Indiots

M’estic plantejant seriosament posar una bona guarda d’indiots per sa Blanquera, perquè és molt probable que d’aquí a poc temps em proporcionaran uns considerables ingressos.

Ho dic perquè així com es va implantar ja fa estona la festa de Halloween i darrerament la del Black Friday, seguint l’imparable costum d’importar tradicions externes, crec que no estarem gaire temps a celebrar també el Thanksgiving Day, que no anomenarem Dia d’Acció de Gràcies perquè fa més bo dir-ho en anglès. Continua

De sants i camells

Segons publica el diari Ultima Hora, el periodista italià Emiliano Fittipaldi ha publicat un llibre –Avarizia–, en el qual assegura que el Vaticà va cobrar mig milió d’euros per la beatificació de sor Francinaina Cirer, la santa de Sencelles. Això, si és ver, trastoca de dalt a baix allò que ens ensenyaren a la Doctrina, i fa tremolar els fonaments de la Santa Mare Església Catòlica, Apostòlica i Romana, la nostra, si hem de fer cas dels registres de naixement. Continua

BROU DE CARD

Bones, ja tornam a ser aquí. Aquest mes tenim quasi en la totalitat un brou electoral. Només faltaria.

Les eleccions municipals bàsicament es podrien resumir en 2 brous: el cuit pel GISCa, més suculent i triomfal, que inclou fins a 6 ingredients acompanyat de botelleta de xampany i el del PP, que s’ha hagut de conformar amb un brouet de sobre “3 sabores” del LIDL. Però bé, si voleu més brou, idò endavant. Continua

Espipellades

Si sabem que el qui guanyi les eleccions probablement ens omplirà d’hòsties, val més deixar-ho en mans d’un professional i votar directament el Papa, com diu La Maña.

* * * * *

Si na Manuela no ha participat a cap taula rodona perquè no es vol asseure amb un sospitós de corrupció, com assegura que és el batle, a les reunions que deu fer amb el Partit Popular sempre deu haver d’estar dreta! Continua

Notes d’humor

Això era i no era un grup anomenat Barceló que va començar unes obres d’un mastodont anomenat Palau de Congressos, però a mitja feina va trobar que allò era massa dur i no sortia a compte, així que va decidir deixar-ho anar i el Palau es quedà “compuesto y sin novia”. Res, que anys després el Govern, després d’acabar les obres així com va poder, amb molta i molta suor, el va treure a concurs per explotar-lo i el mateix que l’havia deixat tirat, Barceló, s’hi va presentar i, mirau per on, ha guanyat i ara l’explotarà durant anys.

I que no és guapo això?