Mots perduts: ditirambe

Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.

Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua

Mots perduts: cobrombo

Com dèiem a l’anterior entrega molts mots històricament han intentat dissimular la grossera paraula de “collons” o altres similars també mal vistes (es collades, es cotri, es pardals, es perdius…) de manera eufèmica. És el cas tamé de l’expressió ” es cobrombos” que ve a significar el mateix. I és curiós perquè davant de tanta varietat lingüística realment divertida per dissimular aquest mot gruixut de cada cop se’n senten manco i abunda la més general de “es coió” o “es collons” (mostra potser que la societat actual ja no té el pudor d’haver d’amagar res eufèmicament). Continua

R.Refranys: Tots duim…

2 Tots duim una campana dalt es cap

El DCVB també el mostra a la veu “campana” amb el significat “tots demostram amb les nostres obres el nostre caràcter, encara que no vulguem”
Vendria a ser un refrany de significat diferent a l’anterior. Aquest recollit Mallorca.

En la mateixa línia hi podríem incloure aquell de S’homo es té per sa dita, i es bou p’es banyam que vol dir que el compliment de la paraula és el que caracteritza l’home formal. Continua

Mots perduts: morma

“Et fotré una morma!” anys enrere, era una expressió amenaçant que s’utilitzava, entre els infants i adolescents, per marcar territori, per demostrar superioritat sobre l’altra. Generalment l’amenaça acabava en no res.
També, a vegades, entre adults, i amb un to de dolça cansueta, per mostrar amical disconformitat

Fixi’s que una de les referències és de “Flor de card” de Mn. Salvador Galmés

En molts casos, el coronavirus haurà significat una espectacular morma a la confiança.

Continua

Mots perduts: collada

I a la fi he acabat el llistat de paraules començades per la lletra B que tenia al meu quadernet (ja groguenc…) de “mots perduts”. Com podeu comprovar, idò, si tenim en compte totes les lletres de l’abecedari (a pesar que hi ha grafies amb més mots que d’altres) la llista total serà prou llarga, però ens ho agafarem amb tranquil·litat per degustar així, mot a mot, la riquesa del nostre lèxic antic.

I ara iniciam les paraules antigues que comencen per C. Continua

RME Felicitat

A vegades s’ha assenyalat que un dels motors de la vida de les persones és troba en el permanent encalçar  de la vella utopia de la felicitat.
Una felicitat que es pot trobar en molts indrets però que, com tot, s’ha de treballar. No sempre ve regalada.

És la penúltima entrega del que vaig anomenar “mots essencials”. La imatge correspon a una antiga excursió de “Els Trescadors” Continua

Mots perduts: polent

A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.

Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”

Continua

Mots perduts: balb/balba

No pensava escriure aquest mot ja que jo mateix (i la meva generació) encara l’usa bastant. Però un dia a l’institut a un alumne li va caure un treball delicat i el vaig titllar irònicament de “mans balbes” i ni ell ni ningú de la classe va saber què significava. I és que cada generació… té els seus mots.

Per això he decidit posar-lo aquí, ja que si bé encara s’usa du camí d’un futur proper potser estar en perill d’extinció.  Continua

R.Refranys: Cada campana…

1 Cada campana fa el seu so

L’Alcover-Moll mostra el refrany, recollit a Menorca a la l’entrada Campana i assenyala: “ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides”

En el nostre entorn i per expressar el mateix s’ha sentit a dir allò de “de capet cada un té el seu” o “tantes persones, tants de parers” Continua

Mots perduts: barrejar

Molts direu i què posa aquest homo? Ja sé que “barrejar” en sentit de “mesclar” encara és ben vigent. Però no me referesc a a aquesta accepció del diccionari, sinó que a la referida a “renyar molt fortament”. Jo, almanco, no la coneixia i segons el diccionari era d’ús exclusiu a Mallorca (curiós quan deim més “mesclar”, per exemple, que no “barrejar”). Sabeu si encara se sent per la zona en aquest sentit de renyar? Continua