D’un temps ençà…
Han trescat, adesiara,
lliurement els animals.
A Venècia, els canals,
tenen l’aigua neta i clara.
Ha mostrat, la terra mare,
renovades lluïssors. Continua
D’un temps ençà…
Han trescat, adesiara,
lliurement els animals.
A Venècia, els canals,
tenen l’aigua neta i clara.
Ha mostrat, la terra mare,
renovades lluïssors. Continua
A vegades s’ha assenyalat que un dels motors de la vida de les persones és troba en el permanent encalçar de la vella utopia de la felicitat.
Una felicitat que es pot trobar en molts indrets però que, com tot, s’ha de treballar. No sempre ve regalada.
És la penúltima entrega del que vaig anomenar “mots essencials”. La imatge correspon a una antiga excursió de “Els Trescadors” Continua
A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.
Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”
Servirà de res?
Quan això hagi passat
haurem après qualque cosa?
Haurem entès que fa nosa
qui retalla en sanitat?
Sabrem que la llibertat
és important per la gent?
No pensava escriure aquest mot ja que jo mateix (i la meva generació) encara l’usa bastant. Però un dia a l’institut a un alumne li va caure un treball delicat i el vaig titllar irònicament de “mans balbes” i ni ell ni ningú de la classe va saber què significava. I és que cada generació… té els seus mots.
Per això he decidit posar-lo aquí, ja que si bé encara s’usa du camí d’un futur proper potser estar en perill d’extinció. Continua
1 Cada campana fa el seu so
L’Alcover-Moll mostra el refrany, recollit a Menorca a la l’entrada Campana i assenyala: “ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides”
En el nostre entorn i per expressar el mateix s’ha sentit a dir allò de “de capet cada un té el seu” o “tantes persones, tants de parers” Continua
Petita llibertat
Puc dir que abans, el terrat,
quasi el tenia per mostra.
I ara mateix, de ca nostra,
és el lloc més cobejat. Continua
A vegades el mots venen de rebot, no són ni suggeriments ni velles recordances sinó que apareixen per semblança de grafia o contingut amb altres mots.
Aquest concret l’havia sentit (i cercat) com “testamenejar”.
Un mot ben adient en temps d’una pandèmia que estameneja a tota persona. Continua
En la recreació de mots essencials dels dilluns, avui una ullada a la lleialtat.
Diria que, en general anam mancats de lleialtat; ens comprometem a consciència però després… hi ha tantes coses a atendre!, i qualsevolm excusa es converteix en argument per saltar el compromís. Continua
Molts direu i què posa aquest homo? Ja sé que “barrejar” en sentit de “mesclar” encara és ben vigent. Però no me referesc a a aquesta accepció del diccionari, sinó que a la referida a “renyar molt fortament”. Jo, almanco, no la coneixia i segons el diccionari era d’ús exclusiu a Mallorca (curiós quan deim més “mesclar”, per exemple, que no “barrejar”). Sabeu si encara se sent per la zona en aquest sentit de renyar? Continua
Havia sentit el mot, però com a personatge fictici, aquell geperut de Notre-Dame de París que va descriure Victor Hugo.
Com a mot nostrat no recordo haver-lo sentit mai.
(Potser, de manera pressumpta, tot és lligat) Continua
Anem a engegar una nova secció, la recreació de refranys (RR).
Es planteja com un joc lúdic on, a manera finalitat, s’intentarà lligar el saber tradicional que conformen dites i refranys, amb conegudes noves aportacions de la ciència.
La idea arrela en tres llivanyes,. Una es la proposta d’una de les lectores de “mots perduts” que va suggerir fer-ne una extensió a les dites i refranys. Continua
Una paraula d’aquestes que ja no se sent substituïda per les més generals com “gat” o “borratxo”. Resulta que exclusivament a la zona de Manacor també es deia ·”begasser” a la gent aficionada a beure. Continua
Petit comerç
Ja hem vist com són els carrers
amb les botigues tancades,
les barreres abaixades
i els mercats sense placers.
A pics en nom del progrés
deixam els carrers deserts Continua
Un altra de Setmana Santa.
Recordo la meva infantesa amb mitja dotzena de carapunats i les mateixes vexil·les que, enguany, no podran sortir.
El comentari d’en Rafel Duran a la imatge de la familia Vinyes i Pont publicada a “Forografies antigues de Sant llorenç des Cardassar”, recorda el mot. Continua
Resten unes poques entrades de la “recració de mots”, aquesta imposada per les circumstàncies. Les pèrdues i el dol que l’acompanya és un tema estudiat. Amb el coneixement actual es considera un procés que passa, ha de passar, per diverses etapes. El confinament impedeix l’acompanyament social en el moment del xoc. Continua
A causa de la introducció de certs castellanismes aquesta paraula se sent de cada pic manco. Ja sigui per “mecha” o “mechón” els joves de cada pic la diuen amb menys freqüència. A part, s’usa en enes expressions genuïnes, que ara veurem, les quals tampoc tenen gaire més vigència. Continua
Ben lligat a la Setmana Santa en una de les accepcions del mot (destacada en negreta).
Sortosament alguna de les accepcions, en concret la segona, resulta obsoleta. No és gens nostrada però avui tampocno seria d’aplicació al considerar-se maltracte animal.