L’any 1918 fou conegut com s’any des grip. En aquells moments de pandèmia, com ara, aflorà allò més bo i allò més dolent del gènere humà. Hi havia persones que hi deixaven la pell per atendre els malalts i n’hi havia d’espavilats que intentaven aprofitar-se de la situació. Lluís Fàbregas ho descriu així: “S’Any des Grip, tremenda prueba que vivió Mallorca, no ha podido borrarse por más vicisitudes que el transcurso del tiempo nos ha deparado. Si la vieja ciudad sufrió tan doloroso y mortífero zarpazo, descubrióse el valer y sentido humano de los hombres, pese la diferencia de credos. Continua →

Les mesures que els metges i les autoritats prenien a la Ciutat de Mallorca per aturar l’epidèmia de la grip no donaven resultats. La gent es trobava impotent davant la situació i començaven les protestes. Les morts anaven en augment i l’activitat econòmica es ressentia. Lluís Fàbregas narra quines foren les mesures que s’anaren aplicant i quina era la situació que es vivia a la capital de l’illa. Moltes de les paraules escrites per Fàbregas són d’enorme actualitat.

“La vida comercial quedó enteramente paralizada. Las gentes recluyéronse en sus hogares, unos por miedo a sufrir el contagio, otros agobiados por el dolor de la pérdida de sus feudos, otros atacados ya y, el resto, por temor… a los temores. Los médicos resultaban insuficientes, los farmacéuticos no podían dar punto de reposo, Continua →

Joan March, que ha estudiat la grip del 1918 a les Illes Balears assenyala que moriren 1890 persones, 450 d’elles a Palma. Hi va haver pobles, com a Vilafranca, que no tingueren cap cas per la decidida actuació del metge del poble, Guillem Joan Galmés Sastre, “es metge vell”,  que feu encendre fogueres a cada barriada del poble amb la idea que el fum aturàs la transmissió aèria del virus. Continua →