Corrupció econòmica+Corrupció ideològica=Govern espanyol

El nou govern espanyol va ser avalat aquesta setmana passada pel millor de cada casa: el PP, comandat per un Mariano Rajoy que tot i parèixer que la cosa no va amb ell va ser qui va dir a Barcenas “Luís se fuerte”, a Rita Barberà “Rita eres la mejor”, a Jaume Matas “Vamos a intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares” o a Francisco Camps “Paco estamos contigo”. Cal recordar i no oblidar que el PP des d’aquest mateix any ha passat a ser l’únic partit imputat a causa de la destrucció dels discs durs de l’abans citat Luís Barcenas.

Però com diu en Joan Lladó “En política hi ha una classe de corrupció que és com a mínim tan greu com la corrupció econòmica, és la corrupció ideològica”. Precisament aquesta és la que va portar a terme el PSOE quan es va abstenir sense cap condició prèvia i sense consultar a la seva militància, per fer president a Mariano Rajoy. Val a dir que els qui encapçalaren a dins el PSOE la posició de regalar el govern al PP fou del sector andalús-castellà-extremeny comandat des de l’ombra per l’ex-president i ara multimilionari Felipe González i amb l’ajuda entre d’altres del president extremeny Guillermo Fernández Vara (ex PP), un sector del PSOE extremadament enfangat en casos de corrupció. Continua

Paranoia

Segons la Wikipèdia, “La paranoia (del grec antic παράνοια, bogeria, de para, fora i nous ment) és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri. El pensament paranoic sol incloure creences persecutòries corresponents a un complot”. No crec que el qui va redactar aquesta difinició pensàs en alguns dirigents andalussos o extremenys del PSOE –actuals o del passat més o manco recent–, però, segons com es miri, per ventura se’ls hi podria aplicar. Continua

El TDP (Traductor de Discursos Polítics)

Si un té el vici d’escoltar les declaracions dels polítics –un vici del qual per ventura convendria confessar-se’n–, moltes vegades es troba amb què no diuen el que en realitat pensen, sinó el que consideren que cal dir en aquell moment per quedar bé davant els qui els escolten o llegeixen. En aquest sentit, sol esser bastant freqüent que quan a ells els convé alguna cosa, diguin que aquella mateixa cosa convé a tot Espanya o a tota la comunitat on pertanyen, quan en realitat no sempre sol esser així.

Per solucionar aquest problema de comprensió dels polítics, aquesta setmana he anat a la botiga xinesa que hi ha a l’antiga ferreteria i m’he comprat un TDP (traductor de discursos polítics) que va la mar de bé. És més petit que un telèfon mòbil i funciona amb piles carregables, així que sempre el puc dur damunt per si trob algun polític pel carrer o en sent qualcun per la ràdio o la televisió. Com que sempre m’embull amb els manuals d’instruccions, per sebre com funcionava he fet la prova amb alguns comentaris recents i vet-aquí el que m’ha contestat: Continua

Tothom contra tothom

Cal dubtar sempre de qui jutja la part pel tot, d’aquella gent que diu estar a la contra de tot un col·lectiu, tant si aquest col·lectiu és el l’educació i la sanitat públiques com si el col·lectiu és l’hoteler o el llinatge d’alguna família rellevant.

Quan algú detecta que algun d’ells comet irregularitats el que ha de fer és donar nom i llinatges i proves, si a més qui ho detecta ostenta un càrrec polític té l’obligació de denunciar-ho públicament. Ara bé, així com vaig estar obertament en contra de la forma de fer política de José Ramón Bauzá i els qui li feren costat, no em puc quedar impassible davant qui intenta treure un rèdit polític personal atacant a col·lectius o families a qui prèviament ell ha col·locat intencionadament a l’altre bàndol. Continua

De Llevant a Grècia pels refugiats

Els nostres companys artanencs i gabellins ens han enviat aquest escrit sobre l’experiència viscuda a Grècia per ajudar els refugiats sirians. Està escrita en primera persona per ells mateixos:

“Aquesta és la història d’un grup de joves que hem viatjat a Grècia per ajudar als camps de persones refugiades. Volem mirar de reflectir les vivències de la nostra estada i intentar descriure el dia a dia d’aquest problema que continua i s’està convertint en una de les pitjors crisis humanitàries dels nostres temps. Podem dividir el nostre voluntariat en dues etapes diferenciades: uns dies a Atenes i la resta a l’illa de Quios. Continua

El PP i el PSOE

Mariano Rajoy assegura que no posarà cap condició al PSOE si aquest partit s’absté en una hipotètica sessió d’investidura, perquè anar a unes terceres eleccions és un disbarat que Espanya no es mereix. Susana Díaz, sense esmentar explícitament que és partidària de l’abstenció –la qual cosa la marcaria per a una eventual candidatura a presidir el seu partit–, jura i perjura que el primer és Espanya i després el PSOE i per això ha fet tot el que ha pogut per desbancar en Pedro Sánchez, a qui, per cert, ella va col·locar a la secretaria general del PSOE per poder-lo manejar així com volgués. I jo, que no em refiï de cap dels dos, crec que tant l’un com l’altre ens volen fer combregar amb rodes de molí, cosa, la veritat, a la que ja hi començam a estar avesats. Continua

Què en trobau?

MÉS per Menorca ha presentat al Parlament de les Illes Balears una proposta perquè es faci una  Declaració Institucional per evitar el canvi d’hora a finals d’octubre i mantenir l’horari solar dels mesos de primavera i estiu.

Tot i que ens diuen que el canvi d’horari suposa un estalvi d’energia elèctrica, hi ha molta de gent que està en contra del canvi, especialment el d’hivern. Continua

Colòmbia diu No a la pau (Adéu a una oportunitat històrica)

Montserrat Nadal ens ha fet arribar aquesta reflexió sobre el No a la pau a Colòmbia,

Contra tot pronòstic i sense fer gens de cas a les enquestes, tal com va passar amb el “Brexit” a la Gran Bretanya, els resultats del plebiscit a Colòmbia del passat 2 d’octubre han generat una gran sorpresa en la comunitat internacional, que esperava amb ànsia un triomf del Sí que pogués posar fi a un conflicte armat de més de cinquanta-dos anys de durada.

Tan sols 13 milions de ciutadanes i ciutadans, d’un total de 35 amb dret a vot, anaren a les urnes aquesta vegada per a expressar la seva decisió; en un país en què els elevadíssims índex d’abstenció són el més habitual. Aquesta ha estat la dada que més ha cridat l’atenció dels analistes, i la que han criticat amb més duresa. La democràcia a Colòmbia fa dècades que està molt mal ferida. Continua

PP i PSOE, la corrupció ha de continuar

Després de la dimissió del secretari general del PSOE d’avui mateix, es perfila una més que segura abstenció d’aquest partit davant el proper intent d’investidura de Mariano Rajoy per presidir el govern espanyol 4 anys més. Es pot dir sense faltar gens a la veritat que el PSOE més corrupte de la història donarà suport al PP més corrupte de la història.

Així doncs el PSOE s’allunya, una vegada més, dels qui en un principi foren els seus militants ideològics, i sap que de ben segur això li costarà una sagnia de vots a les properes eleccions, però això poc pareix importar-li a la nova cúpula del partit socialista, sembla com si en lloc de un pacte de partits per governar un país hagin fet un pacte de conveniència de “si tu no dius res de lo meu, jo no diré res de lo teu i d’aquí a quatre anys ja s’arreglaran els que venguin darrere”. Continua

L’Ajuntament de Son Servera edita cartells per evitar l’abandonament de voluminosos

L’Ajuntament de Son Servera edita cartells per evitar l’abandonament de voluminosos.
La nova cartelleria informa de la prohibició d’abandonar residus voluminosos devora els contenidors i insta la ciutadania a fer ús del servei de recollida domiciliària o del parc verd.
Els 12 cartells editats en català, castellà, anglès i alemany, per tal d’arribar a totes les persones residents, es col·locaran tant a l’interior com a la zona costanera del municipi. Continua

“Dia del gall”. Què en recordau?

Es veu que els records no són imatges fixes que guardi el nostre cervell, sinó recreacions actuals de referències relatives al passat.
Ben interessants han resultat els comentaris que, en petit comité, han destapat les recordances del “Dia del gall” a l’escola!.
Fins qui any recordau haver duit un gall al mestre o a la mestra? Continua