que fa anys que estan a la reserva, com Guerra o Ibarra. Sobre aquesta actitud m’agradaria fer-ne alguns comentaris. Continua

De nobles i nobleses

Avui que s’ha sabut que el Rei emèrit se’n va d’Espanya, aprofitaré per fer una petita reflexió sobre la noblesa.

Si cercau la paraula “noble” al diccionari Alcover/Moll hi trobareu dues entrades: 1. Que, per naixença o per gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de privilegis hereditaris. 2. Elevat entre els altres en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos.

D’altra banda, sembla clar que, etimològicament, el substantiu “noblesa” prové de l’adjectiu noble, per la qual cosa pareix que en principi hauríem de suposar que són nobles tots els que pertanyen a la noblesa. No hi estic d’acord. Vegem per què. Continua

De “moros” i “gitanos”

Com que ara sembla que està de moda el llenguatge políticament correcte, m’agradaria fer algunes aportacions al respecte, per allò de què s’ha de col·laborar amb totes les iniciatives que ajudin a millorar la convivència.

La primera és la figuera de moro, que, evidentment, necessita amb tota urgència canviar-li el nom, no fos cosa que algun magrebí primmirat s’ofengués. Si volgués presumir d’intel·lectual proposaria el seu nom científic: opuntia ficus, però crec que la gent passa de llatinismes i tendria més bo d’acceptar el de figuera punxeguda, per raons més que evidents. Continua

Antoni Riera Melis publica “Un regne dins en la mar”

La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua

Confinament

Els experts m’adverteixen que sortir
de canostra em pot fer perdre la salut;
i que encara que em suposi estar abatut
m’insisteixen en què hauré de “resistir”.

Els polítics no s’aturen d’advertir
que aquesta punyetera solitud
passarà, però que ara l’actitud
més prudent és passar d’emmalaltir. Continua

El Decameró

“Per a tractar aquesta malaltia no semblava que hi valgués o fes efecte consell de metge ni cap virtut de medecina: ans al contrari, fos perquè la naturalesa de la malura no ho permetia, o perquè la ignorància dels remeiers (dels quals, ultra els metges, sense haver tingut mai estudis de medicina, el nombre havia esdevingut molt gran) no sabia com tractar-la i consegüentment no es prenia el remei adient, no sols ben pocs en guarien, sinó que quasi tots al tercer dia de l’aparcició dels senyals es morien. I aquesta pestilència fou de major força per tal com els malalts que la tenien l’encomanaven als sans en comunicar-se entre ells, tal com ho fa el foc a les coses seques o greixoses quan s’hi acosta molt”.

Continua

Alguns pensaments sobre l’epidèmia

“El ràpid creixement de la població humana i la seva destrucció del medi natural han alterat uns equilibris complexos que han desencadenat efectes imprevistos. En realitat, no és que nosaltres hàgim de protegir el medi ambient, és que el medi ambient ens protegeix a nosaltres”.

Xavier Domènech
Historiador i polític Continua

El discurs del Rei

Avui és un dia especial, entre els tres o quatre que ja duim de confinament, i en trob molt més esperançat d’ençà que el discurs del Rei em va donar coratge –una de les tres coses que es poden donar sense tenir-ne; les altres són la raó i la culpa– per aguantar amb paciència les setmanes que hauré d’estar sense sortir de cameva. Les seves paraules sobre la unitat de tots els espanyols i la certesa de què el tot això no és més que un parèntesi en la nostra vida, però que en acabar tot recuperarà la normalitat, demostren que tenim un Rei que toca amb els peus a terra i que se sap posar al costat dels seus súbdits quan fa falta. Continua