Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.
I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: les reivindicacions dels diferents pobles del nostre municipi; les betcollades entre els dos aspirants a dominar el PP balear; el Barça i el Madrid i el que representen; la crisi esportiva del Cardassar; l’esdeveniment històric dels Malalts a Barcelona (amb fotos i un vídeo èpic inclòs). Continua

Pensaments (III)

Tomàs Bauzà ens ha fet arribar una altra tanda de pensaments.

Quan l’amo pot el que vol, es corre el risc de què vulgui el que no hauria de voler (Baldassare Castiglione)

Hi ha qui pensa en ell mateix, després en el partit i, per últim, en el país (Eduardo Madina)

Tot poder és deure (Victor Hugo)

La societat es basa en un crim comès en comú (Sigmund Freud)

Ningú ofereix tant com el que no ho fa comptes complir (Francisco de Quevedo) Continua

Què en trobau?

No seré jo qui posi en dubte la bellesa del Caló des Moro (a Santanyí), però fins al punt de considerar-la una de les millors platges europees com ha fet una revista francesa? I no ho dic per Europa (desconec bastant les seves platges), sinó que sense sortir de Mallorca me surten arenals de la mateixa qualitat (o més).

I vosaltres què en trobau? Continua

De mestres i alumnes

Tomàs Bauzà m’ha fet arribar un article sobre el paper dels mestres, que he trobat ben interessant. Jo m’he limitat a traduir-lo:

Dijous passat, Yolanda Barcina, exbatlessa de Pamplona i expresidenta de Navarra, va pronunciar el seu discurs d’ingrés a la Real Academia de Farmacia i em va cridar l’atenció que començàs la seva intervenció amb un text que em resulta especialment emotiu: la carta d’Albert Camus al seu mestre Louis Germain, el professor de l’escola pública del carrer Aumerat, a Alger, que havia descobert el seu talent i l’havia impulsat a desenvolupar-lo quan encara era un nin. Va escriure la carta el 1957, després de la concessió del Nòbel, i en ella afirma que té el deure d’expressar la seva gratitud a dues persones: la seva mare i el seu mestre. Curiosament, Camus havia rebut el premi de l’Acadèmia sueca amb una mescla d’escepticisme i menyspreu i, quan li comunicaren la notícia, se’n va anar a fer una copa amb els seus companys de la Resistència a la casa de la seva col·laboradora i amiga Jacqueline Bernard. Quan li demanaren de què faria el discurs, l’autor de L’estranger va citar, irònicament, les paraules de l’Eclesiastés: “Tot ve de la pols i tot acaba a la pols”. Continua

Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: el nostre lector número u, Antoni Font; la misteriosa desparició de l’oposició local; el misteriós espectacle del Circ Cutré; els exòtics Willy Fog i Romy; la recollida de signatures d’un grup de pares serverins perquè els seus fillets no raconin papers; i Donald Trump (sí, una altra vegada! Istro sereno!) Continua

N’Urdangarín no fugirà

Estic totalment d’acord amb el que han dit les jutgesses i el fiscal del cas Nóos en relació a Iñaki Urdangarín: No hi ha el més mínim risc de què fugi.

On ha d’anar que el tractin millor que aquí? Quin país trobaria on, després d’esser condemnat a sis anys i mig de presó per prevaricació, frau a l’Administració, tràfic d’influències i delictes contra la Hisenda Pública, el deixassin viure a l’estranger sense cap tipus de fiança fins que el Tribunal Suprem ratifiqui la sentència?

Continua

Què en trobau?

No seré jo qui es vanagloriï d’una cançó amb insults i frases de dubtós gust. Sempre he estat més partidari de lletres poètiques plenes de simbolisme i metàfores (supòs que aquí em marca un poc el meu perfil de filòleg); per no anar més enfora, quina lletra té més força i denúncia que L’estaca, de Lluís Llach, i no hi té cabuda ni tan sols  cap paraula malsonant. Però d’aquí a acceptar que el cantant Valtonyc hagi de sofrir 3 anys i 6 mesos per aquesta causa hi va un bon tram.  Continua

El Pi denuncia al Parlament el retard de les obres de reforma de l’Hospital de Manacor

La diputada d’El Pi, Mª Antònia Sureda, ha recordat a la Consellera de Sanitat que va prometre l’estiu passat que la reforma de l’hospital havia de començar el darrer trimestre de 2016
“Estam en el primer trimestre de 2017 i aquest Govern no ha començat les obres de l’Hospital de Manacor”, ha reclamat la diputada d’El Pi, Maria Antònia Sureda, qui ha explicat avui al Ple del Parlament que fa un mes estaven a menys 30 llits en aquest centre sanitari. Continua

Pensaments (II)

En Tomàs Bauzà ens ha fet arribar alguns pensaments més:

La política és el paradís dels xarlatans (George Bernard Shaw)

La globalització està provocant un obsessiu afany d’identitat que provocarà molts d’enfrontaments (José Antonio Marina)

Molts jutges són incorruptibles; ningú no pot induir-los a fer justícia (Bertold Brecht)

La guerra és igual d’humana que el sexe i la festa (Guillermo Cervera) Continua

I tu, que no robaries també?

Avui mateix passant per davant l’escola de primària de Sant Llorenç torn a contemplar com, tot i que desgastada pel temps, la placa que es va col·locar quan es va fer la reforma i que esmenta “El molt honorable president Jaume Matas” encara roman al seu lloc, tot i que des de l’AMIPA s’aprova fa uns quatre anys (després de la seva primera condemna) i s’entregà la petició de la seva retirada a l’ajuntament. Continua

Son Moro, el carrer més maltractat de Cala Millor

Tot i que a la darrera taula rodona es va afirmar que el camí de Son Moro havia de ser la futura “gran” entrada a la costa llorencina, aquest carrer en segueix essent el gran oblidat.

Mentre que a la resta de zones de la costa -poc o molt-  es van arreglant o apedaçant els problemes, el carrer de Son Moro pateix una contínua, i a totes llums pareix que intencionada, degradació a causa del seu abandonament, sobretot si parlam de la banda dreta del carrer si baixam en direcció a la mar. Continua

Impostos

Els impostos…
Impostos per a totes les coses, però aquest impost nou que volen posar al sol ja és surrealista. El sol, que surt cada dia per a tothom, aquí a Espanya hem de pagar per ell. Si tens la intenció de posar plaques solars per l’autoconsum de corrent, una de les energies renovables més barates a un país on el sol llueix uns 300 dies a l’any, no trob just que s’hagi de pagar. Continua

Què en trobau?

Antoni Font, un dels nostres lectors més actius, ens demana que ens facem ressò de la problemàtica de la plaga de Xylella que està afectant els arbres mallorquins.

Com ha arribat? Què podem fer? De veres haurem de sacrificar milers i milers d’arbres properament? Hi ha alguna solució menys dràstica? Continua

Pensaments

En Tomàs Bauzà ens ha fet arribar aquests pensaments, sobre els quals val la pena meditar:

Per a governar es necessita fermesa, però també molta flexibilitat i paciència. (Jean-Baptiste Henri Lacordaire)

No hi ha cap secret que el temps no desvetlli. (Jean Racine)

Un estat on quedin impunes la insolència i la llibertat de fer-ho tot, acaba per enfonsar-se dins l’abisme (Sòfocles) Continua

Anti espoli fiscal

El col·lectiu Jubilats per Mallorca ens ha fet arribar aquest article:

ANTI ESPOLI FISCAL

És evident que els habitants de les Illes Balears hem anat perdent qualitat de vida de manera demostrada des de 1986 (i potser des de 1977, si filàssim prim), i que hem passat de tenir el PIB per habitant més alt de l’Estat, a estar en setena posició, abans de repartir inversions de l’Estat, i gairebé a la coa de tot, després d’haver repartit impostos. Continua