Mots perduts: amerar o amarar

És una paraula que pot tenir un sentit més general (“posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri”) o un de més específic i tècnic referit a algun material (sobretot cànem o alguna altra planta filamentosa).  La primera possibilitat encara se sent, a pesar que de cada cop menys,  substituïda per l’expressió “posar en remull o banyar”; la segona, com que és una tècnica antiga en desús, molts ni tan sols la coneixen (jo el primer). Una altra expressió figurada amb aquest mot que sent adesiara i que trob molt graciosa és “anar amerat” (en sentit de borratxo).  Continua

Mots perduts: ambosta

Que el cervell ens enganya és una evidència. A vegades ens fa recordar coses que no són del tot certes, de la mateixa manera que podem interpretar un text que no és tal, com és el cas de la imatge.
El comentari deriva de la demanda d’explicacions sobre el significat a una teringa de paraules de dies anteriors. Llavors…
Embast?, no, no en varem parlar. No sé que és. Devia ser ambosta. Continua

Mots perduts: gavella, garba…

De les converses matineres amb en Jaume “Garbeta” i n’Antoni “Cus”, en surten mots i conceptes i valors , com el de “l’orgull de la feina ben feta”. Les garberes, per exemple, havien de ser regulars i ben afilarades.

Molts dels mots de la feina de fora vila d’abans de la mecanització, al deixar de ser útils, han desaparegut del llenguatge quotidià. Continua

Mots perduts: safalcar

En Jaume “Garbeta” i n’Antoni “Cus”, a la taula del cafè, parlaven de feines ben festes, del contum (també perdut), de mostrar orgull d’una feina ben feta. El tema era relatiu al segar (tot recordant, en Jaume, una contarella de mon pare)  i de com, temps enrere, ordenaven les gavelles i les garbes… I va ser així, que en la conversa, de forma natural, apareguè el mot. Continua

Mots perduts: Homes, homenets…

El tema passat de la “Càgola merdançana” destapà la qüestió de la classificació homínica que va més enllà del diccionari.

Parlant-ne amb els savis amb qui, algun dia, compartim taula de cafè, va sorgir la llista que en feia en Joan “Maset”: Homes grans, grans homes, homes, homenets, homeniqueus, càgola merdençanes i merdes de lloro. Continua

Mots perduts: Càgola merdançana

Amb ulls de polissó, alçant una mica les celles i mirant per damunt el vidre de les ulleres, n’Antoni «Cus» em va dir: en sé un que no el sabràs; càgola merdançana. Saps que és? Idò si, és la categoria més petita dels homes. Hi ha homes, homenets i càgola merdançanes. Ho va dir com si fos una sola paraula i vaig haver de trescar diccionari. Continua

Mots perduts: paxarraca (i altres)

Un dia, a la taula dels mots perduts, taula que mantenen fonamentalment n’Antoni «Cus» i en Jaume «Garbeta», van sorgir el tema dels embarbussaments, aquelles paraules que, sense tenir un significat clar, juguen amb el sons.

N’Antoni recità aquella cançó que, sense tenir ni cap ni peus, adesiara cantava un conegut seu: Continua

Mots perduts: estormia

Si a vegades els mots de la conversa de taula de cafè resulten entremaliats, en altres ocasions passen de forma discreta, sense altre comentari addicionals que les conegudes expressions ah!, si!… Son els mots coneguts per tots els membres de la taula. La discreció dels comentaris no implica, però, que no siguin mots perduts. Tal és el cas d’estormia. Continua

Mots perduts: magencar

A vegades les paraules resulten entremaliades. Una pronuncia inexacte o mal entesa pot portar a camins d’incertesa i dubte. Però és així que sorgeix l’aplicació d’un cert enginy de recerca de camins alternatius: assaig i errada, semblances, imatges… Si hi ha sort, llavors sorgeix la satisfacció. Tal és el cas de «magencar».

Continua

Mots perduts: cellonar

S’altre dia vaig pensar amb una paraula…”seionar”, què saps que és?. Va ser l’escomesa d’en Jaume “de sa voltera” (els seus néts aixì es defineixen, “coneixeu es de sa voltera?, idò és es meu padrí”), l’altre dia mentre feia el cafetet matiner.

Davant el meu desconeixement, va explicar de que es tractava: Continua