Sobre un contrallum de la posta de sol des de “ses cases de ses Sitges”, una frase contundent.
A la introducció de “Sincronicidad” , el concepte de Jung que dona títol, entre molts altres al llibre de Jaworski, P. Senge assenyala la frase que conformà una galtada als conceptes certs i arrelats.
S’assusmeix més o manco bé quan parles en eteri, però quan enfoques la “teva realitat”, la cosa canvia. Continua
De banda termes ja en desús: “rissament”, “rodolar” (pels carrers), “rogallar”, “a rompre”… potser, en aquesta entrega, en destacaria el revenir de l’enyorança o l’arribada de l’embatol.
Com a la gran majoria d’entregues no hi pot manca una referència a la sensualitat “Un rissament fresquívol ple de voluptats”
Per diversos i personals motius, tots tenim les nostres dates assenyalades. En aquesta entrega de l’anecdotari llorencí es posa el focus a l’any 1957.
La percepció que n’Antoni Pascual té d’aquest any és de transformació i canvi: ´-Tot canvià a l’any 1957!”.
“Retre”, “returada”, “revenir”, “revetler”, “revincladís”…son alguns dels mots en desús. En voldria destacar “revetler” i “revincladís”.
També en voldria destacat la plasticitat de les descripcions galmesianes:” Dins un olivar les soques seculars immovilisades en revinclaments de lluyta epilèptica,”
Eva Galmés Jaume ens envia el present correu. Complimentar l’enquesta de l’enllaç no va més enllà de 5/10 minutets
Des de l’ajuntament voldríem publicar el següent, si pot ser:
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar s’ha adherit a una iniciativa del Consell de Mallorca que vol estudiar com i on compren els veïns els productes fets o transformats a Mallorca. Es tracta d’un projecte per promoure el consum de producte local i donar suport als productors i comerços del municipi.
Amb aquest estudi es vol saber quins tipus de productes locals es compren més (com alimentació, higiene o vestimenta), on es compren, cada quant, i quins valors hi ha darrere les decisions de compra (ecologia, proximitat, preu, etc.).
Per això, l’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa perquè tothom pugui respondre una breu enquesta. L’enquesta es pot fer a través d’un codi QR que es troba als cartells repartits pel municipi o directament al següent enllaç: https://encr.pw/LXYzL . El termini per participar-hi serà fins al 24 de juliol de 2025.
P.D. Adjunt el cartell per si el voleu publicar. Moltes gràcies,
A vegades et trobes amb imatges que et transporten a temps passats i oblidats. L’altre dia dues persones adultes parlaven amb la tènnica del xep-a-xep
S’assenyalava en el “reflexionari” d’aquests proppassat diumege que “Els humans son vulnerables a les il·lusions i a les fal·lacies” segons aportació de Stefen Pinker a “En defensa de la ilustración”
El DCVB mostra:
IL·LUSIÓ f.: cast. ilusión.|| 1. ant. Burla. || 2. Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. || 3. Esperança sense fonament real. || 4. vulg. Engrescament en realitzar una cosa esperada amb afició.
FAL·LÀCIA f. Qualitat de fal·laç; disposició a enganyar; paraules o altra cosa disposada per a enganyar
En aquesta entrega, i de banda el mots en desús: “resclòs”, “resquill”, “recloïment”, “resolt”… m’ha cridat l’atenció la definició que Mn. Alcover fa de la república. D’altra banda no gens estrany si atenem allò de “tot el que es diu és dit per algú”.
Un altre aspecte a considerar és la transformació de l’ésser de n’Angelina que es mostra a “resolt”
Com cada diumenge… Bon dia per a pensar-hi una mica: ¿de totes les nostres creences quines passen pel garbell de la ciència?. Quines suren al sedassar tot el que consideram “cosa certa”?.
L’avantatge del pensar es que es pot fer en qualsevol indret: la platja, l’ombra d’una figuera…sempre portam el cervell amb nosaltres, encara que, a vegades, tiri pel seu vent. Continua
El GOB en el seu facebook es fa ressò de la pèrdua de l’activista i dissenyador Marc Masmiquel. Em sembla una bella descripció del que és morir en una ressenya que, ell mateix, va publicar fa poc en el “Diario de Mallorca”. Continua
Les entrades són curtetes. Malgrat això es fa ben present Galmés tant pels mots en desús “rebroll”, “recapso”, “recingle”, “refulgència”… com per la vertent poètica “Gran corona de ressingles vermellosos”, “irradiant refulgències de felicitat”…
En destacaria “recapsó!” interjecció usada per substituir una de les, abans, anomenades flestomies (la intenció era la mateixa, la paraula diferent) i “remei” com a afegit al desig de repòs.
(L’entrega d’avui, atenent els diversos tamnays/tipus de lletra, també em recorda que no acabo de dominar els processos informàtics de WordPress)
En article de Gisela Badenes, APAEMA (Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca) demana una intervenció més clara i contundent dels poders públics atesa la proliferació d’espècies invasores. Les serps segurament són les més visibles, però n’hi ha moltes altres.
De banda els aspectes de vocabulari dels mots en desús, en aquesta entrega, voldria enfocar els següents aspectes:
-No sempre els raonaments que hom fa són accepotats per una altra persona
-Les diferències entre aparença i realitat
-La dolçor de les preparaions de realització “encisadores que dauren l’existència”
-La justificació de “la quadrilla”
-I el costum, ja superat, d’enviar “rebles bronidors” als altres.
Diuen que no hi ha res més atrevit que el desconeixement. Quan el desconeixement es converteix en bandera s’arriba a l’estultícia, a la desvergonya i al desig de sembrar danys i confussió.
Qui sense llegir ni informar-se parla habitualment en castellà en aquesta Illa no ens pot entendre mai i alhora és instrument de colonització.
(Comentari derivat de les reaccions a la intervenció de Toni Nadal en el congrés del PP, referida, exclusivament, a la llengua d’aquesta terra i a la feina dels filòlegs) Continua
L’anecdotari que es mostra avui, va d’opacitat i inflències. Pertany a un Sant Llorenç agícola i gairebé oblidat.
Però el fets, en altres àmbits, per exemple obres en zona turística, resulten ben vigents. Continua
Referit a Salvador Galmés assenyala Andreu Caselles, prev. (Revista “Lluc, maig 1976): “Mn. Salvador Galmés: tot un home. Amb les paraules “tot un home”, vull significar dues coses: una que va ser sempre, on Salvador, molt humà, és a dir molt comprensiu, i, l’altra, , que va tenir, sempre també, molta homenia, això és, al pa va dir sempre pa, i al vi va dir sempre vi, sense deixar-se cavalcar mai per4 ningú, fos ell qui fos”.
De banda aquesta referència al capellà Capirró m’agradaria destacar la darrera entrada, la referida a la paraula “rall”. Sabiem que els menorquins “rallaven”, desconeixiem, però, que els llorencins també, d’antic, ho havien fet.
El diari dbalears.cat, en article d’Aina Vidal Serra, informa de l’aprovació de la primera de les accions previstes en el Torrent de ses Planes. Un projecte del Consell Insular de Mallorca consistent en ampliar fins a deu els ullals del torrent sota la carretera de circunval·lació. Continua
De banda els mots actualment en desús: “de cop i bolei”, “cop de puny”, “adesar”, “quatri”… Voldria enfocar el pes que n’Angelina, “sa Trebolina” té tant en tota la narració de “Flor de Card”, com en les aparicions -unes deu- en el DCVB.
Una altra cosa a destacar és el canvi de costums, ara, en general ja no es passen pels llavis les puntes dels dits, ni els fuster porten el llàpis sobre la orella, ni es fan, amb bancs, quadres de ball
Som del parer que no en sabem res de la “presumpta realitat”, ni de la que ens afecta directament, i encara molt manco de la que ens resulta llunyana.
(Sí sabem que els discursos polítics intenten, a qualsevol cost, afectar el nostre sentir i que altres vegades s’ha demostrat que determinades acusacions havien resultat falses -cas Trias-).
En tot cas no està de més recordar el que assenyalava Ciceró ja abans de Crist. sobre el tall, d’una sova vella de figuera. Continua
L’apreciada amiga Rosa Planas, des de la seva secció “El rellotge d’arena” del diari Ultima Hora, fa una afinada i alhora decebedora, al meu entendre, previsió de futur. És el que ens ha tocat viure sense esser-ne del tot conscients Continua