La premsa de Pâlma es fa ressò avui, i en àmplies informacions, tant dels noranta anys amb plenitud, com de l’edició d’una biografia de Juan Llull -en el nostre entorn conegut com “Joan Monget”- l’influent empresari hoteler del nostre Terme Municipal, de Malloirca i de més enllà.. Continua
A partir de dijous, a la paradeta de productes locals que hi ha a l’Espai36, es posaran a disposició dels interessats lots de cinc llibres de la col·lecció Es Pou Vell, al preu de cinc euros el lot. Els títols són els següents: «Cronologia 1236-2007», «Gent de la nostra gent», «La terra de Drim», «Recull de glosats d’un poeta sense escola» i «Téntol».
N’hi haurà fins exhaurir les existències.
A l’anecdotari llorencí d’avui, al tractar alhora varis temes, s’haurà d’enfocar un ampla ventall temporal. De fet abasta des del – Jo no el vaig conèixer a es “mestre mostatxut” sols ho sentia contar fins a les barbes dels anys setanta del segle passat. El tema dels capells, com bé mostra la pàgina “Fotos antigues de Sant Llortenç des Cardassar” també és llarg en el temps. Continua
Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
Un petit i superficial repàs històric a la festa local de Sant Antoni.
Del Hohoho! del dimoni gros de principis dels anys quaranta a la plenitud actual.
De la por dels infants al joc (relatiu) actual. Continua
En aquesta entrega de l’anecdotari llorenci referit al Sant Llorenç agrícola es tracta el tema d’olors característiques i generalitzades de temps passats.
Malgrat les enyorances que, a vegades, ens aportten els records que solem idealitzar, hem de reconèixer que, si més no en molts aspectes com el sanitari, anam millorant. Continua
3 gener.- S’instal·la un caixer automàtic a Son Carrió, per tal com, després de la pandèmia de covid-19, les dues sucursals bancàries que hi havia varen tancar les portes al públic (Card).
13 febrer.- La premsa anuncia que l’assagista cubà Iván de la Nuez ha publicat un llibre sobre la trajectòria artística de Guillem Nadal (Card).
22 febrer.- Mor Tomàs Martínez Miró, porrerenc arrelat a Sant Llorenç des de feia prop de vint anys. La seva integració en el poble el va portar a impulsar-hi nombrosos projectes: Delegació de l’OCB, publicació digital Card.cat, Coral llorencina, organització dels actes d’Els poetes i la memòria històrica, portaveu de la plataforma del Tren de Llevant, proposta del nomenament d’Antoni Riera com a Fill il·lustre… El diumenge posterior al seu traspàs es fa un acte de comiat a l’estació al qual hi assisteixen més de 400 persones.
20 març.- Es presenten, a l’església de Son Carrió, cinc nous centurions. Els cascs han estat restaurats pel llauner porrerenc Biel Cortès (Card). Continua
No cal pujar molt amunt ni fer voltes amb un avió per adonar-se’n. Basta mirar, des de qualsevol indret de foravila .-de moment ANEI a banda- per constatar que és de cada dia més minsa la distinció entre nuclis urbans i fora vila. El volgut descontrol urbanístic ens ha portat just allà on som. Entre legals, alegals i il·legals tot són casetes, fonamentalment poblades a l’estiu.
Ho sabíem i ens ho confirmen els geògrafs, bona part de l’Illa fa part de les diverses barriades de Palma. No a nivell administratiu però si a nivell vivencial.
El diaria Ultima Hora d’ahir, amb artiucle de Gemma Marxena, se’n feia ressò.
Aquest petit recull d’anècdotes llorencines, d’un Sant Llorenç agrícola que pertany radicalment al passat, seguint els generosos records de n’Antoni “Cus”, tracta avui, del tema de l’art de la caça, en aquest cas, caça femenina destinada a aportar proteïnes i sabors a la cuina pagesa.
No tothom gaudia de les mateixes habilitats. Sa tia Francisca de n’Antoni se’n sortia de forma singular. Continua
El professor i investigador llorencí Antoni Riera Melis ‘Xaret’ ha estat homenatjat aquest matí a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB). En presència de col·legues, deixebles, amics i familiars, l’acte prenia com a excusa la presentació de tres volums publicats per Pagès Editors i editats per Flocel Sabaté de la Universitat de Lleida i Maria Soler de la UB, on es recopila una mostra de l’extensa recerca duta a terme pel catedràtic mallorquí d’Història Medieval, agrupada temàticament. Així, “Un regne dins en la mar” se centra en els seus treballs sobre economia i fiscalitat a l’illa; Produir, distribuir, consumir en les recerques econòmico-socials a l’Edat Mitjana a les terres de parla catalana; i “A cadascú, allò que li pertoca” en els estudis sobre alimentació i identitat. Continua
A l’enfilall d’anècdotes locals hi afegirem avui el que podriem anomenar activitats perdudes o en desús. Certament queden arrels però es fa de cada dia més estrany el fet de compartir eines o intercanviar jornals.
Cada època te els seus costums… Continua
Hi ha haver un temps, temps ja llunyans en que el conflictes a fora vila precisaven d’un guarda rural. Un funcionari que es passejava per fora vila que malavejava posar pau i resoldree possibles conflictes entre veinats entre veïnats.
En el seu passejar també detectava possibles irreguralitats, com per exemple assentar una paret sobre un camí que és de tots. Coses velles de temps passats. Continua
El conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, va visità el passat dijous dia 26 de setembre, juntament amb el gerent de la Fundació Ferrocaib, Guillem Febrer, i amb el batle de Sant Llorenç des Cardassar, Jaume Soler, acompanyats del delegat de Son Carrió, Miquel Font i regidors del municipi, les obres les obres del futur Museu del Ferrocarril de Son Carrió que compten amb finançament del fons Next Generation EU. Continua
Et pots imaginar un comerç de soles usades de sabates de gomes de mòbil?. I arreplegar botelles de vidre del torrent per poder embotellar tomàtiga? i de persones que viviuen del que trobaven a fora vila?… bé, idò no fa tants anys que això, aqui, passava.
Oblidam el passat compartit amb tanta facilitat… Continua
Amb aquesta recordança de l’Anecdotari Llorencí, es vol donar presència a la dinàmica comercial del carrer Major, variable segons èpoques i circumstàncies.
Un possible resum podria ser aquest: front a la imatge actual, en el Sant Llorenç preturístic, llarga època de molt treball i poca rendibilitat econòmica i mobilitat, hi havia una xarxa comercial, en bona part situada en el centre, fonamentalment en el carrer Major, per atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans. Continua
Quina tema de conversa us ve de gust encetar?
Parlem de la darrera torrentada?
De l’actitud del President del Parlament?
De la transparència de les nostres Institucions?
De la legalització de les construccions il·legals de fora vila?
Dels diversos posicionaments en relació a la saturació turística?
De….
A qualsevol tema de conversa hi aniria bé la frase d’avui. Continua
L’anecdotari llorencí d’avui enfoca el tema de les carritxeres, i més cponcretament la importància i transcendència econòmica que tenia el càrritx per a les famílies llorencines al trencar el segle xx.
La memòria és curta, poca cosa en sabem dels nostres repadrins i encara manco de les generacions anteriors i malgrat això ho portam tot incorporat a l’ésser.
El tema de les carritxeres que destapa n’Antoni Pascual, en podria ser un bon exemple. Continua
Son Puça, nom de lloc, o En Puça, malnom de persona, poden resultar evidències de la seva persistent presència.
Darrerament ja no se’n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”. Continua
A rel dels fets en què Gabriel Le Senne, de VOX, va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell, varen sortir a llum unes postals com les que encapçala aquest escrit, a les quals s’explicava que «en japonès kintsugi vol dir “reparar amb or” i celebra la història de cada objecte fent èmfasi en les seves fractures en lloc d’amagar-les o dissimular-les. El kintsugi dóna una nova vida a la peça i la transforma en un objecte fins i tot més bell que l’original». Continua