Bàrbara Duran i Laura Miró, Menció d’Honor dels Premis Ciutat de Palma 2020 pel projecte «Tradició Musical Jueva a Palma»

La manacorina Bàrbara Duran Bordoy i la palmesana Laura Miró Bonnín, han rebut Menció d’Honor del jurat del Premis Ciutat de Palma 2020 en la modalitat d’Investigació, amb el projecte “Tradició musical jueva a Palma”, en la modalitat que fou guanyada per Laura Jurado amb un projecte sobre els gitanos i el poblat de son Banya. Així mateix, el reconegut investigador i professor Gabriel Ensenyat va rebre una Menció d’Honor amb “Macrotopònims, glotònims i gentilicis d’identificació a la Mallorca medieval”. Continua

Una de llibres: En defensa de la Il·lustració.

En oposició als mites i a les arrelades creences que es fonamenten en històries i hàbits que es converteixen en costums, l’autor proposa prioritzar la ciència i la raó; el retorn a les idees de la Il·lustració.

Des de la convicció que tothom viu el viure que vol viure, no som gens partidari de recomanar llibres ni activitats. En contraposició si que m’agrada demanar, a persones que són referents, el que més els ha agradat del que darrerament han llegit. Aquest cas és un exemple. Continua

Mostres

Crec recordar que el seu nom era José Luis. Era un d’aquells monitors de “Promoción Professional Obrera” de finals del franquisme que va fer estada a Sant Llorenç, concretament en el pis de Can Llegosf.

Un dia, després de prendre cafè, parlàvem d’un amic comú. En confiança em va dir: “No me’n puc fiar massa. Parla malament dels seus companys i es previsible que, quan jo no hi som, parli malament de miContinua

“L’experiència d’haver escrit el llibre en família la recoman a tothom”

Que a Sant Llorenç es publiqui un llibre sempre és bona notícia i que ho faci algú per primer vegada encara més. Es tracta d’un llibre sorgit del confinament (qui ho diria), titulat LA SORPRENENT HISTÒRIA D’UNA PARTIDA DE MINECRAFT i l’autora és na Kika Caldentey (i tota la seva família!) i li hem fet una entrevista perquè ens expliqui com va ser aquesta experiència.  Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Matins nadalencs de boira espessa. Boira que s’estèn com a capa que tapa el detall d’una pretesa realitat existent.

Com es pot definir l’ésser, el carràcter d’un poble com el nostre? Segurament plourien moltes respostes, Ampli ventall que podria anar des dels  “pobres i no gens refinats” dels boiets de Salvador Galmés al recent “no som un poble, som una família”.. Continua

Nou llibre d’Antoni Riera i Melis

El dia 15 de desembre es va presentar, a Barcelona, el darrer llibre d’Antoni Riera i Melis: El patrimoni gastronòmic català i la seva cuina, escrit conjuntament amb Joan Santanach i Sunyol, escriptor, professor de la Universitat de Barcelona i responsable científic de l’Editorial Barcino. La presentació va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya i estava presidida per la consellera de Cultura de la Generalitat.

El llibre fa un repàs a la història de la cuina catalana, que s’inclou dins el sistema «mediterrani», basat en una triple herència: clàssica, europea i àrab, i fa esment de les aportacions culinàries que ha rebut al llarg del segles. Dels púnics, grecs i romans diu que no només ens dugueren la famosa trilogia del pa de blat, el vi i l’oli d’oliva, sinó que també van introduir «animals (la gallina), condiments (el gàrum i les espècies orientals) i tècniques de conservació noves (les salaons)». En els segles V i VI es potencià la caça i la ramaderia brava i en el IX, «els musulmans van introduir aliments procedents de l’Orient llunyà (la canyamel, l’arròs, els cítrics, l’albergínia, els espinacs, la síndria), i van millorar conreus ja existents (l’olivera i els arbres fruiters)». Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A es Caló de Cap de Ferrutx es diferencien clarament les capes de terreny. Una de molt fina que conforma la terra, on hi arrela l’herbatge mates i pins. I una altra, que abasta d’aquesta terra fins a la mar, conformada per una mescla de petites pedres i arena que, amb el pas de molts d’anys s’anat petrificant.. Continua

«III Cicle Orgue d’Avui» al Convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor

Després d’haver d’ajornar dos concerts, la Comissió per a la conservació i restauració de l’orgue del Convent ha programat el «III Cicle Orgue d’Avui», que intenta una aproximació a diverses formes d’art contemporani. Serà el dissabte 12 de desembre, de les 18 a les 20h al Convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor.
A les 18h s’inaugurarà l’exposició de l’artista plàstica manacorina Maria Huerga que treballa a Manacor, i ha participat en diferents exposicions: a Barcelona, Madrid, Galícia, Alemanya i Marroc. Huerga, llicenciada en Belles Arts, dóna classes d’arts plàstiques per a diferents edats al seu taller. També està molt implicada en l’activisme social, i ha col·laborat amb diverses associacions com el Col·lectiu Dones de Llevant. Aquesta exposició és una petita mostra de la seva pintura, sempre molt personal, encara que Maria Huerga està experimentant, ara mateix, amb altres idees i materials diferents. Ella comenta que tota la seva vida està enfocada a l’art i per l’art. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La nostra concepció homecèntrica del món fa que ens considerem amos i senyors de les nostres decissions. El “tu tries!” en podria ser paradigma compartit d’aquesta llibertat d’elegir.

Segons les darreres aportacions de la psicologia, aquests sentiment de llibertat potser “més fals que un duro sevillano”. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Mentre fotografiava el fumeral no era conscient dels animalons que tenia davall la sabata, ni de les plantes que hi havia a la vora el camí.
Em va impactar la seva amplària i clic.
En aquell precís moment, mentre l’atenció era a la llum i a l’enquadrament, no pensava ni en el rebut de la llum ni en els nombrosos morts derivats del COVID19, ni .. Continua