Sembla que ara s’està posant de moda deixar aigua als ocells als balcons de les cases perquè s’hi aturin a beure, talment com ja es fa amb altres castes d’animals no domèstics o salvatges a qui se’ls dona menjar de forma regular. Heu de saber (ja sé que molts ho sabeu) fent això estau perjudicant de forma seriosa a l’animal i al seu (i nostre) entorn. Us faig avinents dos uns breus apunts que parlen d’aus i moixos al voltant d’aquesta qüestió i que trobareu a aquest enllaç: Continua →

Tornant de fer el cafè veig una de les imatges icòniques llorencines que no pot faltar sobretot a l’estiu, una llarga cua de vehicles a davant del semàfor més famós de Sant Llorenç, el qual com ja sabeu ha aparegut com a protagonista en més d’un film dels premis Granots d’Or. Al capdavant un cotxe dels que no han de menester permís de conduir espera pacient que s’obri el miracle i el semàfor es posi en taronja intermitent. Es veu que aquests cotxes no li deuen fer el pes al sensor que hi havia enterra pintat en forma d’espiral, però que es va tapar amb la darrera asfaltada i encara roman a l’espera de que s’obri el miracle (un altre) i qualcú el torni a pintar, o si més no, que retirin el panell informatiu que n’afirma la seva existència. Menció especial també al panell lluminós de velocitat que hi ha abans i que s’aixeca a damunt dues bigues que a molta gent que passeja per allà li fan mal a la vista. Continua →

Quatre anys han hagut de passar per presentar la redacció d’un projecte per millorar el pas del torrent per dins la vila, bé en aquest cas del torrent de Sa Blanquera a la seva intersecció amb la carretera MA-15 per la part de la circumval·lació segons hem pogut llegir a aquesta notícia. Continua →

Estic cansat de veure gent amb caminadors que ha d’anar per d’amunt l’asfalt a causa de que les voreres, o són estretes i el caminador no hi cap, o no són planes.

Aquest escrit no el faig per jo, un gorà de poc més de quaranta anys que no té cap problema per caminar, sinó per la gent que té problemes de mobilitat i vol poder-se passejar tranquil·lament per la vila. Des de les institucions, però també a nivell particular, hauríem de ser més conscients i més empàtics amb les persones que han de menester d’un caminador, cadira de rodes, gaiato, o que a causa de l’edat, malaltia, dificultat sensorial (sordera, ceguesa, etc.) o sobrepès, tenen dificultats per moure’s de forma fluida pels carrers del poble. Continua →

“Fent la mili aprendràs a ser un home” n’hi havia que deien. Tanmateix quan estiraves del fil allò que t’acabaven contant eren les festes que feien i els vicis que hi agafaven.

En el meu cas crec que vaig ser dels pocs del meu reemplaç que no va provar les drogues, que circulaven de forma habitual al quarter militar. Tant era així que record com un dilluns, un sergent el qual ens amenaçava amb no deixar sortir a cap dels que havíem estat de guàrdia durant el cap de setmana “por mis cojones no sale nadie hoy” va dir), va rebre de part d’un conductor la pregunta de si volia que el dugués fins a Palma “si quiere le acompaño a Palma mi sargento” va dir el pilota, la resposta del sergent va ser “solo te dejo que me acompañes si llevas ‘tema'”. Tema, per qui no ho sàpiga, era la paraula que s’emprava per fer referència a la cocaïna. Continua →