Les imatges, tant de la prestageria dels supermercats, com la de les persones fent cua, de bon matí, davant un provehidor de carn, d’una banda. I el posicionament del Govern per altra, al menystenir i rebutjar l’eficiència de les autonomies m’han portat a rebostejar fins a trobar unes singulars imatge i text. Continua
El penúltim dels Principis que mostra la Carta internacional de Ciutats Educadores, parla d’informació. Dels compromís que haurien de tenir els governants amb la informació, tan de forma directa, en relació a la informació facilitada, comde forma indirecte, en el sentit de formar els ciutadans per saber destriar aquella informació que més s’apropi a la veracitat. Continua
Ahir, dia de la dona. El costum ens convida a actuar com si res haguera passat, i deixar que el temps vagi fent els seus efectes.
El patriarcat i el masclisme, practicat per homes i dones, malgrat els discursos, les manifestacions i els actes programats, perviu. Continua
Avui dia de la dona.
Dia d’imatges, gestos i textos.
Un gest sempre resulta important, però no sempre suficient; per doblegar el masclisme i tot el ventall de derives que comporta, segurament, s’haurà d’anar més enllà del gestos i treballar programes per un canvi real d’actituds i valors.. Continua
Es una manera de considerar les organitzacions no governamentals i associacions anàlogues, és a dir el teixit associacitiu interessat, entre altres coses, en l’atenció social i el desenvolupament de les persones. Segons com es miri, a nivell local, s’hi podrien considerar bona part dels grups organitzats i associacions diverses, exceptuant, potser, aquelles associacions de veïns que tenen per objectiu estatuari l’estricta defensa dels interessos dels associats. Continua
Mot conegut pels qui vam poder gaudir d’una part de la infantesa en aquell entorn rural que conforma el que s’ha anomenat “Mallorca preturística”.
Pellucar ametles era una activitat que, a més d’entretenir, podria aportar guanys suficients per poder comprar llepolies per menjar o cromos i bolles per jugar. .
Activitat semblant -i també en certa manera sinònim- i anterior al pellucar era l’espigolar. Continua
Com cada dimecres, una nova entrega d’informacions relatives al canvi climàtic que, entre tots però no amb igual mesura, hem anat empenyent.
Algunes vegades s’ha sentit aquella frase, que hauríem de situar en el corrent neoliberal: “l’economia mai no erra, a la llarga sempre posa les coses en el seu lloc”. Però es veu que no és així, que els humans mantenguin el valor dels guanys com a meta prioritària no li agrada gaire a la Terra. Continua
En aquesta “recreació de mots essencials”, es presenta avui el tema de la justificació. En un doble sentit primer com la necessitat d’explicar el “per a què” dels programes i activitats Continua
Sobre un fons marí humanitzat, on hi ha amarrats un conjunt de llaüts, tots diferents de forma i experiències, una frase de Mario Bunge. Un influent físic i filòsof, dels qual ja hem utilitzat diverses idees i que finí aquest passat mes.
Serveixi de reconeixement i presència. Continua
Ens ha arribat un lot de llibres sobre el feminisme. Dirigit a nins, nines, homes i dones de totes les edats.
Aquí un petit tast dels títols i adjunt un PDF amb la resta de la col.lecció. Continua
Ara es temps de la quaresma, i a la papereria i copisteria Rotes Noves tenim uns quants llibres dedicats a la quaresma.
Anit passada aquesta historiadora i escriptora llorencina presentà a l’Espai Na Camel·la a on es porten a terme cada dilluns les conferències de l’Obra Cultural Balear de Manacor, la seva òpera prima, que posa nom i lloc als diferents camps de concentració que hi va haver a Mallorca durant la guerra civil, els quals molta gent -de forma intencionada- n’havia negat la seva existència. Continua
El joc de definir proveïdors i clients, en cada una de les nostres accions, resulta apassionant i clarificador. Qui és el servidor?. Qui ha de ser servit? Continua
Deia el poeta que si ell hagués nascut el dia que va nèixer en Manolo a la casa d’en Manolo, ell seria en Manolo. (Es referia a un nouvingut del sud que treballava a les cuines d’un hotel, que tenia un xerrar tancat i lhi agradaven les coses que no eren seves).
Feia referència a la força de l’enton en la formació de les persones. En 10 anys pot ploure molt. La teoria quàntica hi afegí un aspecte encara més concret en la formació de l’ésser, la transcendència, en si mateix, del llenguatge. Continua
El 15è Principi de la Carta de Ciutats Educadores parla d’orientació pesonal i vocacional.
Una tasca que la ciutat (es refereix a ciutats educadores; en el nostre cas seria municpi educador) hauria d’oferir als seus habitants. Continua
“Llegeix per viure” (Gustave Flaubert, escriptor francès) Continua
El document consensuat internacionalment que conforma la Carta de Ciutats Educadores, també parla d’aquella funció educadora que es fa de manera inconscient i que els poders públics haurien de considerar. Continua
I en aquesta superficial recreació de mots essencials, enfocarem avui el tema de la respopnsabilitat. Lligada a la resposta i al compromís.
Fins on arriba la meva responsabilitat personal? i la social? Continua
Ahir vespre, a l’Espai 36, Miquel Sbert presentà el llibre de Bàrbara Sagrera Antich, Corpus de Fraseologia de les Illes Balears, editat per Món de Llibres.
Es tracta d’un volum de més de 700 pàgines que recull 14.542 unitats fraseològiques amb les respectives variants documentades, recollides a partir del buidat del Diccionari català-valencià-balear, les Rondaies Mallorquines i el Cançoner del Pare Ginard. Està ordenat alfabèticament i amb un índex de paraules clau. Continua
Aquest Principi de la Carta de Ciutats Educadores enfoca dos conceptes substancials. L’avaluació de l’impacte, de la transcendència dels programes i l’intercanvi amb altres ciutats o municipis.
Si amb la primera idea afecta arrels amb la segona possibilita anàlisis comparatives. Continua