Imatge marina, refrescant…un paisatge ben nostre que conté dos elements antagònics i alhora complementaris: la roca dura, persistent que confronta amb l’adaptabilitat de l’aigua, també persistent, que ve i va.
Escaient metàfora sobre el ser. A vegades pensar ser monolítics, lògics, carregats de raó sense entrar en el detall del joc de fílies i fòbies que ens conformen. Unes vendran determinades per un somriure o una mala sortida, altres poden arrelar en experiències infantils que defugen de la raó conscient. Continua
