Demà dijous, 17 d’Octubre a les 19H al Centre Cultural de Ca N’Apol·lònia de Son Carrió, presentació del llibre d’Antoni Tugores “CUINA D’UN TEMPS I D’UN PAÍS.
Testimoni de la gastronomia popular mallorquina.
Un caragol aferrat a la fulla de l’olivera pot representar una bona metàfora del que es vol explicar i que defineixen Ceberio i Watzlawick: No sempre veim que no hi veim.
Ens fabricam una closca de certeses -que conforma el nostre relat- i així podem transitar per la vida, de forma còmoda i sense haver de mirar altres possibilitats. Continua
EL CENTRO DE LA GUITARRA: UN LLOC DE CULTE PER ALS GUITARRISTES (1967-
El «Centro de la Guitarra Clásica Española» va ser un lloc mític localitzat en el centre històric de Palma (Carrer Montenegro, 10) on s’oferien concerts de música acústica en viu de tots els gèneres ―especialment de guitarra clàssica― i on, durant el dia funcionava una escola de música i una botiga especialitzada en guitarres. Continua
El passat cap de setmana passat a l’Auditori Torre Romeu de Sabadell davant d’un auditori ple, va tenir lloc la presentació del llibre ” El afilador de estrellas ” de Juan Manuel Navarro, a l’Auditori Torre Romeu de Sabadell que va enlluernar el poble català. Continua
El proper divendres dia 11 d’octubre el canonge mossèn Joan Bauzà presentarà a s’Agrícola el nou llibre «Cercar, conrear, confiar». Intervendran a l’acte el també canonge i doctor en filosofia mossèn Gabriel Amengual i el teòleg Rafel Mas. Continua
Respostes biològiques, emocions, condicionaments socials, creences… indagar sobre els motius del nostre ésser sempre resulta tasca apassionant. A vegades, però resulta dolorosa i en altres ocasions ens fa por.
Potser per això resulta més plaent mirar per la finestra, cap a l’exterior i jutjar i opinar sobre el que veiem. Continua
L’aigua del basal reflecteix els raigs del sol travessant, en aquests precís moment, les tiges de les plantes aquàtiques.
Sobre la taca blanca una frase de Sestià Serrano referida a la felicitat. Em resulta reconfortant pensar sobre les dues potes que assenyala: amistat i amor. Pensar sobre els possibles conceptes que, segons el lector, guarden els mots assenyalats. Continua
Un contrallum. A la imatge sembla platejat però sabem que el color de la mar és el blau aquest blau variable que tant ens agrada i relaxa. No sempre les coses són tal com semblen,
Tots ens fem una imatge de nosaltres mateixos, és la bona, és la nostra. Imatge que no sempre és compartida per les persones que ens volten i estimen, i molt manco pels demés. Continua
Des que sabem que no és possible la no comunicació, per deducció podem inferir que les persones que ens volten són les que més ens influeixen. Fet que no sempre tenim en consideració.
Un gest, una paraula, una mirada…tots parla i ens afecta. Ho remarca la psiquiatra Marian Rojas en el seu recent “Recupera tu mente, reconquista tu vida”.
La imatge que suporta la frase és reiterativa, roques i mar. També es condicionen una a l’altra, en aquest cas de forma lenta i persistent. Continua
Tots el llibres són útils i fan aporatacions, però no tots ho fan de la mateixa manera o amb la mateixa intensitat.
L’escola de l’ànima és llibret curt i dolç, per tenirs a l’abast i fullejar adesiara
Primer planteja la diferència entre educar -ajudar a algú a conduir-se, a orientar-se- i ensenyar -indicar, mostrar-. “S’ensenya amb les mans i s’educa amb el cor..”.L’educador no pot recórrer el camí per l’alumne”…”Pensar es desfer definicions per poder, així, redefinir”…”L’originalitat no consisteix en cercar agitadament la novetat, sinó en repetir l’essencial.” Continua
Imatge refrescant d’estiu. Entre el plàtan i l’eucaliptus, simfonia de verds a la banda septentrional del terme municipal.
Sobre el verd suau de l’alfals, una frase de Josep Maria Esquirol a “L’escola de l’ànima” (2024).
¿No som tal vegada esclau de modes i costums?, i de les nostres creences? Continua
Un llibret curt (158 pàgines).
Mentre el llegia, amb la sacsejada que em produïa i salvant distàncies -temporals i de contingut- em recordà aquell “Ganaras el pas con el sudor del de enfrete” de Patricio Chamizo, en forma de lectura compartida i comentada en el sí del ja llunyà Club Card.
Totes les lectures deixen petjada, aquesta en l’àmbit de la “nova realitat”.que ens toca viure.
Amb el Puig d’Alpara difuninat pel contrat de llum al fons, i amb l’alfals d’estiu florit en primer terme, una frase de Mark Fisher .a “Realisme capitalista. No hi ha alterbnativa?”.
Una frase contundent que ens situa en el dubte constant i persistent: ¿aquesta acció lliure i meva, ajuda a la sostenibilitat del planeta o l’envia a fer punyetes?
Les respostes no són mai, no acostumen a ser, blanques o negres, en tot cas si les situam en una escala d’u a deu assenyalen tendència. Continua
Purpurina editorial estrena el mes de setembre amb la segona presentació del llibre d’ Emmi Finozzi, nascuda a Montevideo (Uruguay). Realment no s´atreveix a auto denominar-se poeta, i si ho diu, ho diu en veu baixa. Continua
La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals. Continua
Aquí teniu les nostres novetats estiuenques: Continua
Com a darrera entrega d’aquest resum que hem anomenat “El pou de les set corrioles”, poalejarem en els autors que han tractac el tema dels mites i de l’espiritualitat.(Chinen, Campbell, de Mello, Tolle, Panikkar…)
S’ha seleccionat una frase d’Anthony de Mello , el jesuita d’origen indú, treta de “Despierta. Peligros i posibilidades de la realidad” (2010). Continua
“A vegades (atzar?) arriba a les mans un llibre que et fa enveja. Sana enveja. Un d’aquells llibres que et meravellen. Pel coneixement que implica la seva redacció, per l’estructura didàctica que mostra, pels seus objectius i finalitat.”
Així comença la introducció del qual n’és coautor el company Jaume Seguí. Continua
Entrarem en el pou del coneixement avui amb la corriola de la sociologia.
Com sempre es fa difícil seleccionar una de les idees d’Echeverria, Bauman, Sennet…
Avui em triat aquesta, que també es podria definir com el “res és”.
(Es clar, costa superar tots aquells aprenentatges que assenyalen just el contrari: “anem a la realitat!” com a manera per imposar la “meva mirada”: Continua
Antonio Lozano, persona corporalment senzilla i de somriure fàcil dolç i amable. Em va sorprendre el contingut del llibre que m’arribà per informació de l’Institut Relacional de Barcelona.
Desconeixia el seu vessant investigador.
La síntesi resulta contundent: si aprofumdim en el coneixement resulta que no sabem res de res i que, a més, el que creiem saber és, generalment, fals.