Arxiu de l'autor: Pau Quina Jaume

Mots perduts: etes! etens!

Publicat el per
Respon

Una expressió que sentia sovint de la meva padrina, na Bel Barbota, i que ara ja sent més poc (la gent ja no va d’eufemismes; si s’ha de dir una grosseria, se diu). Me va costar trobar-la; de fet, no surt com a tal en el diccionari. I se veu que és molt pròpia de la nostra contrada ja que vaig consultar alguns manacorins i ni coneixien l’expressió .

Vaig sortir de dubtes gràcies als meus companys editors que me feren veure que l’expressió venia d’una reducció de “punyetes!”. El meu company filòleg Toni Riera encara va posar més fil a l’agulla i m’aclarí que segurament es tractava d’una apòcope eufemística. Idò solucionat! Continua →

Reflexions sobre el coronavirus

Publicat el per
3

De nou tornam a tenir el virus entre nosaltres. De fet, no se n’havia anat mai, estava allà, invisible, esperant a l’aguait i ara s’ha tornat fer visible amb uns números que espanten. La proclamació de l’estat d’alarma a Espanya; el confinament del nostre poble veí, Manacor i  l’augment de casos a Sant Llorenç mateix (hem passat de 5 casos al mes passat a 18, almanco d’oficials, sense comptar confinaments), són dades evidents  que no podem ignorar pas. Per això toca reflexionar i molt. Continua →

Mots perduts: envergar

Publicat el per
Respon

“Li va envergar una pruna/nespla….” és una frase ben nostrada i és ver que en aquest sentit el verb ENVERGAR encara s’usa, però si ho analitzam bé ha quedat com una expressió de “conte” o de “rondalla” o de “feta contada per algú major”. El jovent d’ara usa més verbs més generals i directes com poden ser pegar, llançar… De fet el propi diccionari Alcover-Moll ja avisa que és un mot “molt dialectal”, la qual cosa potser hagi ajudat que sigui un verb reduït a només segons quins contextos.  Continua →

“Encara no s’ha fet cap actuació al nucli urbà per prevenir una desgràcia similar”

Publicat el per
Respon

Se diu aviat, però ja han passat dos anys de la torrentada que va afectar el municipi de Sant Llorenç i el record encara és ben present. Per això, aprofitant l’efemèride, hem considerat oportú entrevistar na Bàrbara Servera Pisca, presidenta de l’associació d’afectats per la torrentada, a pesar que com ella diu “no només ens n’hem de recordar als aniversaris, sinó que tenir-ho sempre ben present”. L’entrevista val bé la pena ja que na Bàrbara no té pèls a la llengua i xerra ben clar, criticant quan fa falta l’Ajuntament, el Govern i el Consell de Mallorca.  Continua →

El reconeixement a Rafel Nadal

Publicat el per
2

El títol de fill adoptiu i el nom del carrer atorgat per l’Ajuntament de Sant Llorenç a Rafel Nadal per l’ajuda que va brindar  al poble llorencí a la torrentada, encara dona de xerrar. La revista manacorina Cent per Cent aquesta vegada aporta les pertinents explicacions de la regidora Antònia Bauzà i l’oposició del cap d’ER, Serafí Lliteres. Continua →

Dos llorencins a la premsa

Publicat el per
Respon

El pintor Guillem Nadal i l’enginyer Joan Riera (de ca ses Canyetes)  han sortit a la premsa aquesta setmana a casusa del seu bon què fer en la seva feina. En Guillem noi més ni manco estrena exposició a Londres (a pesar que per mor de la pandèmia no l’ha pogut inaugurar) i en Joan Riera ha estat l’encarregat de dur a terme un innovador projecte d’energia fotovoltaica en el sector hoteler.

Continua →

Mots perduts: estiramuixell/tiramuixell

Publicat el per
2

Un mot que ja no sent dir gens és aquest d’estiramuixell (i totes les seves variants). A les rondalles surt més d’un pic i també l’he trobat documentat  a les entrevistes etnològiques i antropològiques de la revista manacorina Cent per cent, en aquest cas al llorencí  que fan a la gent major al llorencí Jaume Massanet Melis, Cerol (Sant Llorenç del Cardassar, 1923-2015), prova que era un mot dit al poble. Per cert, aprofit per recoamanr la lectura de l’entrevista sencera! Continua →

Del paradís a la soll

Publicat el per
Respon

Aquest ha estat un estiu estrany: la gent tenia ganes de festa, però no podia (o almanco estava limitada, una altra cosa és que tothom ho complís); hauria partit de viatge, però no gosava sortir; volíem turisme però quasi no n’ha vengut; i no hi ha hagut estrangers però certes platges seguien igual d’abarrotades. Seguint aquesta estela plena de contrastos, la meva percepció de la nostra “roqueta” aquests mesos també  ha estat igualment paradoxal. Sovint l’he degustada com un paradís però si no hi posam remei m’he adonat que la podem convertir en una  soll .   

Continua →

Mots perduts: envitricollar

Publicat el per
Respon

No sé si és qüestió generacional, però és un mot que entre els de la meva edat ja no deim, i manco entre els més joves. De totes maneres navegant per internet l’he trobat escrit amb més freqüència del que em pensava, la qual cosa ens pot dur a pensar que sí és generacional o és que directament a la nostra zona el mot s’ha degradat més que en altres (és ver que els articles que vaig poder visitar no eren del Llevant mallorquí). Si algú ens en pot donar informació, serà benvinguda! Continua →

Montoro al programa “Planeta Calleja”

Publicat el per
1

Salvador Martínez ens fa arribar aquesta col·laboració:

L’altre dia mirant el programa televisiu de Telecinco Planeta Calleja em vaig endur una sorpresa, quan en un moment del programa, el presentador va dir al doctor Simon: “No te’n pots anar de l’illa sense conèixer un jove molt especial”. La sorpresa va ser idò que visitassin el jove llorencí i youtuber Miquel Montoro, Continua →