Al capdecantó entre els carrers Gabriel Carrió i Clavell hi ha el “domàs” de la fotografia, si no vaig errat, d’ençà de la torrentada de 2018, o sigui, que ja ha plogut.
Llàstima que per aquest “ornament” no s’hagin posat tantes traves com per als toldos de colorins del carrer Major. Continua
Miquela Soler ens ha fet arribar la següent informació:
Avui ha mort na Catalina Matamalas Duran, una llorencina de 88 anys de malnom “Canaia”. Era la mare de n’Antònia i en Pedro Servera.
El condol al tanatori será demà, dijous, de 10 a 13 i de 17 a 19. No hi haurà funeral.
Descansi en pau.
El febrer de 2008, Flor de Card va publicar un article sobre les paraules angleses que ens han envaït. Estava en castellà i jo el vaig traduir. Crec que val la pena reproduir-lo a Card.cat:
“D’ençà que les insígnies s’anomenen pins, els maricons gays, els menjars freds lunchs i els repartiments de cinema castings, aquest país ja no és el mateix: ara és molt, moltíssim més modern.
Abans, els nins llegien tebeos en lloc de còmics, els estudiants aferraven posters pensant-se que eren cartells, els empresaris feien negocis en lloc de business i els obrers, tan ordinaris, el migdia treien la fiambrera en lloc del tupperware.
«Desiderata» és el títol d’un famós poema que es va fer molt popular en els anys seixanta, sobretot dins els ambients hippies. La llegenda deia que s’havia trobat en una església de Baltimore el 1692, però en realitat era obra del filòsof Max Ehrmann i es va conèixer a la seva mort, quan la seva dona va publicar tota la seva obra poètica.
Va esser el darrer article que va publicar Flor de Card en la seva primera època, el juny de 1975. Per si algú no el coneix, vet-lo-aquí: Continua
MATEU PUIGRÒS SUREDA
Maig de 1995 – Novembre de 2021
La participació de Mateu Puigròs en les tasques municipals llorencines ha batut tots els rècords d’ençà que el municipi se separà de Manacor, el 1892: ha format part de l’Ajuntament des de les primeres eleccions municipals de 1979 (42 anys); ha estat el batle que més ha durat en el càrrec, entre 1995 i 2021 –si els pactes amb el PSOE es compleixen– (26 anys); i ha estat el primer carrioner en ostentar la batlia. Són unes dades que difícilment es tornaran repetir. Continua
Probablement, si esmentava els noms d’Ugur Sahin, Ozlem Tureci, Sarah Gilbert, Derrick Rossi o Noe Mercado, la majoria dels lectors no sabrien de què els estic parlant, com també em passava a mi abans de cercar-los per internet. En canvi, si posava els noms Pfizer, Astra Zeneka, Moderna o Johnson & Johnson, molta gent veuria tot d’una que estava xerrant de quatre de les vacunes que s’han desenvolupat per protegir-nos del covid-19. Continua
MIQUEL VAQUER MELIS
Maig de 1991 – Maig de 1995
Com ja es va explicar a l’article dedicat a Bartomeu Brunet, el juny de 1970 Tomàs Rosselló, que havia estat batle de Sant Llorenç des del setembre de 1953, va presentar la dimissió i el governador d’aleshores, Víctor Hellín, nomenà Miquel Vaquer per substituir-lo, quan comptava amb 47 anys d’edat. Com era habitual en aquells anys i gràcies a la seva fidelitat al governador, el març de 1974 va esser nomenat diputat de la Diputació Provincial.
Els seus primers nou anys com a batle, a les acaballes del franquisme, varen esser més o manco tranquils i coincidiren amb l’expansió del turisme, sobretot a sa Coma. Així, el 1970 s’aprovà el sanejament de Cala Millor, s’inaugurà l’actual edifici de l’Ajuntament (1971), s’aprovà el servei de recollida de fems (1971), es normalitzà el nom del poble: Sant Llorenç des Cardassar, que abans s’anomenava oficialment San Lorenzo de Descardazar (1974) i s’inauguraren els primers establiments hotelers de sa Coma, els apartaments Hausmann (1978). Continua
BARTOMEU PONT ESTELRICH
Juny de 1987 – Maig de 1991
La participació de Bartomeu Pont en la política local li venia del febrer de 1961, quan a les «eleccions» municipals fou elegit regidor pel terç d’Entitats. Fent un incís, en aquells anys figurava que feien eleccions municipals, encara que els regidors fossin elegits a dit pel batle: dividien la corporació en tres terços, el Familiar, el Sindical i el d’Entitats i en aquest darrer hi solien col·locar empresaris. Aleshores el batle era Tomàs Rosselló, que li encarregà l’organització de les festes de Sant Llorenç, una època en què Antonio Machín i José Guardiola protagonitzaren unes de les verbenes més populars de Mallorca.
El 1974, Josep Melià es presentà a les eleccions a Procuradors en Corts, recolzat pels sectors més progressistes del règim –Miquel Herrero de Miñón, Pío Cabanillas…– i s’enfrontà a Julio Barrado, que estava proposat per la part més immobilista del règim. El batle d’aleshores, Miquel Vaquer, es va posicionar obertament a favor de Barrado, mentres que Bartomeu Pont va fer costat a Josep Melià, a qui estava agraït per unes gestions particulars que l’advocat havia fet en relació al seu negoci. Continua
BARTOMEU BRUNET RIERA
Maig de 1983 – Juny de 1987
L’interès de Bartomeu Brunet per esser batle li venia de tretze anys enrere, quan ja havia intentat que el nomenassin l’any 1970, recolzat per l’antiquari manacorí Jaume Bover, un amic íntim del seu germà Nofre que estava ben relacionat amb els cercles de poder de Madrid –deien que quan Carmen Polo, la dona del dictador, venia a Mallorca, l’anava a veure–, però en aquells anys l’expansió del turisme estava desbordada i va tenir més influència Miquel Vaquer, que comptava amb el suport de Jaume Llinàs i fou l’elegit per substituir Tomàs Rosselló, quan aquest va presentar la dimissió. Continua
IGNASI UMBERT ROIG
Abril de 1979 – Maig de 1983
Fins allà on sé, Ignasi Umbert va esser el primer llorencí que es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol des de la mort de Francisco Franco. Va fer el primer mitin de l’actual democràcia, el 17 de desembre de 1976 i, dos mesos més tard, va obrir un local del PSOE; treballant al ram de l’hostaleria, l’any següent, també en el mes de febrer, va instaurar una delegació local de la UGT.
Quan es convocaren les primeres eleccions municipals, es va oferir per integrar-se en el Grup Independent de Sant Llorenç, amb les sigles del seu partit, però aquest grup va rebutjar la proposta perquè, essent molt heterogeni, hi havia un sector que no se sentia identificat amb els postulats socialistes. Llavors, va decidir presentar-se amb les sigles del PSOE, posant Pere Bauçà «Mauri» en el segon lloc de la candidatura, ja que aquest havia intentat sense èxit figurar entre els primers llocs de l’esmentat Grup Independent. Continua
Avui s’han col·locat cinc noves stolperstein (pedres que recorden els assasinats pel feixisme) originals de Gunter Demnig. Les dues primeres s’han posat damunt l’empedrat, davant l’església de Son Carrió i estaven dedicades a Magdalena Bassa i Jaume Fontpella; les altres tres, davant l’Ajuntament de Sant Llorenç, en recordança de Llorenç Llull, Miquel Riera i Guillem Pasqual.
L’acte estava presidit per Marc Andreu Herrera, director general de Memòria Democràtica, i per Jaume Bassa i Pep Jaume en representació de l’Ajuntament. També hi estaven convidats diversos familiars dels republicans assassinats. Josep Cortès ha llegit una breu biografia de cada un dels homenatjats: Continua
Des que es va proclamar la Segona República ençà –és a dir, en els darrers noranta anys–, a Sant Llorenç només hi ha hagut sis batles que hagin estat elegits democràticament; els altres sis –aquí no hi compt els que exerciren el càrrec de manera interina– varen esser nomenats pel governador civil de torn, en funció de les afinitats ideològiques o dels grups de pressió que tengueren prou força per obligar-lo a decantar-se per un o altre candidat. Durant aquests noranta anys, hi ha hagut dos batles que han ostentat el càrrec gairebé durant tant de temps com els deu restants: Tomàs Rosselló, que ho va esser entre el setembre de 1953 i el juny de 1970, i Mateu Puigròs, que, si els pactes es compleixen, ho haurà estat entre el maig de 1995 i el novembre de 2021. És a dir, 17 anys el primer i 26 el segon, una circumstància que difícilment es tornarà repetir en el futur.
En temps de pandèmia, en què un està obligat a cercar la manera com passar els dies, m’he entretengut dibuixant i cercant un poc d’informació sobre els sis que varen esser elegits mitjançant els vots. Vet-aquí el que he pogut arreplegar. Continua
Quan he sentit en Pablo Casado dient que prest abandonarien la seu del Partit Popular del carrer Génova, a Madrid, perquè «no pensa mostrar més la cara per les accions irregulars que hagin comès en el passat persones que actuaven en benefici propi», no sé perquè, m’ha vengut al cap la cèlebre escena de Casablanca entre Rick i el capità Louis Renault: Continua
El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana descriu així la paraula vacuna: «Vaccí. Medicina. Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions». També esmenta que vacuna i vaccina són sinònims.
El DCVB, en canvi, ho posa com a dues paraules diferents. Així, vaccí, -ina, diu que és «Pertanyent o relatiu a les vaques» i vacuna, «Substància que, inoculada a l’organisme, el preserva d’una determinada malaltia». Tot i això, esmenta que vaccinar és sinònim de vacunar. Continua
Pareix esser que gairebé tots els mitjans de comunicació –almanco els que no són descaradament i de manera incondicional de l’òrbita del Partit Popular–, coincideixen en què Luís Bárcenas està decidir a destapar totes les informacions de què disposa per confirmar allò que tots sospitàvem: que el PP tenia –i per ventura encara té– una caixa B que emprava per finançar les seves campanyes electorals i construir la seva seu al carrer Génova, a més de pagar sobresous a molts dels seus dirigents. Els mitjans també coincideixen en pressuposar que Bárcenas s’ha decidit a «cantar» perquè li havien assegurat que la seva dona, Rosalía Iglesias, no aniria a la presó, circumstància que no s’ha esdevengut, perquè ja fa dos mesos que està tancada a la presó d’Alcalá. Continua
Card.cat col·laborarà amb l’Associació espanyola contra el càncer publicant les seves campanyes gratuïtament. Vet-aquí un avanç de les que duran a terme en els mesos de febrer i març.
El mes de febrer tenim la campanya del Dia Mundia Contra el Càncer (que és dia 4 de febrer); els Ajuntaments despleguen una pancarta i il·luminen de verd la façana de l’ajuntament durant uns dies de la setmana del 4. Tenim previst que aquesta campanya pugui durar els mesos de febrer i març.
La campanya de finals del mes de març és la de CÀNCER DE COLON i tenim la necessitat de fer una campanya molt potent perquè a les Illes es faci es cribat de detenció precoç de càncer de colon. Vos podríem enviar una entrevista amb el vicepresident de l’AECC i i també un manifest en referència a aquesta campanya.
Hem rebut la següent informació del Parc natural de Llevant:
Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres al mes de febrer de 2021 al Parc natural de Llevant:
Excursions:
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant:
http://parcnaturaldellevant.blogspot.com/<
o a la pàgina web http://ca.balearsnatura.com/
En el cas de les excursions i degut a que es tracta de grups molt reduïts i hi ha molta demanda, només podreu participar en una excursió. És a dir el màxim d’activitats a què us podreu apuntar és a una excursió, una visita guiada i a observar ocells. Esperem que us agradin i us hi esperem.
Quan vaig començar a fer feina en la Cronologia de Sant Llorenç –publicada el 2008 i que ha tengut continuïtat cada gener a Card.cat–, em vaig plantejar si havia d’incloure la data en què l’Ajuntament havia acordat algun projecte o si era millor només posar el dia que aquell projecte s’havia inaugurat. Després de meditar-ho un estona, al final em vaig decidir per la segona opció i crec que no em vaig equivocar, sobretot perquè sovint, entre l’acord i els fets, sol passar molt de temps… si és que en algun cas s’arriba a fer mai. Si començàssim a gratar segurament trobaríem molts exemples, d’això que dic, però només en posaré alguns. Continua
Avui, na Joana Maria Salas Bauzà, «de sa Central» compleix 100 anys i s’afegeix a la ja llarga llista de centenaris llorencins que la varen precedir: Francesca Sansó Planisi «Coll» (1944), Francesca «de Son Violí» (1981), Isabel Vaquer «Corema» (1987), Pere Antoni Galmés «de Son Berga» (1991), Pere Antoni Sanxo «Pisca» (1992), Àngela Riera Llinàs (2000), Catalina Genovart Riera «Garrida» (2012), Catalina Massanet Sanxo «Petita» (2013), Aina Soler Femenias «Molinera» (2014), Margalida Sanxo Ginard «Garriguera» (2015), Isabel Servera Riera «Busca» (2016) i Isabel Sanxo Salas «Pisca» (2019). Cal observar que d’aquestes tretze persones, onze són dones. Continua
