Sense voler prendre part en cap moment en l’àmbit religiós i vist des de fora, sempre he anat una mica a contracorrent pel que feia a la figura del recentment traspassat Joseph Ratzinger.

La que ofereix aquest film, en major o menor mesura, és la imatge que en tenc jo, la d’una persona seriosa, metòdica i conservadora, però també el d’una persona que predicava amb les seves creences i que va quedar regirada quan va arribar al càrrec amb tots els casos d’abusos i corrupció que s’havien anat amagant durant el mandat anterior. Continua →

Fa més de 20 anys vaig escoltar com un regidor de Manacor, durant una conversa informal amb una altra persona, proposava la idea de fer un parc temàtic d’en Mossèn Alcover a Manacor. Val a dir que aquella idea mai es va acabar portant a terme.

Potser però no caldria fer un gran parc temàtic d’aquestes rondalles que escoltàvem de les nostres padrines i padrins, sinó tematitzar els parcs infantils que tenim arreu de Mallorca amb els seus personatges. Continua →

Més de 500.000 morts són els que es calculen que va produir l’Oxycontin als Estats Units, més que tota la població de Palma i la seva area metropolitana juntes. La història d’aquest fàrmac des dels seus inicis fins a la fi de la seva comercialització, centra l’atenció de Dopesick (Disney+).

Una de les fites més destacables d’aquesta sèrie és, des del meu punt de vista, mostrar l’adicció que provocava l’Oxycontin als seus consumidors sense entrar en el sensacionalisme que molta gent cerca en el patiment dels altres, i que m’ha recordat a certes escenes del Manacor de finals dels anys 80 i principis dels anys 90 durant l’auge de l’heroïna. Continua →

Sembla que ara s’està posant de moda deixar aigua als ocells als balcons de les cases perquè s’hi aturin a beure, talment com ja es fa amb altres castes d’animals no domèstics o salvatges a qui se’ls dona menjar de forma regular. Heu de saber (ja sé que molts ho sabeu) fent això estau perjudicant de forma seriosa a l’animal i al seu (i nostre) entorn. Us faig avinents dos uns breus apunts que parlen d’aus i moixos al voltant d’aquesta qüestió i que trobareu a aquest enllaç: Continua →

Tornant de fer el cafè veig una de les imatges icòniques llorencines que no pot faltar sobretot a l’estiu, una llarga cua de vehicles a davant del semàfor més famós de Sant Llorenç, el qual com ja sabeu ha aparegut com a protagonista en més d’un film dels premis Granots d’Or. Al capdavant un cotxe dels que no han de menester permís de conduir espera pacient que s’obri el miracle i el semàfor es posi en taronja intermitent. Es veu que aquests cotxes no li deuen fer el pes al sensor que hi havia enterra pintat en forma d’espiral, però que es va tapar amb la darrera asfaltada i encara roman a l’espera de que s’obri el miracle (un altre) i qualcú el torni a pintar, o si més no, que retirin el panell informatiu que n’afirma la seva existència. Menció especial també al panell lluminós de velocitat que hi ha abans i que s’aixeca a damunt dues bigues que a molta gent que passeja per allà li fan mal a la vista. Continua →