Mercadet de Nadal 2015!!

Un any més celebram el mercadet de nadal a la plaça de l’Ajuntament. Al llarg del dia tenim diferents activitats. Si voleu veure con és fan les neules de paper, o les coques de torró. Si voleu quedar a dinar,berenar o sopar amb música en directe amb l’Andreu Galmés Trio… vaja, que tenim un dia molt actiu. Vine a disfrutar amb la nostra companyia.

Aquí teniu el cartell/programa complet. Continua

La cançó en català de la setmana (111) Sopa de Cabra-Cercles

Després de 14 anys d’aquell “Plou i fa sol”, els Sopa de Cabra s’han decidit (el 6 de novembre, a la fi!) treure un nou àlbum amb caçons també noves.

Aquest primer senzill que comparteix nom amb l’àlbum, agradarà de ben segur a tots els seguidors del conjunt empordanès, ja que conté aquells “jingles” tan característics del Sopa de Cabra que ens feren passar tan bones nits de concerts a Sant Llorenç i que alguns duim marcats amb foc a la nostra memòria. Continua

Trobada de Corals de la Gent Gran a Campos

El passat dissabte dia 24 d’octubre, a l’Església de Sant Julià de Campos es va celebrar la Trobada de Corals de la Gent Gran, on les corals Gabellina de Capdepera, Gent Gran Punta de n’Amer de sa Coma, i la Coral i Rondalla de l’Associació de Persones Majors de Campos, es trobaren per tercera vegada dins aquest any. Continua

La cançó en català de la setmana (109) Roger Mas-Ella té un cel als ulls

Aquest solsonenc forma part d’aquest grup de cantautors que podríem anomenar de terra endins i que es solen situar geogràficament, pel motiu que sigui, allunyats de la mar i de la gran capital. De veu gruixada i un cert aire solitari. Segurament si d’aquesta definició en llevéssim l’origen del cantautor, podrieu pensar que parlam de cert cantant amb barba i capell, per això mateix ho deia 😉 . Continua

Mare, pare… com neixen els nins?

Sovint els extres d’un cd de música són una presa de pèl. Gent que crida o diu estupideses, renous rars, distorsions sense sentit, notes discordants… en resum, són simples temes anecdòtics per omplir.

Però hi ha un àbum, Próxima Estación: Esperanza, de Manu Chao, que té una obra mestra com a “tema extra” (Infinita tristeza). A part de diferents proclames polítiques i socials (pròpies d’aquest artista multicultural), hi ha una conversa que sobresurt per damunt de totes i que sempre he trobat preciosa (ja des de l’adolescència, que va ser quan adquerí el cd): és la pregunta, sempre difícil de contestar i que posa en compromís a qualsevol, que fa un fill a la seva mare per saber  com neixen els nins i la poètica i preciosa resposta que li dóna ella.  Continua