És un tema que està resolt des de 1858, en que Darwin va publicar el llibre “El origen de las especies”. Malgrat a mi no m’ho explicassin mai de forma que ho entengués, compar aquest llibre amb el “Quijote” o la Bíblia, llibres que tothom coneix però que ben pocs han llegit.
Primer vull deixar constància d’una errada de cada dia més usual: les gallines no necessiten gall per fer ous, però sense gall els ous no son naixents. Continua
Als colors dels coloms els anomenam pintes. És un tema que es perd ja que s’introdueixen noms externs que mos tapen els bells noms que ja tenim.
Continua
Moltes vegades mos embullam amb coses que pareixen senzilles, bé perquè no ho tenim clar o bé perquè la informació que ens tocaria arribar no l’entenem o no mos arriba.
Partim de com comptam el temps en el món occidental i recordam que un any, en aquesta manera de comptar, és el temps que el nostre planeta dona una volta al voltant del sol i partim també del sistema de comptar aC (abans de Crist) i dC (després de Crist). Continua
Deia en l’escrit anterior vencill 1 que si sabíeu fer un vencill,sabíeu fer un fil o corda de la longitud i gruixa que volguéssiu. Passam idò del vencill com a eina etnogràfica a una historia de la tècnica de la corda enrevoltillada que va revolucionar tot tipus d’eines i construccions que necessitassin de corda.
La figura 1 vos mostra de manera mes fàcil destriar els detalls teòrics i tècnics per fer corda enrevoltillada: Continua
Un vencill és una corda de fibra vegetal (càrritx tupat), enrevoltillada de dos caps. Te una mida d’uns dos metres , es feia a cada casa de pagès i servia per fermar les garbes des de que les feien fins que les duien a s’era a batre-les. La mida la prenien posant un peu damunt el començament de sa corda i midaven fins al costat de la cintura, això era la meitat de llargària; i si era petit que es feia?…idò alçava un poc es costat. Es dóna el cas curiós de que no feien el dos caps separats per després enrevoltilla’ls, sinó que es feia la corda al mateix ritme en que es feien el caps. Continua
Alguns assenyalen que la contemplació de la naturalesa és tota una lliçó que ajuda a entendre el comportament humà. Potser sigui així.
S’enceta sota el genèric “Món”, una nova secció que orienta la mirada vers curiositats de la natiralesa i la cultura. Continua