Aquest dimarts, dia 17, s’ha fet la primera engabiada de coloms missatgers per competir. Està previst amollar el 19 des d’ Eivissa,només colomins (nascuts el 2021), campionat regional de velocitat per a colomins. És un poc fort i incert pels colomistes. Aquests colomins no han sortit mai de l’illa i hauran de mostrar de que són capaços, mostraran el seu caràcter i força,cosa que fins ara només se’ls suposa. Continua
M’agraden els “mercadillos” i aquesta setmana vaig trobar a un d’internet aquestes fotos que vos present de cara i de revés. Continua
Fa ja anys que tenc a ca meva, a la carrera de terra, on no es llaura mai,un formiquer d’aquestes formigues negres que traginen grans.
No sé si a l’hivern tapen la boca del formiguer o si l’obrin durant el dia. El que si sé es que a l’estiu solen obrir una sola boca per on entren i surten les formigues. També sé que si ha de ploure, en poc temps la tapen. Continua
Jo som seixantí i sé que les coses canvien, sempre ho han fet i sempre ho faran: però encara cada dia me’n duc sorpreses Continua
Sona molt rar avui aquest nom,però era una peça de porquim molt útil en època preturística. Està compost sobre tot per greix enredoltant el membre del porc mascle sanat. S’emprava per lubricar, especialment útil en fusteries on hi untaven les tatxes i serres, en selleters per untar els guarniments i també en casa de particulars per untar ferros, botes de pell i guarniments de la bístia. Continua
No sé ben bé d’on he tret aquest nom, segurament d’en J. A. Encina. Es refereix a unes retxes verticals, gravades, que formen seqüències, incloent o no horitzontals; se solen trobar a cases d’explotació agrícola al costat del portal del que devia ser lloc d’emmagatzematge de productes del camp. Tal vegada comptaven sacs, o unitats de qualque mesura d’un producte. No sé tampoc de quina època daten, ni he trobat cap publicació damunt elles. Només present un exemple aquí. Agraïria informació si algú en té i de pas don informació que al primer pis, als costat dels portals, de la torre del Enagistes de Manacor n’hi ha un bon repertori pel qui vulgui aprofundir en l’estudi. Com podeu veure a l’exemple de la foto, la freqüència són dues ralles verticals seguides d’altra ralla vertical més alta. N’he vistes de cinc ratlles verticals amb una horizontal que les creua per la meitat.
S’entén com a dimorfisme sexual la variació de la fisonomia externa(color, forma, mida) entre mascles i femelles de la mateixa espècie. Continua
Que m’agrada aquesta foto de “fotos antigues de Mallorca,Faceebock”.La gent de la pagesia en època preturística teníen el costum de després de segar i batre, ja entrat el mes d’agost ,d’anar a la plaja. Bestiar i gent a la mar, tots junts com calia, a refrescar-se i llevarse la murga de tants mesos de suar. No sé qui disfrutava més, els animals,els que es banyaven o els que miraven; segur que devia ser un dia imborrable i desitjat. Crec que la foto ho diu tot. Continua
He vist moltes vegades per jardins o foravila aquesta estructura sense saber que era,tambe l’he trobada en estat fòsil. Pareix d’una consistència d’esponja seca i no hi he trobat res mai dintre. Continua
Hi ha obres que suposen el treball de tota de la vida d’un autor, final del segle XIX, principis del XX. En Curtis va dedicar 30 anys de la seva vida a fotografiar i descriure als indis de Nord Amèrica; no cal dir que això li va costar el divorci i la ruïna econòmica. Les imatges són impressionants i el text important. Només afegir que l’editorial mallorquina va comprar els drets de l’obra i la va publicar en 20 toms, Continua
Vaig trobar aquest clau dins es llaurat i el vaig replegar per mirar-me’l després; me vaig adonar que era de ferro forjat a ma. No sé de quina època pot ser però la tècnica és la mateixa des de que va emprar-se el ferro. Degueren aprofitar una sobra de ferro,l’encalentiren al foc i li varen donar forma de secció quadrada i li varen esclafar un poc un cap,i ja era un clau,i per lo que es veu va durar.
També me va recordar el concepte de “clau a punta torta”, jo que ho trobava groller…resulta que dona molta força a la unió i s’emprà als estris de cada dia. Continua
Vaig començar a conèixer el món de la gimnàsia veient Nadia Comaneci a les olimpiades (1974?); la primera gimnasta qualificada amb un 10 (ni tans sols els marcadors estaven preparats per aquesta nota). Anys després vaig seguir veient gimnàsia pero la cosa ja no era igual, No hi havia na Nadia i les meves observacions de “ninetes” de més de 20 anys me veren arribar a escarrufar… Continua
Com vaig dir al pedra rosa anterior, hi ha més cases al poble amb la façana d’aquesta pedra i segur que totes tenen una historia que no sabem: qui la va fer?, quantes les va fer el mateix?…
Fa molt de temps que me sent impactat per la pedra i el seu treball d’aquesta casa.
Jo li dic “pedra rosa”,es de gra fi, i la cercaven els qui treballaven la pedra per la facilitat amb que es deixa treballar. Continua
Hi ha coses que veim cada dia i no mos adonam dels detalls, de les diferències evidents. Com veis a la foto un mac de torrent és rodonenc i el de la mar és aplanat. El de torrent ha anat rodolant i el de la mar ha anat i tornat rossegant… d’aquí aquesta diferència de forma. Continua
Sempre m`han cridat l’atenció les arades que s’empraven amb les bísties, n’hi havia per solcar la terra, per girar-la, per entrecavar… fins que vaig veure aquesta que vos present, és la mes senzilla, però mirant i mirant me’n vaig adonar de que és la base de totes les arades.
Com podeu veure és un eina molt particular i específica que només te una funció: la d’arrabassar el brots tendres (metxes) del garballons. Continua
Aquest morral, fet amb filferro gruixat, és un exemple de la manufactura només de mans. Continua
Aquesta setmana sortía a la premsa,el cas de James Papatie, un indígena canadenc a qui, de nin, havien robat als seu pares. Ho havíen fet les autoritats del país, per dur-lo a un centre de l’Estat amb la intenció de rebre una educació d,acord amb els interessos de la societat actual: havia d’oblidar tot el que sabía del seu poble d’origen…,o morir. Continua
Com cada mes de juliol està prevista una amollada de coloms missatgers desde Barcelona, que aniran a Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Alemanya…. amb un recorregut d’entre 1.000 i 1.200 Km. En principi amollaran demà dia 11-7-2021 Continua