Adesiara m’ho deman: on nien les meves creences actuals?. A quin moment vital una determinada creença començà a tenir força?. Quines conseqüències m’ha portat al llarg de la vida?.
Creences i criteris
Respon
Arxiu de la categoria: Llibres
Imatge amb text / Text amb imatge
Gairebé dotze anys d’entregues setmanals de cites, majoritariament derivades de lectures, donen per molt. Qui en fa la feina introspectiva o intel·lectual, normalment és qui en treu més profit. Si més no en aquest cas treballar el “reflexionari” m’ha ajudat a canviar la mirada, a desterrar creences i a qüestionar certeses.
Havia pensat de fer-ne una síntesi, un resum de resums, però el treball m’ha portat a una doble vessant. D’una banda les més “transcendents”, segons el meu entendre i que tractare més envant. D’altra banda les més “populars” o visitades. La més vsitada és la present, referida a la totalitat.
Sobre un fons d’otiga, planta que es fa ben present en forma d’urticària quan l’acaricies, sencara que singui sense desig, una de les aportacions més radicals de la teoria qüàntica..
Implica desfer aprenentatges escolars i arrelades creences. Tots fem part d’un tot. Prendr’en consciència implica canviar hàbits, per exemple al tirar un plàsstic en el foc o a la mar estem malbaratant l’ecosistema, estem danyant el conjunt d’ésser vius d’aquesta Terra. Cal superar l’etapa de l’egocentrisme. Hi ha valors superiors al propi benestar.
Una de llibres: Per sempre
Tractar el tema del dol per la partida d’un ésser estimat, en l’ambit infantil, no acostuma a ser gaire habitual.
D’aquí la transcendència del llibre (en format de petit conte) que es presenta- Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Vaig intentar trobar una imatge plàcida i del nostre entorn. Em va semblar escaient la combinació de terra, mar i cel. Tot clar, sense concessions ni possibles confusions.
Tres, també són els elements amb els quals vull jugar, els amics i amigues o companys, les persones que ens han deixat que se n’han anat, potser abans d’hora i el meu sentir.
La frase de Camino Garcia a “Per sempre”, també és clara i sense confusions. Continua
Una de llibres: Regles
La primera vegada em passà amb “Sincronicitat”, un llibre que m’havien regalat; el vaig llegir, no em va dir gaire cosa i el vaig deixar a la prestatgeria. Passats uns anys el vaig tornar llegir i em va semblar tan transformador que en vaig regalar un raig.
La conclussió evident és que cada llibre té el seu moment i els seu lector. No vaig acabar de sintonitzar amb “”Regles” malgrat el resum que es presenta.
De l’epìleg en destacaria:“El major honor és rompre-les. Les regles no sols tenen excepcions: defineixen i son definides per les seves excepcions, com la dreta defineix l’esquerra”
Imatge amb text / Text amb imatge
Lorraine Daston és historiadora de la ciència. En el seu darrer llibre parla de les regles que al llarg de la història ens han anat condicionant.
A l’apartat “Regles antigues” fa referència al “què” i al “com” posant l’accent en el “com” de la mateixa manera que han fet altres autors.
Sempre ens mou un “perquè” que ens orienta sobre les coses a fer, el “que”. Però es veu que el que resultra realment important és el com fem el que fem. (Una idea per donar-li dues voltes) Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
S’intueix la retxa de llum tant a la suau ona de la mar, com en l’arena banyada.
Retxa de llum que ens serveix de metàfora en el dubte que planteja la novella Nobel de Literatura, la coreana Han Kang, “tot i que estigui segura que no ha passat”.
La nostra mirada sempre resulta parcial i esbiaixada, convé idò alimentar els dubtes. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
De fet fa cinc anys que a “Reflexionari” ja e va publicar la mateixa frase però ara mateix es dónen dues circumstàncies que conviden a refrescar-la.
Una el temps que ens toca viure on, si més no de forma aparent, s’han incrementat la barra, la manipulació i el retorns a velles idees que consideràvem superades.
La segona és la depreciació de la salut de Noam Chomsky, un dels pensadors més influents d’aquests darrers setanta anys.
Frase sobre les iodades, reconfortants i calmes ones de sa Coma…
Llibres
A partir de dijous, a la paradeta de productes locals que hi ha a l’Espai36, es posaran a disposició dels interessats lots de cinc llibres de la col·lecció Es Pou Vell, al preu de cinc euros el lot. Els títols són els següents: «Cronologia 1236-2007», «Gent de la nostra gent», «La terra de Drim», «Recull de glosats d’un poeta sense escola» i «Téntol».
N’hi haurà fins exhaurir les existències.
De la premsa: Els contes de sa Blanquera a s’Agrícola de Manacor
Josep Cortès i ariadna Perelló presenten a Manacor “Els contes de sa Blanquera”
Vegeu-ne la ressenya d’Antoni Riera a centxcent. Continua
Una de llibres: Generació dopamina
Imatge amb text / Text amb imatge
S’assenyala que un dels indicadors del canvi climàtic és aquesta difuminació de les estacions. Ara mateix, a mitjans del mes de febrer, les temperatures són dolces, poitser massa dolces i són comptats els dies de fred. La imatge assolellada de les vinagrelles florides contrasta amb la mar en calma.
Sobre la imatge una frase de James Clear que ha treballat el tema dels hàbits. Sempre la primera passa és adonar-se’n. Si hom no se n’adona, si no hi ha consciència de la vida que es viu, dels petits hàbits que hem anat adquirint, no hi ha res a fer. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Sobre les roques calcàries de s’Illot una frase de Simon Sinek.
Esplaiar la vista i olorar el iode al passejar vora la mar els dies assolellats d’hivern tal vegada pot considerar-se una de les recàrregues d’energia vital més senzilles i barates que tenim a l’abast tots els illencs.
Tots tenim les nostres dèries. Jo en tenc dues que, fa temps, em volten pel pensar. Una fa referència als “relats vitals” (tothom té el seu, que és el bo) i l’altra fa referència a l’avaluació de les pròpies accions (atès que no existeix ni asèpsia ni neutralitat)
Sinek, i també molts altres, assenyalen la necessitat d’anar més enllà de nosaltres mateixos, de passar comptes, de mirar les conseqüències finals de les nostres accions. Continua
Tan cert…
Tan clar com pensava tenir-ho!…i ara resulta que el cervell m’enganya.
Les anècdotes (intranscendents) em porten a la reflexió. Continua
El sol surt per a tothom/16 Empelts emocionals
Quan, des d’una certa perspectiva, d’això que en diuen a ulls de milana, observes el que està passant de seguida te n’adones de la infravaloració que se’n fa, tant de les aportacions de la ciència com de la seva divulgació. En certa manera es podria dir que els interessos tapen, maten, devaluen els coneixements. Val, fa part de la nostra cultura.
La primera vegada que vaig sentir parlar de les neurones mirall va ser en un d’aquells vells programes televisius d’Eduard Punset. Una vegada arriba la informació després ve la constatació. I efectivament els nostres sentiments es veuen afectat, en vocabulari pagès s’empelten, dels sentiments que interpretam que es donen en altres persones. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Dia dubtós. Des de la Península de Formentor les muntanyes de la Serra agafen forma fantasmagòrica, sota el testimoni d’un sol que es situa més enllà dels núvols.
Sobre aquets paisatge un delks nombrosos aforismes de Jorge Wagensberg. Idea fonda per a un reflexionari superficial.
Es tracta de cercar respostes, sí, però també de canviar les preguntes. Continua
AL57 Indiots i possessions
Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
Una de llibres: Joc infinit
Segons l’autor, i crec que és cert, cada acció, cada passa que donam va en un determinat sentit.
Al estirar el fil s’arriba a la canvicció que sols hi ha dues opcions, -això si, amb múltiples graus de participació-: o vas a favor del joc infinit, és a dir de la pervivència de la Vida i de la Terra, o jugues el joc finit que es reflecteix en múltiples expressions populars: “jo a lo meu i als altres que els bombin” o també, “farem el que convingui i el darrer que apagui el llum” o “cadascú que pregui per a ell i Déu per a tots”…. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)
Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.
Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua
Manel I. Serrano guanya el XVI Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiqes amb l’obra “Daramaturg zero oficinista 5”
L’acte d’entrega del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques va ser el passat dissabte 11 de gener a les 11:30h al Casal de Cultura Can Gelabert (Binissalem).
Els membres del jurat del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques, reunits al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem dia 9 de gener de 2025, format en aquesta ocasió pel Coordinador del sistema de qualitat de l’ESADIB Xavier Martinez, la directora i actriu Mar Fiol, la coordinadora del programa cultural Art Jove del Govern de les Illes Balears Natalia Rebassa i Mari Pau Ruiz, gestora del Casal de Cultura Can Gelabert en qualitat de secretari sense veu ni vot. Continua