Anit passada aquesta historiadora i escriptora llorencina presentà a l’Espai Na Camel·la a on es porten a terme cada dilluns les conferències de l’Obra Cultural Balear de Manacor, la seva òpera prima, que posa nom i lloc als diferents camps de concentració que hi va haver a Mallorca durant la guerra civil, els quals molta gent -de forma intencionada- n’havia negat la seva existència. Continua
El joc de definir proveïdors i clients, en cada una de les nostres accions, resulta apassionant i clarificador. Qui és el servidor?. Qui ha de ser servit? Continua
Deia el poeta que si ell hagués nascut el dia que va nèixer en Manolo a la casa d’en Manolo, ell seria en Manolo. (Es referia a un nouvingut del sud que treballava a les cuines d’un hotel, que tenia un xerrar tancat i lhi agradaven les coses que no eren seves).
Feia referència a la força de l’enton en la formació de les persones. En 10 anys pot ploure molt. La teoria quàntica hi afegí un aspecte encara més concret en la formació de l’ésser, la transcendència, en si mateix, del llenguatge. Continua
El 15è Principi de la Carta de Ciutats Educadores parla d’orientació pesonal i vocacional.
Una tasca que la ciutat (es refereix a ciutats educadores; en el nostre cas seria municpi educador) hauria d’oferir als seus habitants. Continua
“Llegeix per viure” (Gustave Flaubert, escriptor francès) Continua
El document consensuat internacionalment que conforma la Carta de Ciutats Educadores, també parla d’aquella funció educadora que es fa de manera inconscient i que els poders públics haurien de considerar. Continua
I en aquesta superficial recreació de mots essencials, enfocarem avui el tema de la respopnsabilitat. Lligada a la resposta i al compromís.
Fins on arriba la meva responsabilitat personal? i la social? Continua
Ahir vespre, a l’Espai 36, Miquel Sbert presentà el llibre de Bàrbara Sagrera Antich, Corpus de Fraseologia de les Illes Balears, editat per Món de Llibres.
Es tracta d’un volum de més de 700 pàgines que recull 14.542 unitats fraseològiques amb les respectives variants documentades, recollides a partir del buidat del Diccionari català-valencià-balear, les Rondaies Mallorquines i el Cançoner del Pare Ginard. Està ordenat alfabèticament i amb un índex de paraules clau. Continua
Aquest Principi de la Carta de Ciutats Educadores enfoca dos conceptes substancials. L’avaluació de l’impacte, de la transcendència dels programes i l’intercanvi amb altres ciutats o municipis.
Si amb la primera idea afecta arrels amb la segona possibilita anàlisis comparatives. Continua
En aquesta setmanal recreació de mots essencials (RME) s’enfoca avui el concepte qualitat. Certament l’empram en totes les seves accepcions, però amb predominança de la tercera. Continua
Darrerament es parla molt del concepte “postveritat”, aquella capacitat que tenen les persones amb poder per expandir falsetats a conveniència. ¿Qui no recorda el tema de les “armes de destrucció massiva”? o la més recent de la “destrucció de la convivència” a Catalunya? o la també la vella de que es cremaria eternament si no s’anava a missa?
Bé, idò es veu que això ve de vell. Continua
La recreació dels mots enfoca, avu,i la nostàlgia. Aquesta barreja de records, enyorances i una certa tristor. Continua
D’ençà que vàrem aprendre allò de “no és possible la no comunicació” sabem que tot, tot incideix sobre la formació dels infants llorencins.
Potser per això, la Carta de Ciutats Educadores, fa incidència sobre el tema “qualitat de vida” Continua
Els dilluns toca Recreació de Mots Essencials i avui, dia gris i plujos, el tema de la frustració. De trobar-se malament per no poder arribar a les metes previstes. Continua
Es coneguda aquella anècdota. Calculant la resistència de l’aire, el pes de l’objecte i totes les altres condicions físiques, es pot preveure, amb un marge insignificant d’errada l’evolució d’un objecte amb caiguda lliure.
Però no és així quan el que va caiguda lliure és un ésser viu. Qualsevol revinglada pot trastocar l’itinerari previst. Continua
El passat diumenge dia 12, es va dur a terme el concert del quartet format per les cantants Irina Cotseli i Aina Martínez, amb Jaume Tomàs al piano i Christian Höel Skjønhaug al contrabaix.
El Concert va esser presentat pel concertista de piano (i membre de la junta directiva de s’Agrícola Andreu Riera i el repertori va estar integrat per obres amb veu solista i altres amb duets de compositors com a Shumann, Brahms, Strauss, Mendelssohn. Continua
El divendres dia 10 de gener, els participants del Club de lectura de sa Coma que organitza des de fa anys la bibliotecari Antònia Brunet, varen poder gaudir de la presencia d’uns dels més importants escriptors mallorquins, Guillem Frontera.
Guillem Frontera, natural d’Ariany, escriptor i activista cultural mallorquí, va estudiar en el seminari Seràfic de la Porciúncula, dels frares franciscans de la T.O.R. Posteriorment va exercir diversos oficis, com reporter de diari o caixer d’una agència de viatges, fins que es va decantar per la tasca periodística. Va ser fundador i director de la col·lecció de poesia La Sínia (1965), on va fer els seus inicis literaris. Continua
Continiant amb la recreació dels mots esencials, avui surt el tema del cost. Tot té un cost, encara que no en volguem ser conscients. Continua
L’aportació de R.Sternberg em porta a considerar que no sols es tracta de possibilitar experiències, que resulta bàsic i fonamental, sinó que també cal reflexionar sobre aquestes experiències; per poder incorporar, així, nous aprenentatges. Continua
Certament han canviat els costums en relació a les generacions anteriors i en general, per bé.
L’aigua, abans era escassa pel cost que implicava el seu enmagatzement, després, segurament per allò de la llei del pèndul, es passà a: “en gastaré tanta com pugui pagar.
Es tracta d’anar una passa enllà i, sense minvar les condicions d’higiene, hauriem d’ullar el nostre consum rutinari d’aigua. Continua