Lorraine Daston és historiadora de la ciència. En el seu darrer llibre parla de les regles que al llarg de la història ens han anat condicionant.
A l’apartat “Regles antigues” fa referència al “què” i al “com” posant l’accent en el “com” de la mateixa manera que han fet altres autors.
Sempre ens mou un “perquè” que ens orienta sobre les coses a fer, el “que”. Però es veu que el que resultra realment important és el com fem el que fem. (Una idea per donar-li dues voltes) Continua
S’intueix la retxa de llum tant a la suau ona de la mar, com en l’arena banyada.
Retxa de llum que ens serveix de metàfora en el dubte que planteja la novella Nobel de Literatura, la coreana Han Kang, “tot i que estigui segura que no ha passat”.
La nostra mirada sempre resulta parcial i esbiaixada, convé idò alimentar els dubtes. Continua
De fet fa cinc anys que a “Reflexionari” ja e va publicar la mateixa frase però ara mateix es dónen dues circumstàncies que conviden a refrescar-la.
Una el temps que ens toca viure on, si més no de forma aparent, s’han incrementat la barra, la manipulació i el retorns a velles idees que consideràvem superades.
La segona és la depreciació de la salut de Noam Chomsky, un dels pensadors més influents d’aquests darrers setanta anys.
Frase sobre les iodades, reconfortants i calmes ones de sa Coma…
A partir de dijous, a la paradeta de productes locals que hi ha a l’Espai36, es posaran a disposició dels interessats lots de cinc llibres de la col·lecció Es Pou Vell, al preu de cinc euros el lot. Els títols són els següents: «Cronologia 1236-2007», «Gent de la nostra gent», «La terra de Drim», «Recull de glosats d’un poeta sense escola» i «Téntol».
N’hi haurà fins exhaurir les existències.
Josep Cortès i ariadna Perelló presenten a Manacor “Els contes de sa Blanquera”
Vegeu-ne la ressenya d’Antoni Riera a centxcent. Continua
S’assenyala que un dels indicadors del canvi climàtic és aquesta difuminació de les estacions. Ara mateix, a mitjans del mes de febrer, les temperatures són dolces, poitser massa dolces i són comptats els dies de fred. La imatge assolellada de les vinagrelles florides contrasta amb la mar en calma.
Sobre la imatge una frase de James Clear que ha treballat el tema dels hàbits. Sempre la primera passa és adonar-se’n. Si hom no se n’adona, si no hi ha consciència de la vida que es viu, dels petits hàbits que hem anat adquirint, no hi ha res a fer. Continua
Sobre les roques calcàries de s’Illot una frase de Simon Sinek.
Esplaiar la vista i olorar el iode al passejar vora la mar els dies assolellats d’hivern tal vegada pot considerar-se una de les recàrregues d’energia vital més senzilles i barates que tenim a l’abast tots els illencs.
Tots tenim les nostres dèries. Jo en tenc dues que, fa temps, em volten pel pensar. Una fa referència als “relats vitals” (tothom té el seu, que és el bo) i l’altra fa referència a l’avaluació de les pròpies accions (atès que no existeix ni asèpsia ni neutralitat)
Sinek, i també molts altres, assenyalen la necessitat d’anar més enllà de nosaltres mateixos, de passar comptes, de mirar les conseqüències finals de les nostres accions. Continua
Tan clar com pensava tenir-ho!…i ara resulta que el cervell m’enganya.
Les anècdotes (intranscendents) em porten a la reflexió. Continua
Quan, des d’una certa perspectiva, d’això que en diuen a ulls de milana, observes el que està passant de seguida te n’adones de la infravaloració que se’n fa, tant de les aportacions de la ciència com de la seva divulgació. En certa manera es podria dir que els interessos tapen, maten, devaluen els coneixements. Val, fa part de la nostra cultura.
La primera vegada que vaig sentir parlar de les neurones mirall va ser en un d’aquells vells programes televisius d’Eduard Punset. Una vegada arriba la informació després ve la constatació. I efectivament els nostres sentiments es veuen afectat, en vocabulari pagès s’empelten, dels sentiments que interpretam que es donen en altres persones. Continua
Dia dubtós. Des de la Península de Formentor les muntanyes de la Serra agafen forma fantasmagòrica, sota el testimoni d’un sol que es situa més enllà dels núvols.
Sobre aquets paisatge un delks nombrosos aforismes de Jorge Wagensberg. Idea fonda per a un reflexionari superficial.
Es tracta de cercar respostes, sí, però també de canviar les preguntes. Continua
Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
Segons l’autor, i crec que és cert, cada acció, cada passa que donam va en un determinat sentit.
Al estirar el fil s’arriba a la canvicció que sols hi ha dues opcions, -això si, amb múltiples graus de participació-: o vas a favor del joc infinit, és a dir de la pervivència de la Vida i de la Terra, o jugues el joc finit que es reflecteix en múltiples expressions populars: “jo a lo meu i als altres que els bombin” o també, “farem el que convingui i el darrer que apagui el llum” o “cadascú que pregui per a ell i Déu per a tots”…. Continua
Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)
Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.
Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua
L’acte d’entrega del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques va ser el passat dissabte 11 de gener a les 11:30h al Casal de Cultura Can Gelabert (Binissalem).
Els membres del jurat del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques, reunits al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem dia 9 de gener de 2025, format en aquesta ocasió pel Coordinador del sistema de qualitat de l’ESADIB Xavier Martinez, la directora i actriu Mar Fiol, la coordinadora del programa cultural Art Jove del Govern de les Illes Balears Natalia Rebassa i Mari Pau Ruiz, gestora del Casal de Cultura Can Gelabert en qualitat de secretari sense veu ni vot. Continua
Tots tenim ls nostres dèries. Adonar-se’n del ritme personal pot començar amb sorpresa i acabar obrint tot un munt d’interrogants.
Cosa sembalnt podria passar amb l’elasticitat del temps; ¿per què, segons l’activitat que ens toca fer hi ha minuts tan llargs i hores tan curtes?
Aquestes i moltes altres mirades en fa l’autor del llibre. Continua
Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.
Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.
Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).
Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.
Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua
El dBalears.cat d’avui mostra un receptari de George Lakoff (No pensis en un elefant) sobre com “Mantenir viva la democràcia en el 2025”. Deiem, referit a l’autoritarisme, que les ones sempre acaben aribant.
Sortosament tanmbé arriben propostes de persones estudioses i lúcides.
Amèrica ens cau lluny,però potser no tant com pugui semblar Continua
