Nins al carrer
Avui la xarxa difon
qualque plaça abarrotada
i molta gent va alçurada
perquè el pànic la confon.
Mes no sabem quan ni on
s’ha fet la fotografia; Continua
La glosa de Maribel Servera (219)
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
La glosa de Maribel Servera (218)
Escola confinada I
Posam deures cada dia
i els pares han de llegir,
descarregar, imprimir,
entendre la teoria,
gravar l’infant i fer via,
i enviar respostes clares.
Mots perduts: ditirambe
Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.
Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua
Mots perduts: cobrombo
Com dèiem a l’anterior entrega molts mots històricament han intentat dissimular la grossera paraula de “collons” o altres similars també mal vistes (es collades, es cotri, es pardals, es perdius…) de manera eufèmica. És el cas tamé de l’expressió ” es cobrombos” que ve a significar el mateix. I és curiós perquè davant de tanta varietat lingüística realment divertida per dissimular aquest mot gruixut de cada cop se’n senten manco i abunda la més general de “es coió” o “es collons” (mostra potser que la societat actual ja no té el pudor d’haver d’amagar res eufèmicament). Continua
La glosa de Maribel Servera (217)
GLOSA
#parauladesantjordi
Apost per la creació
per combatre el consumisme,
i per derrotar el cinisme
tenc els sabers i l’amor.
Dins un món ple de buidor
cal lluitar per sobreviure. Continua
R.Refranys: Tots duim…
2 Tots duim una campana dalt es cap
El DCVB també el mostra a la veu “campana” amb el significat “tots demostram amb les nostres obres el nostre caràcter, encara que no vulguem”
Vendria a ser un refrany de significat diferent a l’anterior. Aquest recollit Mallorca.
En la mateixa línia hi podríem incloure aquell de “S’homo es té per sa dita, i es bou p’es banyam” que vol dir que el compliment de la paraula és el que caracteritza l’home formal. Continua
Mots perduts: morma
“Et fotré una morma!” anys enrere, era una expressió amenaçant que s’utilitzava, entre els infants i adolescents, per marcar territori, per demostrar superioritat sobre l’altra. Generalment l’amenaça acabava en no res.
També, a vegades, entre adults, i amb un to de dolça cansueta, per mostrar amical disconformitat
Fixi’s que una de les referències és de “Flor de card” de Mn. Salvador Galmés
En molts casos, el coronavirus haurà significat una espectacular morma a la confiança.
Mots perduts: collada
I a la fi he acabat el llistat de paraules començades per la lletra B que tenia al meu quadernet (ja groguenc…) de “mots perduts”. Com podeu comprovar, idò, si tenim en compte totes les lletres de l’abecedari (a pesar que hi ha grafies amb més mots que d’altres) la llista total serà prou llarga, però ens ho agafarem amb tranquil·litat per degustar així, mot a mot, la riquesa del nostre lèxic antic.
I ara iniciam les paraules antigues que comencen per C. Continua
La glosa de Maribel Servera (216)
D’un temps ençà…
Han trescat, adesiara,
lliurement els animals.
A Venècia, els canals,
tenen l’aigua neta i clara.
Ha mostrat, la terra mare,
renovades lluïssors. Continua
RME Felicitat
A vegades s’ha assenyalat que un dels motors de la vida de les persones és troba en el permanent encalçar de la vella utopia de la felicitat.
Una felicitat que es pot trobar en molts indrets però que, com tot, s’ha de treballar. No sempre ve regalada.
És la penúltima entrega del que vaig anomenar “mots essencials”. La imatge correspon a una antiga excursió de “Els Trescadors” Continua
Mots perduts: polent
A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.
Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”
La glosa de Maribel Servera (215)
Servirà de res?
Quan això hagi passat
haurem après qualque cosa?
Haurem entès que fa nosa
qui retalla en sanitat?
Sabrem que la llibertat
és important per la gent?
Mots perduts: balb/balba
No pensava escriure aquest mot ja que jo mateix (i la meva generació) encara l’usa bastant. Però un dia a l’institut a un alumne li va caure un treball delicat i el vaig titllar irònicament de “mans balbes” i ni ell ni ningú de la classe va saber què significava. I és que cada generació… té els seus mots.
Per això he decidit posar-lo aquí, ja que si bé encara s’usa du camí d’un futur proper potser estar en perill d’extinció. Continua
R.Refranys: Cada campana…
1 Cada campana fa el seu so
L’Alcover-Moll mostra el refrany, recollit a Menorca a la l’entrada Campana i assenyala: “ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides”
En el nostre entorn i per expressar el mateix s’ha sentit a dir allò de “de capet cada un té el seu” o “tantes persones, tants de parers” Continua
La glosa de Maribel Servera (214)
Petita llibertat
Puc dir que abans, el terrat,
quasi el tenia per mostra.
I ara mateix, de ca nostra,
és el lloc més cobejat. Continua
La glosa de Maribel Servera (213)
A fer feina!
Pareix que l’economia
torna estar davant de tot.
És igual si hi ha un nou brot
i augmenta la malaltia.
Govern d’Espanya, un dia,
pagaràs per tantes faltes.
Mots perduts: estamenejar
A vegades el mots venen de rebot, no són ni suggeriments ni velles recordances sinó que apareixen per semblança de grafia o contingut amb altres mots.
Aquest concret l’havia sentit (i cercat) com “testamenejar”.
Un mot ben adient en temps d’una pandèmia que estameneja a tota persona. Continua
RME Lleialtat
En la recreació de mots essencials dels dilluns, avui una ullada a la lleialtat.
Diria que, en general anam mancats de lleialtat; ens comprometem a consciència però després… hi ha tantes coses a atendre!, i qualsevolm excusa es converteix en argument per saltar el compromís. Continua
Mots perduts: barrejar
Molts direu i què posa aquest homo? Ja sé que “barrejar” en sentit de “mesclar” encara és ben vigent. Però no me referesc a a aquesta accepció del diccionari, sinó que a la referida a “renyar molt fortament”. Jo, almanco, no la coneixia i segons el diccionari era d’ús exclusiu a Mallorca (curiós quan deim més “mesclar”, per exemple, que no “barrejar”). Sabeu si encara se sent per la zona en aquest sentit de renyar? Continua
Mots perduts: quasimodo
Havia sentit el mot, però com a personatge fictici, aquell geperut de Notre-Dame de París que va descriure Victor Hugo.
Com a mot nostrat no recordo haver-lo sentit mai.
(Potser, de manera pressumpta, tot és lligat) Continua