La frase és treta del “Biologia del emocionar” un llibret afe conjuntament amb Humberto Maturana. Susana Bloch és una reconeguda psicològa creadora del sistema “Alba emoting”.
Assumida la dificultat del “agafar distància”, la frase assenyala aquesta dificultat. Al estar en una acció, sigui la que sigui, en resultes condicionat.
Tot sobre una imatge del concert de Victoria Lerma a Lleida Continua
Una traducció parcial i casolana seria allò de “ens anam fent”. El concepte, més afinat. que es va inventar Maturana va ser “autopoiesis” (amb ironia comentava que si et doctores a Harward i no t’inventes una paraula no ets ningú).
En aquests anar-nos fent d’abast universal, hi tenen una incidència singular les persones amb les que ens relacionam de forma continuada.
A vegades les relacions curtes, en determinats entorns, també resulten transformadores. Tres dies de feina amb Humberto Maturana i Ximena Dàvila a més de divertits transformen el pensar i el sentir. Continua
Podem aplicar el conegut i nostrat “…i el darrer que apagui el llum” o, siulant, podem mirar cap a un altre indret. Però tanmateix, segons el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) la tendència és una altra.
Segons una enqusta mundial, el 80% vol polítiques de protecció climàtica més ambicioses.
Pel que fa a Balears, segons AEMET, s’espera un estiu més calent i sec del normal
La llorencina Maria Eugènia Jaume Esteve ‘Pistola’ ha merescut la qualificació d’Excel·lent ‘cum laude’ per la seva tesi “L’univers concentracionari a les Illes Balears (1936-1942)”, aquest dilluns 10 de juny a la Sala de Graus de l’edifici Antoni Maria Alcover del Campus de la UIB a Palma. Continua
A vegades, just fullejat un llibre, com és el cas, et trobes amb una idea que et porta a la reflexió.
¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?, es demanava Jorge Wagensberg.
Sobre uns núvols inestables i canviants, una idea per ponar-li dues voltes.
El concepte “original” és, segurament un d’aquells múltiples conceptes que convé desaprendre per tal que es pugui substituir per un altre concepte derivat d’una nova mirada. Si més no és el que planteja de professor de filosofia Josep Mª Esquirol Continua
Tot ens convida a posicionar-nos com a “reis de la creació”.(jo som jo i “punto pelota”). Altres vegades, asseguts a la cadira de la generositat intentam entendre els altres posicionaments (però sense trastocar el propi relat que, des de la raó, ens sustenta).
Malgrat això, existeixen altres camins, el de la reflexió, el de l’auto anàlisi, el de la indagació sobre l’ésser…camins que recomanen formadors psicòlegs i psiquiatres..
Relacionar i reflexionar sobre les possibles “adherències” que portam des de la més tendra infantesa potser un procés alliberador. Com era la meva família? ¿quins valors em trasmetia? ¿quines mancances hi podria intuir?. Continua
El verdet aferrat a la roca de la Font des Siuleig, just a tocar amb l’hort de s’Ermita de Betlem, és congriat per anys de quieta i humida solitud.
Un bon fons per suportar el trasbalsament que suposen les investigacions de Benjamin Libet.
Des que anàrem a escola sabiem que el nostre parer, la lliure voluntat, la capacitat de decidir (“libre albedrio”) era nostra.
Però sembla que “quan percebem el que volem percebre resulta que l’acció ja fa temps que fou ordenada, ¿com podem seguir creient, idò, que l’hem elegida de forma conscient?…al estudiar els corrents cerebrals resulta que la consciència va retrassada de forma contundent. En la nostra vivència confonem l’abans amb el després. Continua
Podem posar el cap sota l’ala o un “fer com si…” però no ens en podem alliberar.
Des del moment en que disposam d’un telèfon mòbil, des del moment en que fem una consulta a internet, la nostra privacitat passa a mans de les empreses que han fet la inversió en la xarxa. Les propostes comercials envaeixen les nostres pantalles. Continua
Sobre un envellit marès de Porreres que al mirar a tramuntana rep totes les pluges, marès i que, de forma transitòria serveix de suport a la subtil i delicada tija de la picardia, una frase que ens convida a canviar la mirada: ni podem abastar tota la realitat, ni el que entenem per realitat és tal cosa.
En definitiva la “meva realitat” potser ben meva però falsa de dalt a baix.
Acceptar les incerteses ens fa més humans Continua
Poques vegades un vídeo de breu duració d’uns animals (en aquest cas pingüins) diu tant de la vida com aquest. El pas a la vida adulta, la por i el risc que això provoca, la comunió grupal, l’ordre de la naturalesa (filera militar)… tot això i més ens ennseya aquest vídeo de National Geographic d’una colla de pingüins infants que per primer cop han d’abandonar el niu i fer-se a la mar botant d’un penya-segat glacial de més de 15 metres d’altura. Algun s’ho pensa dos cops abans de botar! I tu que no ho faries també? Continua
La llengua baléà està d’enhorabona: el Rei Felip VI ha concedit la qualificació de Reyal a la seva acadèmia, així que a partir d’ara se l’ha d’anomenar com Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà.
Sabia que el nostre Rei era una persona que domina un gran nombre d’especialitats –sobretot militars, que per això va estudiar a les acadèmies de terra, mar i aire– i potser per això en el futur se’l recordarà com el Preparao, un qualificatiu tan encertat com el del seu pare, que abans de què passàs el que va passar per Àfrica, diversos paradisos fiscals i el Emirats Àrabs Units, era conegut com el Capechano (qui sap si en el futur li canviaran aquest sobrenom per un altre més actualitzat). El que no sabia és que també fos un especialista en llengües estranyes, com la baléà. La degué aprendre per Marivent, durant les estades a les que sovint el convidàvem? Que devia esser en Pep Gonella, el seu mestre? Continua
Avui Sant Marc. Des d’un temps ençà s’ha posat de moda, tal dia com avui, menjar caragols cuinats a la mallorquina..
Sembla que el costum arrela en una vella creença pseudocientífica. En el nostre entorn acostumaven a cunar caragols quan en tenien i la caragolada era una festa familiar. Si era per Sant Marc bé, i si no també.
Cercant ho trobar un deliciós article de l’enyorat Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB (30/06/2007) sobre els seus aprenentatges derivats dels catagols. Continua
Festes de beure i menjar a banda es veu que ens ha tocat viure una època amb predomini de l’individualisme sobre l’altruisme, de la competició sobre la cooperació, de l’egoisme sobre la generositat.
Cada un aferrat al seu relat i d’esquena aks relats dels altres. Es una percepció pessimista que, considerant els exemples concrets que tenc al mau abast, s’haurà de considerar, alhora, realista.
Múltiples són els factors que incideixen sobre aquesta presumpta realitat. En tot cas, sembla que l’addicció a “les xarxes” n’és, avui per avui, un dels factors importants.
(La imatge del festeig a la posta de sol, no podria ser més escaient) Continua
A l’arabalears.cat, Rosa Campomar entrevista a Miquel Coll, agricultor i president d’APAEMA.
Una altra manera d’entendre els problemes de fora vila. Continua
Sobre una bella panoràmica de Miguel Cuevas, feta des del castell de sa Punta de n’Amer una frase contundent. Es de n’Alexander Lowen. Assenyala “Des del punt de vista cultural, es pot entendre el narcisisme com una pèrdua dels valors humans -absència d’interés per l’entorn, per la qualitat de vida, per les altres persones-…”. Us sona tot això?. Continua
Ahir, dia de Pasqua, la mar pegava relativament fort a les platges de llevant. Dia de núvols canviants que oferien una mar blanquinosa, color derivat de la llum grisa i de l’escuma.
En primer pla l’explosió de la primavera. Sobre la bella imatge una frase de Kahneman, finit fa pocs dies. la seva sàvia aportació atempta contra els costums establerts. Si volem saber una opinió generalitzada, s’haurà de demanar, persona a persona… Continua
Aquest proppassat dimecres va morir Daniel Kahneman, Nóbel d’economia (2002) i autor del conegut “Pensar rápido, pensar despacio”.
Si fes una llista dels vint llibres que més m’han impactat en aquesta darrera etapa formativa,, el “Pensar rápido…” seria un d´ells.
Davant la incertesa agafam dreceres no sempre lògiques (“Ens guiam més per l’emoció que no per la raó”) i tenim aversió a la pèrdua (“Ens desagrada més perdre que el que ens agrada guanyar”) serien dues de les seves aportacions transformadores. Continua
Com cada diumene, un raconet per pensar.
Es segueix amb la línia que assenyala que tot s’ha de qüestionar.
Avui de la mà de D.J. Siegel es planteja la necessitat de qüestionar el que veiem com a cosa certa, el que oïm, el que tocam… Les percepcions són una mescla de tot això, i també del que ja portam après. Continua
El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral amb semblances de clastra.
Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua
Com cada diumenge, una idea de “reflexionari”, per donar-li dues voltes.
Una de les lliçons pràctiques més importants de la moderna neurociència és potser aquesta; la capacitat de dirigir la nostra atenció, d’enfocar determinades qüestions. Això pot implicar canvis en l’activació i estructura del cervell.
Arribats aquí, en quines coses enfocam la nostra atenció: en les paraules d’un poema?, en el so d’una cançó?, en la publicitat d’un perfum?, en els resultats del futbol?, en les desigualtats socials?…
LLiures del tot potser no ho som, però una mica si. Continua