Aquests darrers dies, la premsa escrita de la Comunitat, deixa constància de la feina d’investigació i experimentació que, sobre les tomàtigues de ramellet, porta a terme un equip de persones encapçalat pel científic nat a Sant Llorenç, Jeroni Galmés. Continua
Cada vegada internet agafa més i més espai en les nostres vides ja que vivim en una era més i més digitalitzada. Ara, moltes gestions que abans havíem d’anar en persona es poden fer online, des del sofà de casa: fer la compra, encarregar menjar als restaurants, comprar tot tipus d’objectes, productes i materials, i fins i tot fer tràmits oficials. I això ens funciona tant bé perquè ens estalvia temps i ens fa guanyar comoditat. Continua
La revista continua intentant enriquir la vida social i cultural del terme. Després de la Taula Rodona “2 anys de Govern“, toca donar pas a la part més cultural i, per això, hem organitzat una conferència d’un dels carrioners més emblemàtics i actius que un es pugui trobar: en Jaume Bassa Burgdorf. Serà aquest dijous 28, a les 20 hores, a ca ses Monges. Continua
El Dr. llorencí Jeroni Galmés i el seu equip d’investigadors treballen la recerca d’una tomàtiga de ramellet que pugui produir fruits amb menys aigua i fertilitzants. Continua
Els premis IgNoble, instituïts el 1991 a l’Institut Tecnològic de Massachussets per la revista Annals of Improbable Research, són una caricatura dels premos Nòbel i s’atorguen cada any a les propostes més inversemblants i gracioses que hagin elaborat grups de científics d’arreu del món. Aquests científics solen esser de primer ordre i algun d’ells, com André Geim, també aconseguiren el Nòbel de veritat; altres, tenen aplicacions pràctiques, com la que plantejaren l’any 2006: el mosquit Anopheles gambiae se sent atret tant per l’olor del formatge Limburger com per la del peus humans, descobriment que va ajudar a combatre la malària, col·locant aquest formatge a diversos indrets estratègics d’Àfrica. Continua
Ja és a la xarxa el NOTIB (Nomenclàtor Toponímic de les Illes Baleras).
Per saber com s’escriuen (i més envant com es pronuncien) els nostres noms de lloc. Una eina imprecindible. A l’entrada s’essenyala: Continua
L’altre dia (30/10/16), el diari El Mundo publicà una interessant entrevista al Dr. Joan Torrecabota, llorencí d’adopció, ruralita. Continua
Has imaginat mai un món laboral diferent, més humà i més just? En aquest article vos mostraré algunes maneres novedoses d’organitzar les empreses, que ens obrin un nou horitzó, fent tornar un món laboral de cada vegada més negre i insufrible, a un molt més esperançador. No ho veus possible? Idò et convid a llegir aquest article i que comparteixis els teus comentaris. Continua
L’associació de Veïnats de sa Coma organitza una excursió al planetari de Costitx per dia 12 de febrer. Continua
La revista Pissarra, revista d’ensenyament de les Illes, editada per l’STEI, publicava en el número 145, abril-juny de 2014, una sèrie d’articles sobre la figura de Ramon Llull com a “sus” de la commemoració del VIIè centenari de la seva mort (1315-1316?). Continua
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar utilitza Facebook per comunicar notícies i avisos d’interès per als ciutadans.
Clica en la pàgina i estaràs assabentat de les darreres notícies del municipi llorencí.
Avui hi haurà un eclipsi parcial de Sol que serà visible des de Mallorca. L’inici de l’eclipsi a les terres del Llevant mallorquí serà al voltant de les 9h i 07 minuts, el moment de màxim tapament del Sol per part de la Lluna serà a les 10 h i 14 m i el final de l’eclipsi devers les 11h i 25 minuts. En el moment màxim de l’eclipsi el Sol quedarà cobert en un 60% aproximadament. Continua
Sempre fem feina, estem i ens divertim amb altres. Moltes vegades, quan participam en tasques de grup diem que “conformam un bon equip”, però… Continua
D’ençà fa una horeta i fins devers les 18:30, la gent del Club Newton, amb seu a Manacor però farcit de llorencins, posarà a disposició els seus telescopis per
Continua
Per foravila, a principis de juny, mentre collia les meves estimades mores vaig fer un petit descobriment que sempre alegra la vista: un niu amb ous d’algun ocell. Després d’investigar un poc vaig descobrir que aquell parell d’ous de color blanc verdós eren de merla, aquests ocells negres tan punyeteros que sempre ens picotegen la fruita dels arbres. Per curiositat vaig decidir fer-ne un petit reportatge fotogràfic durant algunes setmanes i ara el compartesc amb tots vosaltres: Continua
Les matemàtiques són considerades les ciències per excel·lència, al mateix temps
exactes i per tant relacionades amb la mesurabilitat del món físic, i abstractes i per tant impalpables. L’inici de l’educació de les matemàtiques és indisoluble de l’educació, i, per tant de l’exercici dels sentits del moviment propi i de l’equilibri, fonaments del ritme i de l’establiment intern de la mesura “força-intensitat-distància” que ens capaciten per innombrables fetes quotidianes com per exemple la no tan senzilla com sembla de mantenir-nos asseguts i no caure cap un costat (sentit de l’equilibri). Continua
Si algú ha obert debat en aquesta revista a través dels seus articles aquest ha estat en Jeroni Galmés, més conegut com en Jeroni Pamboli entre els seus amics. Des d’un caire sempre científic, per alguna cosa és professor de la UIB, ha sabut poosar en dubte molts de temes (o mites?) consagrats en la nostra societat, com ara l’homoeopatia (que suscità ni més ni manco que 83 comentaris!!!) o l’agricultura ecològica (I i II). Jo som el primer que no sempre he estat d’acord amb el que deia, però cal destacar que els seus arguments sempre permetien fer un debat seriós (i sa) sobre qualsevol dels temes tractats. I d’això es tracta, de discutir, aportar arguments i aprendre cada dia coses noves a partir de punts de vista diferents.
Avui a través de la nostra entrevista intentarem conèixer un poc més qui s’amaga darrere d’aquest personatge anomenat Jeroni Galmés: Continua
Retrobem-nos. Les famílies i els arquitectes podem fer feina d’una altra manera
“La major part dels habitatges són reformats vàries vegades per les famílies que hi viuen i aquestes reformes poden suposar entre el 60% i el 80% del volum construït total d’un país. Continua
Deia Lynne McTaggart que “cada nova aportació de la ciència desbanca alguna de les idees que agombolam sobre qui som” Continua