Amb un dia de retard, ho reconec, vos present el meu mot perdut (i ben perdut que és aquest): EMPARIOLAR (o el seu adjectiu EMPARIOLAT).
Ni jo record haver-lo sentit, però sí l’he trobat ben documentat a l’inabastable diccionari d’Alcover i a les seves fidedignes rondalles mallorquines. Descobriguem els secrets, idò, que amaga tan entranyable mot: Continua
Si bé “estol” i “esbart” encara se sent dir (més referit a ocells, i potser no tant entre el jovent), tenim el mot “escabotell” que ja està més en desús, i poc més o manco signifiquen el mateix (almanco en algunes accepcions). Curiosa la sinonímia tan abundant per indicar el mateix. Continua
Jordi Pont “Robí”, encarregat del magatzem llorencí de Can Robí, conta a la revista amiga Cent per Cent com fuinciona això de la venda de garroves, per què tenen un preu o un altre, què se’n fa, quines parts té… En resum, ens descobreix tots els secrets de la garrova. Continua
La forma que se solia dir aquí era “estabetxos”, però de forma més estàndard s’escriuria “estebeigs” (que és com surt al diccionari). Sobretot l’accepció 2 me sona sentir-la d’infant, ara, però, almanco jo, fa temps que no la sent. Continua
Sovint la meva padrina deia l’expressió “l’he encontrat aquí, allà o allà deçà”. I jo, principiant estudiant filòleg, amb la vanitat típica de la joventut, sempre li deia: “Padrineta, per favor, que això és un castellanisme”. I ella em responia “sempre ho hem dit així per aquí…” i bona raó tenia. Un dia se me va ocórrer cercar-ho al diccionari del savi Alcover i quina sorpresa va ser la meva quan vaig descobrir que la padrina tenia tota la raó, que de castellanisme tenia poca cosa i era una paraula ben nostrada. Tenia ben guanyades unes disculpes! Continua
No sé jo si amb tant de virus ens podrem emoticonar gaire, però ho intentarem tot el que poguem, que falta fa. Avui el menú es basa en el mal temps llorencí, que retorna cíclicament; les teulades de l’església, un mal que ja dura; les beneïdes garroves, qui ho diria; les figues de cosines; i el reinici (normal?) de l’escola. Continua
De petit a vegades me deien “t’enflocaré una bleda…” o “te n’enflocaré una…” (ja podeu deduir per què 😜).També sentia a dir “ja m’ho han enflocat a mi!” (en sentit que li han fet fer alguna cosa que li feia poques ganes realitzar). Ara totes aquestes expressions ja s’han substituït per altres més generals… però aquest mot encara amaga altres sorpreses en forma de significat: Continua
De nou en Guillem Pont me deixa el seu espai d’Entorn per escriure-hi. Si fa uns mesos ho vaig aprofitar per xerrar d’una tradició tan nostrada com “fer herbes” (suc), que incloïa tot un seguit d’herbes i fruits propis del nostre entorn (una trentena), ara ho faig per parlar d’una de les meves passions, la paret seca, que forma part, com no, de l’entorn mallorquí. Continua
“Ai quin ninó més eixerevit” senties a dir de tant en tant. Ara són més bé “polissons” o “espavilats”… però al cap i a la fi més o manco volem dir el mateix perquè en resum un infant “eixerevit” seria sinònim que fa es cap viu. Continua
Visitant la pàgina amiga de Cap Vermell , revista de Capdepera, he descobert un interessant article de Gaspar Valero en què analitza el nom d’alguns dels pobles de Mallorca. Pel que fa al nostre en diu el següent: Continua
Dins el pessimisme general que s’ha instal·lat a la nostra illa i les males dades que ens arriben dia rere dia de contagis per covid, és important de tant en tant donar “bones notícies” sobre el tema (encara que en aquest cas tot sigui relatiu). Segons el mapa de la Conselleria de Salut, actualitzat a dia 2 de setembre, al municipi tenim només 2 casos actius confirmats per PCR (i un total acumulats de 15 i dues defuncions). Continua
Si bé el mot encara gaudeix de bona salut, en certes expressions, sobretot entre les noves generacions, pareix que ha perdut força amb els anys. Per si cas aquí en teniu la fitxa corresponent: Continua
Ara la gent en diu “mudar-se” però un temps ençà la gent només podia vestir-se bé els diumenges (eren una altra època!) i per això va sorgir aquesta expressió d’endiumenjar-se. Continua
Vos deixam les noves mesures que ha pres el Govern de les Illes Balears (ja han avisat que divendres n’hi haurà més) i també l’enllaç de l’app Radar Covid per si el vos voleu descarregar: Continua
Analitzant la deformació de l’expressió “eco la qua”, posada anteriorment a la secció, vaig arribar a la forma local “eco la qüec” i, mirau per on, tot cercant al diccionari vaig arribar a un mot que desconeixia: “qüec”. Segons el diccionari Alcover-Moll pot ser: Continua
Una nova associació ha començat a caminar al nostre municipi, la feminista Figues de cosines. Per això Card.cat s’hi ha atracat per saber de primera mà què farà aquesta associació i com. Val la pena llegir l’entrevista ja que se les veu plenes d’entusiasme i vitalitat davant el sempre difícil repte d’intentar canviar la societat. Sort en l’aventura! Continua
Un final d’estiu mogudet. El coronavirus ha tornat i amb molta força. Per això fan falta més que mai passatemps lleugers com el que ofereix aquesta secció “emoticonada”. Avui tenim les no-festes patronals; la paradoxa de les tomàtigues d’aquest any; la resurrecció de Cala Nau (això sí, sense turistes i sense boies…); i l’humor particular de míster Bauzà. Continua
Segons explica Ultima Hora la família del jove llorencí youtuber ha denunciat l’escriptor Sebastià Bennasar i els seus editors per la publicació del llibre Miquel Montoro: El símbol d’una revolució vital?, en el qual, segons el seu punt de vista, es fa una apropiació il·legítima del seu dret d’imatge. Al següent enllaç podeu ampliar la notícia: Continua
Eco! és una d’aquestes expressions mallorquines que singularitzen la nostra parla i a la qual tenc gran estima. De fet quan un dels meus alumnes encerta una resposta a classe m’encanta contestar-los amb aquest particular mot i hauríeu de veure amb quina cara es queden (i això encara si no els afegesc la coa de l’eco la qua!). Malauradament ara ja només és residual entre gent més gran, i molt poc usat per les noves generacions. Tant de bo aconsegueixin recuperar-lo perquè és un mot amb encant i història, com veurem a continuació. Continua