Imatge amb text / Text amb imatge

Diuen que no hi ha res més atrevit que el desconeixement. Quan el desconeixement es converteix en bandera s’arriba a l’estultícia, a la desvergonya i al desig de sembrar danys i confussió.

Qui sense llegir ni informar-se parla habitualment en castellà en aquesta Illa no ens pot entendre mai i alhora és instrument de colonització.

(Comentari derivat de les reaccions a la intervenció de Toni Nadal en el congrés del PP, referida, exclusivament,  a la llengua d’aquesta terra i a la feina dels filòlegs) Continua

Salvador Galmés en el DCVB/75

Referit a Salvador Galmés assenyala Andreu Caselles, prev. (Revista “Lluc, maig 1976): “Mn. Salvador Galmés: tot un home. Amb les paraules “tot un home”, vull significar dues coses: una que va ser sempre, on Salvador, molt humà, és a dir molt comprensiu, i, l’altra, , que va tenir, sempre també, molta homenia, això és, al pa va dir sempre pa, i al vi va dir sempre vi, sense deixar-se cavalcar mai per4 ningú, fos ell qui fos”.

De banda aquesta referència al capellà Capirró m’agradaria destacar la darrera entrada, la referida a la paraula “rall”. Sabiem que els menorquins “rallaven”, desconeixiem, però, que els llorencins també, d’antic, ho havien fet.

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/74

De banda els mots actualment en desús: “de cop i bolei”, “cop de puny”, “adesar”, “quatri”… Voldria enfocar el pes que n’Angelina, “sa Trebolina” té tant en tota la narració de “Flor de Card”, com en les aparicions -unes deu- en el DCVB.

Una altra cosa a destacar és el canvi de costums, ara, en general ja no es passen pels llavis les puntes dels dits, ni els fuster porten el llàpis sobre la orella, ni es fan, amb bancs, quadres de ball

Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Som del parer que no en sabem res de la “presumpta realitat”, ni de la que ens afecta directament, i encara molt manco de la que ens resulta llunyana.

(Sí sabem que els discursos polítics intenten, a qualsevol cost, afectar el nostre sentir i que altres vegades s’ha demostrat que determinades acusacions havien resultat falses -cas Trias-).

En tot cas no està de més recordar el que assenyalava Ciceró ja abans de Crist. sobre el tall, d’una sova vella de figuera. Continua

Salvador Galmés en el DCVB/73

De banda els mots, directes o de rebot, en desús com “pruaga” (malaltia del peus de les galines),  “granat” o “manto”… voldria destacar altres aspectes:

“Protesta viva de domini”, “s’era llançada -la dona!- contra el provocador”,Cada carrer tenia es seu fogueró”, pel que tenen de posicionament social en aquell Sant Llorenç de principis del segle passat.

Continua

De la premsa: Dobles patronímics llorencins

Ahir, el digital centpercent.cat mostrava un interessant article de Rafel Gelabert amb el títol “Dobles patronímics llorencins” on deixa constància d’un fet, o costum dels anys setanta i vuitanta del segle passat, Alhora que mostra, al meu entendre, si seguim les entrevistes finals un cert caire de l’ésser llorencí.

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/72

De l’entrega d’avui, de banda els mots en desús com “primal” o “primala”, en voldria destacat altres aspectes:
El localisme de “porfessó” encara usat en determinats trams d’edat. La consideració dels amors com a “procés”, el final de n’Angelina, sa Trebolina, ara convertida en Sor Francina i el canvi de significat de “promiscu”, ultimament enfocat a les relacions sexuals

Continua

Tet amb imatge. Resum/7

M’entristeix una mica haver de deixar nombroses idees potents i transformadores, però és el que tenen els resums i també la vida, sempre s’ha de triar!. (Encara que, segons la ciència, no amb l).a llibertat i plenitud que havíem suposat.

La frase d’avui em sembla molt contundent per les altres idees que porta implícita: no hi ha una realitat única, no podem convèncer als altres de res, tots tenim la nostra manera de pensar i el nostre relat…llavor resta el “principi del jardí”: canviar l’ambient perquè les persones puguin canviar i créixer.

Ah!!. Però això implica consciència, voluntat, treball i, ara per ara, un canvi de valors.

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/71

D’aquesta entrega en voldria destacar el que podriem considerar “localismes” llorencins de principis de segle passat, molt usats per Galmés: possessori, prendre, prenedor, professó, prestet, pretexte, cap mica…

També voldria fer referència, de passada,  al pestilent sortosament perdut “tabac de pota” que solien emprar per fumar amb una pipa.

Continua

De la premsa: Important i urgent

A finals dels anys vuitanta, el teòrics de l’organització laboral administrativa, recomanaven separar les tasques en tres calaixos o caramulls: importants, urgents i les altres.

Es veu que a nivell polític les coses funcionen d’altra manera. Tenim un tema terriblement important i urgent i l’acció es limita a una campanya publicitària per la televisió que pagam entre tots.

La conclussió evident és que hi ha moltes maneres d’amagar el cap sota l’ala.

Escarrufa l’article de de Jaume Perelló a “arabalears.cat” referit als aqüífers. Segons l’article Sant Llorenç és municipi que ultrapassa la capacitat d’explotació Continua

Salvador Galmés en el DCVB/70

De banda els mots en desús “poalejar”, “polissonada”. “polsimar”… haurem d’enfocar, també, els “rebots”:: “rúfol”, “marxando”, “debategar”…

I els rempells de prosa poètica sensual que són marca personal: “Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant,”

Aquesta entrega, a manera de singularitat, mostra, a la veu “porxo”, la descripció del Pou Vell

Continua

Text amb imatge. Resum/6

Triar una frase del “Reflexionari” implica deixar de banda les altres. Deiem la setmana passada que tot el que es diu, es dit per algú; des d’aquesta mirada parcial una sentència universal en paraules de Viktor Frankl

El que ens passa pot resultar més o menys important i transcendent. El que realment compte és el nostre posicionament; l’actitud en que encaram el que ens passa. Continua

Na Despuntada, una pàgina de l’anecdotari llorencí

Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.

Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.

Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua

In memoriam: Antònia Garcia Servera

Dies passats, ens deixà Antònia Garcia Servera.

Manacorina de naixement des de la jubilació ençà va viure a la Colònia de Sant Pere. Persona coneguda a la nostra comunitat, per haver treballat de mestre a l’escola (1958-60), per ser l’esposa del metge Joan Ramis, mare dels germans Felip, Miquel, Catalina i Joan Ramis Garcia. També, i de banda les seves col·laboracions a la revista local “Flor de Card”,  entre altres coses destacà pel seu compromís i activisme social (La imatge és dels campament de 1973 a Cala Virgili) i per haver fet part del Grup Independent de Sant Llorenç en les primeres eleccions democràtiques.