Potser els altres anys també passava i no me n’havia adonat. Potser. No ho sé.
Enguany la premsa s’ha fet ressó de violència. si mes no, a les festes patronals de Binissalem, Llucmajor, Fornalutx, Sant Llorenç… Potser casualitat o un a nova tendència.
De botellot a les baralles?
(Imatge de Google)
S’acostuma a dir que tot el que comença acaba. Aquesta aventura d’espigolar les referències que, de Mn. Galmés, en fa el Diccionari Català-Valencià-Balear, obra cabdal de la nostra cultura.
Tota tasca implica determinades aportacions que, sedassades per aquest entremaliat i manipulador cervell nostre, ens reconformen. Continua
Amb aquesta entrega, una mica més llarga que les anteriors (normalment d’unes 10 paraules) acaba l’aventura de destacar les referències que fa el Diccionari Català-Valencià-Balear a determinats escrits (en general de “Flor de card”) de Salvador Galmés.
De banda les paraules en desús: volt, vòrtex, xaruc, xètiga, xorar, xorc… voldria destacar: “El siulet que convidava la bístia a beure” pel que té de perdut. El localisme en la manera de pronunciar “xelistre”, i el fet de ballar amb “voltes senyorívoles”
D’aquesta entrega en voldria destacar, fonamentalment dues coses:
-El substrat masclista del DCVB, sens dubte fruit de la seva època, que es manifesta en les descripcions que, a vegades, mostra, com ara en el cas de “viril” .
-La modernitat del raonament galmesió al assenyalar: “Vida que enclou en son si tota la vitalitat de l’Univers”.
D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.
I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”
Que és més gran França o Espanya?. Espanya o Alemanya?. Sense saber ben bé perquè la conversa de cafè derivà vers aquests temes.
L’eixida acabà amb sorpresa: no sempre les nostres percepcions són tan afinades com pensam. Continua
Sant Llorenç de principis de segle passat ben poc a veure te amb l’actual. Els constants i, darrerament, accelerats canvis, ens han portat a la desaparició no sols d’utensilis i paraules agrícoles si no també d’aspectes relacionals.
Ja no hi ha veles ni molins, ni quadrats de ball, ni gerres ventrudes, ni verducs…poques vegades es tiren verbals.
Una cosa persisteix. En Jaume Belluguins tenia bones qualitats, però era ben poca cosa.
Des de l’anecdodari llorencí, es vol enfocar, avui, el tema lumínic, tant a fora vila com en el poble. També un canvi radical en tots els aspectes.
Com ha passat en altres temes de comentari, en la darrera centuria hi ha hagut més canvis i més radicals que en totes les centuries anteriors. Continua
D’aquesta entrega en voldria destacar el concepte d’ull i d’ullada que mostra Galmés.
I també la descripció de “valona”. El llenguatge que utilitza Galmés evidencia la pervivència del que és útil alhora que mostra la pèrdua de tot el que consideram superat, com és el cas del món agrícola lligat al bestiar.
D’aquesta entrega en voldria destacar, sobre tot, la descripció de tespol (trispol) i el bolic o “trossella”.
També “trompot”, “trinxetejar”, “trenar” i la frase galmesiana que apareix a “trencadora”
“Tost”, “tovar”, “tragí -carro de tragí-“…potser s’haurien de situar a la llista de mots en desús.
També m’agradaria destacar el concepte de “festa major” concepte en que Galmés es referix a les festes patronals. I a l’accepció 7 i nostrada de “trempar”, tan diferent a la que s’usa en altres indrets. Contundent és això de “mastegava venjances trempades ab fel”,
La vida, segons com es miri, es pot contemplar com una successió de baules. M’agradarà reflexionar-hi.
Una de les baules per la quan tots hem passat és la de l´enyor. Potser aquella infantil por a la soletat, potser aquest buit que tots sentim al perdre, encara que sigui sols temporalment, una relació plena. Continua
D’aquesta entrega en voldria destacar les paraules “tirar”, “toix” i “topadís” .
“Tomversa” és la versió manacorina/llorencina de tombessa que la nostra generació ja coneix con a títara.
Aiximateix voldria derstacar la consideració de l’enyorança, el buit emocional derivat de l’absència, de “tortura”.,
Es veu que el comentari que vaig fer relatiu als càntics i a les agressions ha destapat una inusual polèmica que queda reflectida en el nombre d’entrades de l’article i en les converses derivades
En relació als fets, hi va haver una manifestació encapçalada per l’Ajuntament i altres entitats i associacions hi van dir la seva a les xarxes, a més d’altres comentaris a Card.cat (Polèmics càntics a les festes i Sant Llorenç diu no a l’LGTI-fòbia).
La polèmica, a vegades amb dits acusadors sense cap tipus de prova, evidencia, al meu entendre, el nivell de crispació o polarització de la vida social local.
La situació és delicada i com vaig assenyalar “hi ha retxes vermelles, les que assenyala la llei, que ningú no pot traspassar”. i com també vaig dir crec que “es tasca de Govern, dels grups que ostenten el poder i també dels que estan a l’oposició” i també de la policia local, posar fre a les bretolades i actuacions que no respenten la llei.
Acusar de fets a persones concretes sense tenir-ne proves, és una manera de transgredir la llei.
A l’anecdotari llorencí d’avui es parla de cuina i fogons, de com era el procés d’elaboració del menjar en els anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Amb una petita referència a l’art de cpmençar foc Continua
De l’entega d’avui en voldria destacar les paraules “tenassa”, referit a la terra (i no a la mar), ” terbolenc”, “terrada”, “tesa”, i “tibulet”, la forma local d’anomenar aquestes cadires baixes i sense respatler que en altres indres s’anomenen tamborets i “titímbola”.
A manera de curiositat, la paraula “tesa” mostra dues referències galmesianes. M’ha semblat excepcional (però podria ser que altres mots també tenguessis més d’una referència i no me n’hagi adonat)
Segons comenta en Xesc Umbert:
Avui s’han superat i bé, les temperatures d’ahir .
38;3°C , i amb un 22 % d’humitat. Dia de calor peninsular
S’han evaporat 9,3 litres/m2. en 24 hores,. què també es casi un recort.
Segons informa Xesc Umbert, molts anys metereòleg de “Flort de Card”, avui ha resultat, a Sant Llorenç des Cardassar, el dia més calent de tot l’any, amb una temperatura de 36,3 ºC
En aquesta entrega es comença la lletra t, indicador que s’apropa el final de la recerca. Es mostra la singularitat de la paraula “tavec” usada per Ramon Llull “de significat incert”.
Tavella (tavellat) i taliquin podrien estar a la llista de mots perduts.
Voldria destacar el concepte de “tela del cor” pel que te de vell i modern alhora. Abans es situaven en el cor els sentiments, després tot va passar en el cervell, però darrerament alguns situen neurones, de banda les que tenim en el cervell, també en el cor i en la panxa.
Un altre cas singular és el del tallanassos: Per a nosaltres una varietat d’aranya (Salticus mutabilis?), però tant la Viquipèdia com a “Insectes de les Illes Balears” amb aquest nom es mostren altres insectes.
La xarxa en va plena tant del que passa el dia de la cursa “Mes sans que un gra d’all” -cursa on l’Ajuntament, per cert, després d’uns anys de coherència amb la sequera tornà escampar aigua sobre els particiupants- quan de forma espontània (?) -es posa l’interrogant perquè tots sabem que n’hi ha un que comença i els altres el segueixen- va apareixer la cansueta “Pedro Sánchez, hijo puta”, així, talment, en llengua castellana.
Posteriorment, del dia de la Granotada la descarada agressió a una persona. Agressió contestada per gran nombre de grups i associacions locals, amb lectura de diversos manifests aquest 14/08/25 i on, entre altres coses, es demana reorientar la mirada de la vergonya. No es tracta tant de fer costat a la víctima com de destapar els agressors.
Continua