Fa temps ja vaig fer un article denunciant el racisme implícit en alguns titulars dels mitjans de comunicació. No entenia per què se destacava en gros la nacionalitat de qui havia comès un delicte, sobretot si era estranger. Idò l’altre dia me va cridar l’atenció un altre titular on es destacava no la procedència sinó que l’orientació sexual dels malfactors.No volies brou? Idò tassa i mitja… Continua
8 febrer.- En el Campionat de Balears d’Atletisme i en la modalitat Màsters Individual Pista d’Hivern, celebrat a Eivissa, el llorencí Antoni Melis Pont es proclama Campió de Balears M40, aconseguint un 1er de la prova 1.500 m. i també de la 3.000 m. (Facebook).
17 març.- El rector de Sant Llorenç Jaume Mercant és nomenat arxipreste de Llevant (Card).
5 abril.- La llorencina Mireia Martínez és nomenada presidenta de Noves Generacions del Partit Popular de Mallorca (Card). Continua
En el diari El País d’avui surt un estudi demoscòpic sobre si els joves preferirien viure en una dictadura o en una democràcia i conclou que una quarta part, en determinades circumstàncies, es decantaria per un règim autoritari. També assenyala que un 15% veu bé o molt bé el règim de Franco, mentre que un 31% no ho sap o li és indiferent.
Si fos possible –que, per sort, no ho és– per ventura estaria bé que durant una setmana s’implantàs a Espanya un règim com el de Corea del Nord, on, entre d’altres coses, hi ha les restriccions següents:
Segons informa una desconeguda agència de notícies, la direcció d’IB3 ha prohibit a tots els seus locutors, presentadors i enviats especials que pronunciïn la vocal «a» a les seves intervencions televisives, per tal de potenciar l’ús de les altres vocals, que evidentment es troben en perill d’extinció.
L’orde ha provocat un gran daltabaix entre els professionals de la televisió, ja que fins que s’hi hagin avesat no saben com pronunciar, per exemple «Dana a Aivissa. Aducació autoritza las famílias a racollir als fills abans d’hora», o «L’aeroport da Palma sofreix aquest dilluns ratards janaralitzats a causa da las plogudas».
No vull pensar com acabarà la cosa si també els obliguen a pronunciar les «o» obertes!
Tots tenim les nostres nafres. Algunes guarides, altres obertes. Algunes presents i recordades, altres amagades en el pou de l’inconscient. Continua
El pressupost total d’aquesta actuació ha superat els 350.000 € i consta de dues línies, obra civil i millora de l’eficiència energètica. Continua
Algunes imatges del carrer Via Palma, possiblement el més transitat de Manacor, que aspira a convertir-se en la capital oficial de la comarca del Llevant.
Si no vaig equivocat, està així des de la ciclogènesi de novembre del 2001. Continua
Sovint sent cantar “no som un poble, som una família” i aquesta mateixa frase la va destacar en Jeroni Galmés en el seu pregó. I és ver, tenim moltes coses bones (en Jeroni les va saber enumerar perfectament) , però com totes les famílies encara tenim molts punts per millorar i així ha quedat demostrat aquestes passades Festes. Continua
Segons fonts suposadament fidedignes, sigui quin sigui el significat de la paraula «fidedignes», el jutge Juan Carlos Peinado ha obert diligències contra Begoña Gómez per intent d’assassinat del seu marit Pedro Sánchez, president del Govern perquè Alberto Núñez Feijóo no ho va voler ser.
L’acusació, com altres de semblants, s’ha basat en les fotografies de Sánchez que ha publicat la premsa, a les quals és més que evident que «algú» l’està matant de fam. Continua
Per a alguns, és la cultura la que fa identitat: les tradicions, els sabers, els valors, la llengua, les gents. Per d’altres —segurament aquelles persones que poc saben valorar allò més nostro—, és la xenofòbia la que fa identitat. Aquesta és una realitat que s’ha fet palesa, una vegada més durant aquestes festes, a la projecció dels Granots d’Or del passat dissabte.
La consigna xenòfoba i racista d’un dels vídeos presentats a la gala feia referència a un comentari que ja havia estat condemnat al poble amb anterioritat. No es tracta d’una broma innocent, ni el grup de llorencins i llorencines implicats en el vídeo han triat la frase de manera atzarosa. No és coincidència. És un acte de cinisme paternalista emmascarat d’humor, propi de qui es sap impune per ridiculitzar els altres. Però aquesta impunitat és, encara, només il·lusòria. Continua
El passat 14 d’agost l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, i les associacions Granots & Sopes i Orgull de Poble convocaren una concentració al mercat per condemnar fermament els actes LGTBI-fòbics ocorreguts el passat dimarts durant la celebració de la festa de Sa Granotada.
El municipi reafirma el seu compromís amb la diversitat, el respecte i la convivència, i mostra el seu suport a totes les persones del col·lectiu LGTBI, defensant unes festes lliures de discriminació i violència. Continua
Malauradament pareix que a les Festes mos han arribat mal vicis més propis d’ultres, ara tan en auge, i tant a la Granotada com a la festa posterior a la Cursa Nocturna se van poder sentir alguns càntics i proclames no gaire de bon gust contra entitats polítiques o socials (com la LGTBI). Continua
EL MAL
Quan apuntes, de lluny, amb l’escopeta,
a la gent desesperada per menjar,
tens el dubte si et convé primer matar
aquell nin que va sense camiseta,
aquell home que pareix un vell profeta
o la dona que no para de plorar.
Tant se val: el que cal és netejar
Palestina, amb canons o baioneta. Continua
D’ençà que ha sortit el cas Koldo, amb Ábalos i Santos Cerdán d’acompanyants, el PP i el PSOE no s’aturen acusar-se mútuament d’esser el partit més corrupte d’Espanya. El PP fins i tot ha arribat a assegurar que el govern de Pedro Sánchez és el pitjor, no tan sols de la democràcia, sinó també de la predemocràcia, és a dir, pitjor que el mateix franquisme.
Com que el cinisme d’aquesta gent és més gran que la misericòrdia de Déu, que ja és dir, he dedicat una part del meu temps a comprovar els casos judicials sobre corrupció que han tengut tots els partits d’Espanya, dels quals n’ha fet una gran recerca el portal d’internet «Casos aislados». Dels més petits i dels que ja els han retirat del panorama polític (UM, Ciudadanos…) no n’he fet gaire esment i m’he concentrat en els partits més destacats que estan damunt fulla. Alguns, pocs, encara no han estat jutjats i altres han estat absolts, per la qual cosa no es pot assegurar que tots siguin declarats culpables fins que s’hagin dictat les corresponents sentències. Els he agrupat per comunitats autònomes i no hi he inclòs les quantitats presumptament defraudades de forma individual, perquè l’article seria massa llarg (així i tot, ja ho és, llarg). En conjunt, sumen 124.176.915.826 euros. Si les voleu consultar amb detall, són a l’esmentat portal: basta que cliqueu sobre el nom del cas i tendreu tota la informació. Continua
Ahir, el digital centpercent.cat mostrava un interessant article de Rafel Gelabert amb el títol “Dobles patronímics llorencins” on deixa constància d’un fet, o costum dels anys setanta i vuitanta del segle passat, Alhora que mostra, al meu entendre, si seguim les entrevistes finals un cert caire de l’ésser llorencí.
A les eleccions autonòmiques de juny de 1999, el Partit Popular, encapçalat per Jaume Matas i en el qual també hi estava Rosa Estaràs, va propiciar, presumptament, que 74 argentins s’empadronassin a Formentera, encara que no tenguessin cap relació amb aquella illa; també es descobriren centenars d’inscripcions semblants a altres municipis de les Balears, en un fet que va esser conegut com el «Cas Formentera» o «Cas Mapau» i va esser denunciat pel Pacte de Progrés i portat a judici per la Fiscalia per frau electoral. Encara que Abel Matutes asseguràs que feien comptes construir-s’hi una casa, el Tribunal Suprem va considerar que no hi havia indicis per imputar-los. Continua
A nivell estatal, si ja veníem d’un Govern amb casos de corrupció i desviament de diners (PP), ara l’actual Govern (PSOE) sembla que s’ha sumat a la festa. Així es fa difícil donar un vot de confiança a qualque partit. Alguna cosa deu fallar si cíclicament, governi qui governi, passa tres quarts del mateix.
I a nivell internacional, Continua
Tot i que quan Cecília va morir (1976), Isabel Díaz Ayuso encara no havia nascut (1978), la lletra de la seva cançó “Dama, Dama” sembla dedicada a la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid, per l’afany desmesurat de protagonisme que sempre vol tenir, i avui mateix ha estat un exemple quan ha abandonat la reunió de presidents sempre que no parlaven en castellà. Repassem la lletra de la cançó, a la qual, per si de cas, no he posat peu de pàgina a la paraula «vividor» ni «asidua a los sepelios». Continua
Veient el que surt un dia sí i l’altre també sobre política en els mitjans de comunicació de l’Estat, m’ha vengut al cap el poema d’Antonio Machado «El mañana efímero», del qual en reproduiré tres fragments: Continua
Es una reflexió sobre el propi relat vital, però alhora és un convit perquè, qui ho desitgi, pugui indagar sobre el seu propi relat.
¿Quin és el relat vital que t’has adaptat i arreglat per viure segons els teus interessos? On arrelen aquests interessos i el relat? Continua