Juevert (Petroselinum crispum)
Fa mal acabar aquesta petita referència a les herbes culinàries o aromàtiques sense fer referència específica al juevert
Francesc Bonafè assenyala, entre altres coses, que fa entrar la gana, que és la planta que conté més vitamina C i que “l’olor que queda a la boca després de menjar alls, desapareix immediatament roegant una fulla de juevert” Continua
Ves per on!, haviem comprat el relat de que la xylella era un fong que ja hi era i que s’havia “despert” per condicions climatològiques quan, amb els anys, apareix una nova versió científica: no es tracta de fongs, és un bacteri que, provenint de Califòrnia i amb epicentre a Son Carrió, s’escampa mitjançant insectes. Continua
Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.
La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies en una llista que va en augment. Continua
En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) conforma una mena de cap d’any agrícola. En altres indrets el canvi es fa per Sant Miquel (29 de setembre).
Una vegada recollits els darrers fruits, les garroves, i després de les primeres brusques i a vegades abans -”sempre s’ha de sembrar en sec”, advertia un vell pagès-, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, destinades fonamentalment a l’alimentació de les ovelles. Continua
M’agradrà, avui, des d’Entorn, retre homenatge a un dels arbres més estimats del Sant Llorenç d’ahir. A grans trets es podria dir que la majoria de possessions del terme s’establiren en el primer terç del segle XX i així els amos, missatges i madones llorencines es convertiren en petits propietaris. Una terra, també a grans trets comprada a terminis amb el raconet guanyat amb la força de les mans i, algunes vegades, amb estades intermitents a algún país d’Amèrica. Continua
Esparreguera de gat (Asparagus albus L.)
Just ara, enguany en el trencar de l’estiu amb la tardor, a peu de parets i en els camins apareixen les flors subtils, blanques i efímeres de l’esparreguera de gat. Continua
Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)
Tal vegada, per “coherència llorencina”, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.
Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses. Continua
Olivarda (Dittrichia viscosa)
“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”. Continua
Alfàbega (Ocymum basilicum)
“Fa uns quants anys, si haguéssiu visitada la Mare de Déu Trobada, a Santb Llorenç des Cardassar, hauríeu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negre, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de gran de magrana.
Antany, el dissabte de la festa, el sacristà, adesant la cambrina de la Patrona, tirà el brotet en el munt de les agranadures, tot esfullant-se i perdent-se dins el serradís humit, brut de pols i de borra.
L’única petja d’aquell idil·li dolorós desapareixia de la terra, com una flòbia de vapor s’esvaeix dins la immensitat buida del firmament”. Continua
Figuera (Ficus carica)
Agost, temps de figues!.
La figuera és un dels arbres més característics de fora vila en el nostre entorn. De fet, fins a l’establiment de les possessions a principis de segle xx la sembra d’un determinat nombre de figueres cada any, era una de les condicions que els senyors solien imposar als arrendadors de les seves finques. Continua
El garrover (Ceratonia siliqua), juntament amb la figuera i l’ametler -si més no fins fa poc, abans de la xilella- eren els arbres característics de fora vila en el nostre entorn.
No és casual que el primer arbre tractat a “Entorn” sigui el garrover. Es l’arbre amb el qual em vaig identificar la primera vegada que vaig jugar a les identificacions. Identificar-se amb un arbre, amb un animal, amb una imatge…eren jocs habitual a l’hora d’encetar determinats cursos, on es feia necessari un coneixement previ de persones, fins aleshores desconegudes.
Hi ha que veure el suc que pot donar el joc de les identificacions!. Continua
A vegades les coses evidents, òbvies, el que els castellans anomenen “perogrullada” també poden portar a la reflexió. Cap explicació addicional necessita la frase, que recorda Peterson en un ampli text. Tots ho sabem!
Hi ha d’haver fulles i brots perquè sorgeixi un borró que es convertirà en poncella i després en flor (com aquesta que es mostra de magraner) i després vendrà el fruit… Continua
Botxes/Fonollassa (Daucus carota, subsp. carota)
M’agradarà enfocar avui la parcialitat generalitzada i compartida en la contemplació de la natura. Aquesta planta pot complir perfectament l’objectiu.
La pastanaga silvestre, aquí coneguda amb el nom de botxes i també fonollassa, és ben habitual e les vores dels camins i dels camps de conreu. La de la fotografia va arrelar i florir en un dels nostres cèntrics carrers. Continua
Sobre el fons de la imatge d’un vell i espinós coixinet de monja, una de les frases del reconegut Nassim Nicholas Taleb a “Antifràgil”.
Val a dir que la idea que sustenta la frase no és gens nova. Tot el que no resulta útil es perd. Ho evidencia la llarga llista de mots perduts. Continua
Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)
Alerta!, segons Bonafè amb la denominació Herba de Sant Joan a Mallorca i Menorca és coneix l’Hypericum perforatum, a altres indrets amb el mateix nom s’hi pot conèixer l’Artemisia arborescens o la Santolina chamaeciparissus.
L’herbari virtual amb el mateix nom popular ens remet a Santolina magonica Romo. Si hi arribam pel nom científic Hipericum perforatum també la mostra com a herba de Sant Joan, i en quan a usos fa esment a “medicinal i usos simbòlics”, sense concretar més. Continua
1 Cama-roja (Cichorium intybus L.)
Potser no és la més bella, però si la més enigmàtica. Sedueix pel seu blau, per la seva abundància, per les tiges rectilínies sense fulles aparents i també per la seva personalitat: per seguir el sol calent i per ser, com els moment de felicitat, una flor efímera. Unes quantes hores d’existència li basten per deixar la seva empremta vital, per complir amb la seva existència. Continua
Encetam una nova secció amb la finalitat de treballar, afavorir, sensibilitzar, orientar…vers aquest ampli concepte que s’anomena Educació Ambiental. Finalitat que es situa en la mateixa línia iniciada, conjuntament amb altres persones, des de ses Sitges estant, a principis dels anys vuitanta del segle passat.
L’objectiu és modest, es tracta d’enfocar -si potser setmanalment i cada dimarts- algun dels nombrosos continguts que ofereix l’entorn més immediat. Continua
Aquests dies per les xarxes socials circula una informació que anima a arreplegar l’herba de Sant Joan per fer un oli que es pot emprar pels cops, les contractures o les cremades. Està bé conèixer i emprar amb precaució les propietats medicinals de les plantes però hem d’anar alerta a sortir tots de cop a foravila i arrasar, en aquest cas, amb l’hipèric. Continua