Alguna vegada, en aquest trescar per la vida amb altres, apareixen determinades preguntes capitals. Una d’elles és la que et demana, “I tu, que vols conservar?”
Pregunta d’ampli espectre que tant es pot referir a aspectes materials, intel·lectuals, emocionals o relacionals.
Segurament la pregunta es fonamenta en aquesta idea que mostra Stefen Pinker. Continua
Es veu que les organitzacions socials, com les persones i les coses, amb el pas del temps, es van deteriorant.
La molesta autocrítica, i la posterior transformació, es oli vital per frenar aquesta oxidació.
La frase es presenta sobre una vella corda penjada a una estaca. Abans servia per a assegurar, fermar, unir… Continua
La imatge d’un ferro discret, tort i rovellat, situat a l’espigó del Port Vell just su-ran de la immensa mar serveix de base a una frase del conegut psicòleg canadenc Jordan B. Peterson. Potser un clam a l’esperança. Continua
Dies passats finí a Brasil, la pàtria que ell va escollir, el bisbe d’origen català Pere Casaldàliga.
Card.cat, de la mà de Montserrat Nadal se’n va fer ressò.
Remirar el film que, sobre la seva vida i amb el nom de “Descalç sobre la terra vermella”, es va fer fa anys, convida a diverses reflexions i sentiments. Continua
Figuera (Ficus carica)
Agost, temps de figues!.
La figuera és un dels arbres més característics de fora vila en el nostre entorn. De fet, fins a l’establiment de les possessions a principis de segle xx la sembra d’un determinat nombre de figueres cada any, era una de les condicions que els senyors solien imposar als arrendadors de les seves finques. Continua
Sobre una terra call vermell que més aviat sembla un pedregar, unes petites espigues de blat, seques, febles, de canya prima i curta com l’anyada d’enguany.
La imatge suporta una interessant frase de Mark Twain. Continua
Avui una roca de s’Esquerda amb formes singulars serveix de canemàs a una frase del músic Jordi Savall.
Una frase amb un missatge recurrent: la transcendència dels primers anys en la vida de les persones. Continua
T’interessa la cultura contemporània, especialment la literatura, les arts plàstiques i el teatre? Doncs aquest curs és per a tu! Continua
A vegades les coses evidents, òbvies, el que els castellans anomenen “perogrullada” també poden portar a la reflexió. Cap explicació addicional necessita la frase, que recorda Peterson en un ampli text. Tots ho sabem!
Hi ha d’haver fulles i brots perquè sorgeixi un borró que es convertirà en poncella i després en flor (com aquesta que es mostra de magraner) i després vendrà el fruit… Continua
Sobre la imatge del sol que es reflecteix a l’aigua corrent del Gorg, un Gorg ple de vida, una frase del divulgador científic B. Bryson.
Un altre envit -la reiteració pot ser indicador de dificultat- a desfer-nos de bona part de les nostres creences, en concret d’aquella que mostra l’home “dominador” de la naturalesa. Continua
He vist la mateixa frase, amb petites modificacions, atribuïdes a diversos autors. Es presenta la que mostra Taleb,.
Es un clar envit a la participació, I encara més, intenta rompre l’extesa creença de menfotisme que s’expressa de diverses maneres: “si no m’afecta directament, ja se n’avendràn” o aquella altra, també, habitual “no diguis que ho has vist i així no hauràs d’anar a declarar!”. Continua
Es moda parlar d’escola. S’acostuma a utilitzar l’escola com a instrument electoral. Una manera com una altra de desviar l’atenció. Mestre es parla de l’escola, o de la llengua, o de l’adoctrinament… no es parla, per exemple de frau fiscal, de balances fiscals compensatòries o de partides pressupostàries. Continua
El Facebook de Jaume Claret mostra aquesta informació:
“La recerca de la Maria Eugènia Jaume (Col·lectiu Recerca) primer va ser un Treball Final del Màster d’Història (UOC & UB), després un llibre exitós publicat per Documenta Balear i ara un documental a IB3. Ben aviat, serà també una tesi a la UIB codirigida per David Ginard”. Continua
Sobre el fons de la imatge d’un vell i espinós coixinet de monja, una de les frases del reconegut Nassim Nicholas Taleb a “Antifràgil”.
Val a dir que la idea que sustenta la frase no és gens nova. Tot el que no resulta útil es perd. Ho evidencia la llarga llista de mots perduts. Continua
La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua
La natura sempre depara sorpreses. Tal és el cas d’aquest cascall de flor grana que va néixer just a la junta del trespol i la paret.
L’excepcionalitat del cascall contrasta amb la coneguda paradoxa que, malgrat la pretesa hegemonia del poble hi ha empreses que tenen més força decisòria que no els governs. Continua
La Casa dels Bressols, La Casa Buida, Goyo i Sobre els Talaiots són les obres guardonades d’aquesta edició.
El passat dilluns migdia s’han anunciat els guanyadors dels Premis Ciutat de Manacor 2020. Donada la situació inèdita que vivim l’anunci s’ha fet, per primera vegada, via telemàtica. Continua
L’arxiu municipal de Sant Llorenç des Cardassar és el servei públic que s’encarrega de recollir, conservar, organitzar, interpretar i posar a disposició dels ciutadans i de la pròpia administració tota la documentació municipal que generen i reben els diferents serveis municipals i els seus ens dependents. És, per tant, un servei essencial tant per l’administració local com per la ciutadania. Continua
Sobre el fons d’una tija robusta i aplanada de figuera de moro, a la qual, popularment anomenam fulla, el naixement d’una petita i efimera fulla vertadera (que neixen a la primavera i solen durar uns 15 dies) i una frase del reconegut físic quàntic David Bohm. Continua
Fora vila ja és farcit dels singulars “rollos” de palla que, en pocs anys han substituit les anterior “bales” , prismes quadrangulars. Aquí empacar farratges seques és una activitat relativament “moderna”, vull dir que encara no és centenària. Continua