Es una reflexió sobre el propi relat vital, però alhora és un convit perquè, qui ho desitgi, pugui indagar sobre el seu propi relat.
¿Quin és el relat vital que t’has adaptat i arreglat per viure segons els teus interessos? On arrelen aquests interessos i el relat? Continua
Potser és una de les idees més transformadores pel que té de trencadora.
En la línia de la teoria quàntica, envia en orris totes les imatges de “certesa” que tenim emmagatzemades en el cervell.
Ni mil pins a duro són mil duros, ni els fets es poden deslligar de les interpretacions. Una frase de Rafael Echeverria per plantar a la capçalera del llit.
La imatge del globus que es desinfla pot resultar ben il·lustrativa Continua
Un petit conte, amb grans il·lustracions i text curt. Intenta apropar els infants a la mort d’una persona estimada.
Si la mort és part de la vida, perquè sovint l’amagam? Continua
Tots ho sabem, però adesiara ho oblidam. Establim diferents formes de rebel·lió quan ens afecta directament a nosaltres, però no ho consideram de la mateixa manera quan afecta als altres.
I malgrat això, tots som iguals, tots desitjam autonomia -fer les coses a la nostra manera-, autodeterminació -triar el que volem de fer- i també necessitam relacionar-nos amb els altres.
La idea deriva d’una investigació de Deci i Ryan comentada per Daniel H. Pink a “La sorprendente verdat sobre que nos motiva“. La imatge és de l’any 2013, en el carrer Creu de Sant Llorenç, quan els docents, amb camisetes verdes, posaren peu fiter als desitjos d’aquell desastrós Govern Bauzá. Continua
Els carrers, les façanes, les fesomies, els costums, els valors…tot va canviant. El que uns consideraven “lluites indispensables” altres, posteriorment, o veuen just a l’inrevés.
Certament tots ens adaptam al que alguns anomenen “l’esperit del temps”. Continua
Avui, a les 19h a l’Espai 36, es durà a terme la presentació del llibre “Caminando con la artritis” de María Isabel Pérez a la sala 1A.
Una altra idea que pens, de forma conscient, que afectà el meu pensar va ser la confrontació de les aportacions de la ciència, amb les creences i costum establerts.
Tot és mestall, i a vegades es fa difícil destriar la palla del gra, i encara més si afecta a les pròpies creences. Moltes vegades les interessades pseudociències entelen i embullen la troca. D’aquí la importància de les fonts. No totes les fonts són igualment importants i fiables. En cas de dubtes caldrà recórrer al conegut “qui ho diu?”. Continua
Amb el màgic número set, vull acabar aquesta tanda referida a les entrades del “Reflexionari” “més visitades”.
El paràmetre no és de gaire pes, és a dir, no podem saber si les reflexions publicades han pogut ser útils, però és un indicador de fàcil abast.
La proposta que es presenta, complexa i difícil, te l’origen en un taller d’Humberto Maturana, si no surts d’on ets, mai podràs observar el teu actuar.
Observar amb la imaginació, contemplar el que passa amb ull de milana, sol ser un exercici d’un realisme reconfortant. Continua
Aquí teniu els títols que han arribat aquesta primavera. Feliç lectura! Continua
Em preguntava què faria l’escriptor de Sa Coma, Juan Manuel Navarro Alfaro un any després de publicar “L’esmolador d’estrelles” i, després de posar-me en contacte amb ell, m’he endut una grata sorpresa. Continua
Tal com era previst, avui matí s’ha fet la presentació dels nous gegants locals: Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”, que substitueixen els vells estandaritzats (és a dir comprats fets a Catalunya).
L’activa colla gegantera disposa, idò, de tres gegants (Mn. Galmés, N’Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins” i un gegantó, en Rosset-Baió, amb paraules de Galmés: “un jay ravescós, falaguer com una titina y més maleït que peste“, tots ben nostrats. Continua
Abans d’acabar amb aquestes notes quer conformen la relació de les més “visitades” del reflexionari, convendrà confessar que amb una mateixa consulta no sempre em surten els mateixos resultats. Vull dir amb això que la resposta a una consulta, si la faig jo, no sempre és matemàtica. Potser és una manca de domi9ni de l’eina, no ho sé.
Per acabar aquesta tanda de reflexionari, una que no prové de lectura sinó d’experiència. Es totalment lògica, però em va costar assumir la seva transcendència. Continua
Tal dia com avui, el 25 d’abril de 1951, després d’una lenta i llarga agonia, moria a Sant Llorenç des Cardassar, Salvador Galmés i Sanxo, “es capellà Capirró”.
A manera de recordança i també per celebrar el dia del llibre, amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’associació “Flor de Card” ha muntat una paradeta per donar sortida a volums emmagatzemats de la col·lecció “es Pou Vell”. Continua
També és una de les entrades més visitades.
Interessant perquè implica rompre mites i desaprendre.
El tradicionals “llest com una centella” o “és molt viu” s’hauran de suplir per les intel·ligències múltiples.
I la intel·ligència personal, per una altra intel·ligència relacional.
Els altres, la situació que un adolescent agafa en el grup d’estudiants resulta més transcendent del que pensàvem Continua
Seguim amb les idees més visitades del “reflexionari”.
Aquesta també és vella, de l’any 2014 i parla de la manera d’aconseguir riquesa segons opinió de Daniel H. Pink (La sorprendente verdad sobre qué nos motiva).
Ve a dir el que tots ja sabem i que sovint oblidam: tothom desitja autonomia a l’hora de fer el que fa, de poder triar el que vol fer i amb qui es vol relacionar.
Massa vegades, de manera contundent i altres de forma més subtil, es volen imposar els propis criteris a les altres persones. I això no acostuma a donar bons resultats.
La imatge de fons és santantoniera, els dimonis representen el que volem allunyar de nosaltres, el que ens impedeix arribar a una vida més rica. Continua
Adesiara m’ho deman: on nien les meves creences actuals?. A quin moment vital una determinada creença començà a tenir força?. Quines conseqüències m’ha portat al llarg de la vida?.
Gairebé dotze anys d’entregues setmanals de cites, majoritariament derivades de lectures, donen per molt. Qui en fa la feina introspectiva o intel·lectual, normalment és qui en treu més profit. Si més no en aquest cas treballar el “reflexionari” m’ha ajudat a canviar la mirada, a desterrar creences i a qüestionar certeses.
Havia pensat de fer-ne una síntesi, un resum de resums, però el treball m’ha portat a una doble vessant. D’una banda les més “transcendents”, segons el meu entendre i que tractare més envant. D’altra banda les més “populars” o visitades. La més vsitada és la present, referida a la totalitat.
Sobre un fons d’otiga, planta que es fa ben present en forma d’urticària quan l’acaricies, sencara que singui sense desig, una de les aportacions més radicals de la teoria qüàntica..
Implica desfer aprenentatges escolars i arrelades creences. Tots fem part d’un tot. Prendr’en consciència implica canviar hàbits, per exemple al tirar un plàsstic en el foc o a la mar estem malbaratant l’ecosistema, estem danyant el conjunt d’ésser vius d’aquesta Terra. Cal superar l’etapa de l’egocentrisme. Hi ha valors superiors al propi benestar.
Tractar el tema del dol per la partida d’un ésser estimat, en l’ambit infantil, no acostuma a ser gaire habitual.
D’aquí la transcendència del llibre (en format de petit conte) que es presenta- Continua
Vaig intentar trobar una imatge plàcida i del nostre entorn. Em va semblar escaient la combinació de terra, mar i cel. Tot clar, sense concessions ni possibles confusions.
Tres, també són els elements amb els quals vull jugar, els amics i amigues o companys, les persones que ens han deixat que se n’han anat, potser abans d’hora i el meu sentir.
La frase de Camino Garcia a “Per sempre”, també és clara i sense confusions. Continua
La primera vegada em passà amb “Sincronicitat”, un llibre que m’havien regalat; el vaig llegir, no em va dir gaire cosa i el vaig deixar a la prestatgeria. Passats uns anys el vaig tornar llegir i em va semblar tan transformador que en vaig regalar un raig.
La conclussió evident és que cada llibre té el seu moment i els seu lector. No vaig acabar de sintonitzar amb “”Regles” malgrat el resum que es presenta.
De l’epìleg en destacaria:“El major honor és rompre-les. Les regles no sols tenen excepcions: defineixen i son definides per les seves excepcions, com la dreta defineix l’esquerra”