Imatge amb text / Text amb imatge

Avui varies reflexions sobre el complex tema de la felicitat. També es podria parlar de “recerca d’una utopia”.

Des del meu desconeixement, dues referències:
Una la tendència a sobrevalorar el passat “un temps la gent anava més contenta!”. (Al no disposar de d’estudis comparatius, la possible resolució s’haurà de deixar a la imaginmció de cada un.)
Dues: contemplar els ulls i les cares de les persones que transiten pel carrer. Continua

Imatges amb text / Text amb imatge

La sisena d’aquest resum d’idees-força seria el reconeixement a l’individualitat, cada persona és, en si mateix, un petit cosmos.

Assunir el concepte porta al respecte. El que viu l’altre és tan vàlid com el que pugui viure jo des del meu sistema de creences.

No implica ni submissió ni passivitat, implica acceptació. Continua

Apunts científics (el mètode científic)

I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també,  ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Es continua en el camí iniciat diumenge passat de recordar, considerar, refrescar el que es podrien considerar idees clau del reflexionari.

Si la primera passa sempre és a donar-se’n (si hom no se n’adona d’altres camins i possibilitats, no hi ha res a fer), després sorgeix el dubte del camí a seguir.

Atenent les possibilitats: intuició personal -potser la més usada-, la ciència, les pseudociències, la mitologia…la periodista i investigadora  Lynne McTaggart recomana seguir el camí de la ciència. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,

La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.

Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua

De la premsa: Un encertat article sobre “Política lingüística”

L’amiga Rosa Planas, en la seva columna “El rellotge d’arena” tracta avui el tema de “Política lingüística”.
Com sol ser habitual en els seus escrits, ho fa de manera delicada, assenyada i, alhora, contundent.
Un text amb el qual molts ens hi hem sentm ben identificats. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A vegades, les imatges parlem més clar que no les paraules. De fet hi ha especialistes en l’estudi dels missatges dels gestos i les posicions corporals. Contemplar les darreres imatges publicades a Card.cat resulta ben interessant.

Els pagos, com les persones, mostres les plomes de la millor manera que saben.

Sobre les plomes exteses d’un pago en primavera, el missatge d’Elaine Fox, directora del Departament de psicologia i del Centre de ciències del cervell de la Universitat d’Essex. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

El niu de caçamosques, amb les butzetes que comencen a tenir tronquet, em semblen una imatge idònia per presentar el contingut de la idea.

Segons assenyala el coneixement que mostra la ciència actual, bona part del ésser de les persones es conforma des de la gestació als tres primers anys de la vida. Es aquí, idò, on haurien d’incidir l’interès i la formació, tant a nivell local com a nivell educatiu general.

Però… apoltronats en les nostres creences – pensam que les nostres sempre són les millors!- ens deixam portar per modes i models empresarials. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre una imatge manllevada a National Geogràphic un text d’Antonio Lozano.

Adesiara s’assenyala que “cada aportació de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”. Però aquestes aportacions, fonamentalment si fan referència a les ciències socials, no sempre es fan presents ni es tenen en consideració. Un exemple paradigmàtic en resultarien els continguts de la darrera campanya electoral.

Cada persona, enfrescada i donant per bo el “seu relat” de vida va fent el que considera. Continua

Cicle de conferències de la UOM

La UOM ofereix un cicle de conferències al municipi de Sant Llorenç des Cardassar.

La primera conferència es durà a terme aquest dimecres, dia 10 de maig, a les 19.30h.

“La mediterrània occidental, una regió d’adversitats meteorològiques i punt calent del canvi climàtic” a càrrec del Dr. Romualdo Romero, professor del Departament de Física de la UIB serà la primera de les 3 conferències que realitzarem a l’Espai 36 aquest mes de maig. Continua

El canvi climàtic i les nostres responsabilitats

El Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC UIB) publicà en el darrer butlletí /05/05/2023) la imatge que s’adjunta i parla sola.

A nivell general moltes reunions i acords però incapaços de canviar la tendència.
A nivell local ni es plantegen necessitats de canvi de rutines.

Això gira malament però com deia aquell: “Al cosmos no li importa gens el canvi climàtic”. Continua

El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, Antoni Sureda Gomila, distingit dins del rànquing d’investigadors altament citats

Antoni Sureda Gomila, natural de Manacor i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha estat nomenat dins del rànquing d’investigadors altament citats que reconeix als investigadors que han demostrat una influència significativa en el seus àmbits de coneixement, elegits a través de la publicació de múltiples articles altament citats durant la darrera dècada. Continua

Entorn: Gavines

Joan Mayol (1978) en el seu “Els aucells de les Balears” (Manuals d’introducció a la naturalesa, 2 de l’Editorial Moll) en descriu cinc tipus de gavines.

La imatge de les gavines prenent el sol a la platja de Cala Millor  aquest propassat diumenge no té prou qualitat  com per poder-ne destriar. les característiques.
La més corrent, la més femetera és la gavina de mantell blau (Larus argentatus), que te el bec i les cames grogues. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Paperins a sa Plaça Nova, distintiu de festa.
Cada fil carregat de petites tires que, des d’abaix, semblen idèntiques.(Alerta! els coloms d’un esbart, les ovelles d’una guarda, les abelles d’una casera… també ho semblen i no ho són!)
Es perceben espais buits. El vent?, victimes de la posada?, mal aferrats?…
Paperins com a metàfora de la gran quantitat d’informacions que ens arriben cada dia, a cada moment… Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Els niguls negres i renouers d’ahir que indicaven tormenta resulten canemàs ideal per al contundent pensament que ens regala Humberto Maturana.
(Val a dir que em sent “maturanenc” m’encanta el seu raonar que transita des de la biologia a l’amor).

La idea resulta contundent: El que vivim, sigui el que sigui. és totalment vàlid en el moment que ho vivim: alegria, tristesa, eufòria, convenciment, realitat… Però no podem saber si és una il·lisió que ens imaginam o una percepció que ens sembla tangible. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

L’aigua, que va i ve, besa el penyalar. Un penyalat que es mostra fort i segur.

La frase de Paulo Freire dona molt de joc. Afecta a molts aspectes del nostre viure. Voldria orientar, ara i aquí, la frase vers el tema de la llengua, de la nostra llengua.
Arriba a ser cansat haver d’escoltar tantes bajanades relatives a llengua!. Continua