Imatges amb text / Text amb imatge

Festes de beure i menjar a banda es veu que ens ha tocat viure una època amb predomini de l’individualisme sobre l’altruisme, de la competició sobre la cooperació, de l’egoisme sobre la generositat.

Cada un aferrat al seu relat i d’esquena aks relats dels altres. Es una percepció pessimista que, considerant els exemples concrets que tenc al mau abast, s’haurà de considerar, alhora, realista.

Múltiples són els factors que incideixen sobre aquesta presumpta realitat. En tot cas, sembla que l’addicció a “les xarxes” n’és, avui per avui, un dels factors importants.

(La imatge del festeig a la posta de sol, no podria ser més escaient) Continua

Mots: crostaparat

Molts usat en el Sant Llorenç agrícola, sobre tot quan, a moltes cases, feien una pasterada a la setmana.
Ho deien del pa quan començava a ser rostit. O millor dit, quan una vegada llescat no es consumia i la capa exterior de la llesca s’anava endurint en contacte amb l’aire.

El mot `podria ser un exemple del joc de les paraules. El pa tenia crota i si es deixava fora del drap o del calaix, es crostaparava. Una ferida tenia crostera, la terra al secar-se la part superior, també crostaparava…. Continua

Mots: jovada

Mot vell i en desús que, a nivell pràctic, sols resta com a paraula literària i en el diccionaris.

Fa molts anys, més de tres generacions -normalment el record d’allò que s’ha sentit contar-, que ja no s’usen bous per llaurar.

En tot cas resulta destacable la diferència que s’estableix amb jornada -referit al treball d’un dia- i soldada -referit al salari-

(Amb negreta s’ha destacat la diferència d’extensió llaurada en funció de la font que mostra el segon apartat del DCVB)

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/5

De la tamda de 10 paraules d’aquesta setmana. ,’agradarà destacar aquelles que no coneixia: alambor i algorfa.

Encara que ben curioses resulten les descripcions d’ala, referit al capell de Sant Joan Pelut, Albellonatges, com a conjunt d’albellons -fins i tot l’albellò ja és mot perdut-alçar vela i alçurar, mot en tottal desús.

Continua

Mots: crestallar

Nosaltres, aquí, en diem “crestaiar”
Paraula ben escaient en aquesta època en el Sant Llorenç agrícola.
Més concretament en el Sant Llorenç hotolà, quan es regava per irrigació o invasió de l’aigua en parades, planes i crestallades.
Les zones d’horta eren comptades, sols on hi havia aigua superficial on rejaven fonts
Tot abans de l’aparició de les canonades de plàstic plàstic per als diversos tipus de goteig.

Normalment determinats cultius (alfals, ravanets, mongetes….) es sembraven en parades, mentres altres (tomàtigueres, pebrers….es sembraven en solcs,també crestallats Continua

Imatges amb text / Text amb imatge

Sobre una bella panoràmica de Miguel Cuevas, feta des del castell de sa Punta de n’Amer una frase contundent. Es de n’Alexander Lowen. Assenyala “Des del punt de vista cultural, es pot entendre el narcisisme com una pèrdua dels valors humans -absència d’interés per l’entorn, per la qualitat de vida, per les altres persones-…”. Us sona tot això?. Continua

Mots: escuar

Per aquí en diem “escovar” al fet de arrabassar i tallar la cua a determinats animals.

Es va comentar al tractar la paraula “torcedor”. La relació de les persones amb els animals ha canviat de verd en blau. Cert és que ha hagut d’apareixer una llei de benestar animal per acabar de convèncer als indecisos, però cert és que la relació va canviant.

També en un entorn de passat s’hauria de posar la paraula que es presenta. Encara hi ha pastors que tallen la cua a les ovelles i d’altres que arrebassen la cua a determinades aus, però de cada dia van minvant (si mes no així ho volem creure) Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Ahir, dia de Pasqua, la mar pegava relativament fort a les platges de llevant. Dia de núvols canviants que oferien una mar blanquinosa, color derivat de la llum grisa i de l’escuma.

En primer pla l’explosió de la primavera. Sobre la bella imatge una frase de Kahneman, finit fa pocs dies. la seva sàvia aportació atempta contra els costums establerts. Si volem saber una opinió generalitzada, s’haurà de demanar, persona a persona… Continua

De la premsa: Daniel Kahneman

Aquest proppassat dimecres va morir Daniel Kahneman, Nóbel d’economia (2002) i autor del conegut “Pensar rápido, pensar despacio”.

Si fes una llista dels vint llibres que més m’han impactat en aquesta darrera etapa formativa,, el “Pensar rápido…” seria un d´ells.

Davant la incertesa agafam dreceres no sempre lògiques (“Ens guiam més per l’emoció que no per la raó”) i tenim aversió a la pèrdua (“Ens desagrada més perdre que el que ens agrada guanyar”) serien dues de les seves aportacions transformadores. Continua

Mots: torcedor

La conversa és diversa. Cada persona té els seus interessos, el seu relat i els temes que li son plaents.

Un dels temes, apareguts i finits de rempellada ens situen en anys passats, quan el maltracte animal era considerat “normal”. Veure pegar a les bísties, als cans, i fins i tot a les ovelles, era espectacle gairebé diari, fruit tant de l’autoritarisme generalitzat com del desconeixement..
Una eina de control per a les bísties era el torcedor.
Sortosament tot això ja és passat. Continua

Salvador Galmés en el DCVB/3

D’aquesta tercera entrega, malgrat es mostrin paraules en desús o ben poc usades,  en voldria destacar dues, per a mi ben desconegudes: adondar i afrós. Com bé es veurà, la riquesa lèxica de Mn. Galmés, a més d’un dels motius  de la present secció, serà una constant.

Avui, però, voldria enfocar el “Per afegitó”, molt usat en la parla llorencina del segle passat. Continua