En aquesta ocasió us present l’escena inicial de Melancholia (2012), del sempre polèmic Lars Von Trier. Són vuit minuts d’imatges impactants que entremesclen cinema i pintura, dues arts que aquí es donen la mà. Les imatges que ens ofereix el director danès són com a quadres romàntics o prerafaelites que cobren vida en la pantalla, els quals formen com un bloc independent de la pel·lícula en si, però que ja premonitzen moltes de les coses que passaran en la cinta. Continua
Aquesta secció d’avui va dedicada a un dels nostres afèrrims seguidors, el Pare Bernat Romaguera, per tal de donar-li ànims davant d’una prova trascendental a la qual està a punt d’enfrontar-se.
Per això, com que sé que enguany no ha tengut gaire adeptes en el primer bany espiritual de l’any, que se sol fer dia 1 de gener a les gèlides aigües de la Mediterrània, i que va haver de banyar-se quasi tot sol (una mostra, Pare Bernat, de la crisi de valors que assola el nostre temps) he trobat convenient, per animar-lo, que li mostri una escena del film Oh Brother en què sí que es veu una multitud (eren altres temps) que sí pren el bany purificador. Esper que no li molesti el petit detall que no es tracti exactament de la mateixa branca religiosa que la que vostè professa i que li serveixi realment d’ànims per aquesta trascendental aventura que està a punt de dur a terme. Des d’aquí: molta sort!!! Continua
D’altres vegades ja us he xerrat de David Lynch, un dels meus directors de cinema favorits, però segurament només coneixeu el seu vessant més popular: l’obscur i inquietant que ha mostrat a treballs com Twin Peaks, Lost Highway (Carretera perduda), Mullholland Drive… Però el bo de Lynch va tapar la boca a tots els detractors que l’acusaven de ser un director massa complex i surrealista, incapaç de fer una pel·lícula senzilla i “normal”, amb l’estrena de The straight story (Una història vertadera), una bellíssima història basada en un fet real en la qual un ancià atravessa mitja Amèrica amb una màquina de tallar gespa (no té carnet de cotxe ni vehicle) per anar a visitar el seu germà que és a punt de morir i amb el qual està barallat des de fa deu anys.
En resum, una història entrenyable (que recordem va passar de veritat) molt ben dirigida per David Lynch que va guanyar la Palma d’Or a Cannes i l’Oscar al millor actor secundari. Continua
Aquesta vegada a Moments de cinema recodarem uns dels mags de l’humor del Hollywood clàssic, els germans Marx. Autors d’obres divertidíssimes com Duck soup (Sopa d’ànec,1933), A Night at the Opera (Una nit a l’òpera, 1935) o At the Circus (Una tarda al circ, 1939), aquests germans han aconseguit fer riure a generacions i generacions, sense que hagin passat de moda. Continua
Avui us present algunes escenes d’un dels films que més m’han fet riure en aquesta vida: Big Lebowski (dels germans Cohen). Continua
En aquesta nova secció pretenc mostrar-vos de manera més o manco regular (setmana sí, setmana no) diferents escenes que han marcat la història del cinema universal i de la televisió en general.
Com a primer dia començaré amb una mítica escena del gran Charles Chaplin a El gran dictador (1940), Continua