Referit a Salvador Galmés assenyala Andreu Caselles, prev. (Revista “Lluc, maig 1976): “Mn. Salvador Galmés: tot un home. Amb les paraules “tot un home”, vull significar dues coses: una que va ser sempre, on Salvador, molt humà, és a dir molt comprensiu, i, l’altra, , que va tenir, sempre també, molta homenia, això és, al pa va dir sempre pa, i al vi va dir sempre vi, sense deixar-se cavalcar mai per4 ningú, fos ell qui fos”.

De banda aquesta referència al capellà Capirró m’agradaria destacar la darrera entrada, la referida a la paraula “rall”. Sabiem que els menorquins “rallaven”, desconeixiem, però, que els llorencins també, d’antic, ho havien fet.

Continua →

De banda els mots actualment en desús: “de cop i bolei”, “cop de puny”, “adesar”, “quatri”… Voldria enfocar el pes que n’Angelina, “sa Trebolina” té tant en tota la narració de “Flor de Card”, com en les aparicions -unes deu- en el DCVB.

Una altra cosa a destacar és el canvi de costums, ara, en general ja no es passen pels llavis les puntes dels dits, ni els fuster porten el llàpis sobre la orella, ni es fan, amb bancs, quadres de ball

Continua →

De banda els mots, directes o de rebot, en desús com “pruaga” (malaltia del peus de les galines),  “granat” o “manto”… voldria destacar altres aspectes:

“Protesta viva de domini”, “s’era llançada -la dona!- contra el provocador”, “Cada carrer tenia es seu fogueró”, pel que tenen de posicionament social en aquell Sant Llorenç de principis del segle passat.

Continua →

De l’entrega d’avui, de banda els mots en desús com “primal” o “primala”, en voldria destacat altres aspectes:
El localisme de “porfessó” encara usat en determinats trams d’edat. La consideració dels amors com a “procés”, el final de n’Angelina, sa Trebolina, ara convertida en Sor Francina i el canvi de significat de “promiscu”, ultimament enfocat a les relacions sexuals

Continua →

D’aquesta entrega en voldria destacar el que podriem considerar “localismes” llorencins de principis de segle passat, molt usats per Galmés: possessori, prendre, prenedor, professó, prestet, pretexte, cap mica…

També voldria fer referència, de passada,  al pestilent sortosament perdut “tabac de pota” que solien emprar per fumar amb una pipa.

Continua →