Ahir horabaixa, 24 de novembre, a la seu de l’ESADIB (Escola Superior d’Art dramàtic de les Illes Balears), es va presentar el llibre “El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909) de Joan Tomàs Martínez Grimalt. Continua
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha elaborat i aprovat un ampli programa dedicat a difondre la figura i l’obra del narrador, lul·lista i erudit Salvador Galmés i Sanxo (9 de març de 1876, Sant Llorenç des Cardassar – 25 d’abril de 1951, Sant Llorenç des Cardassar). Continua
“No parleu dels desastres de la Guerra,
que obrireu moltes ferides tancades
i s’alçaran sensates veus aïrades
acusant-vos d’evocar la desferra.
El que avui necessita aquesta terra
és callar –si és que ho foren– les errades
i oblidar-se de tot. És ben debades
recordar aquells llorencins d’esquerres”. Continua
“Chas, chas, chas”. Aquesta onomatopeia, acompanyada d’uns moviments amb la mà que simulaven el tall d’una guillotina, és la que feia servir l’escriptor Arturo Perez-Reverte durant una vomitiva conversa amb el cantant Joaquin Sabina publicada per el diari El Mundo.
La conversa tractava de diversos temes i el darrer, la traca final, era “Cataluña”. Pérez-Reverte comença parlant amb la superioritat moral que li dona el ser un Jacobí castellà (no ho dic jo, ho diu ell al vídeo que podeu veure tot seguit) i diu que el tema català ara ja no té solució, però que la tenia al segle XVIII si s’hagués passat als catalans per la guillotina, segons ell “La españa del XVIII perdió la ocasión. Continua
Des de l’Ajuntament de Sant Llorenç us reenviem l’horari d’estiu del centre de visitants del Poblat talaiòtic de s’Illot, ja que a l’anterior hi havia una errada d’horari. Continua
Els Amics de Sant Joan Pelut voldríem agrair al poble la seva participació i col·laboració en les passades festes de Sant Joan. Continua
Rafel Perelló, el proper convidat del Dilluns de l’OCB. Continua
Tot seguit podeu veure el vídeo i unes imatges de la conferència que aquest llorencí oferí a l’OCB de Manacor. Continua
Pere Morey Servera (Palma, 23 de desembre de 1941) és un escriptor mallorquí.
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i en Ciències Empresarials per la UIB, va treballar com a professor universitari.
Ha col·laborat en mitjans de comunicació com IB3 televisió, IB3 Ràdio, Onda Cero, Ona Mallorca, Ràdio Calvià, TVE, Radio Popular, El Mirall.
Ha escrit novel·la històrica, novel·la negra, ciència-ficció, teatre i un mimodrama amb fons musicals. També ha escrit guions de pel·lícules i guions per a còmics.
La seva obra s’ha traduït a l’alemany, al castellà i al francès. Continua
Jaume Andreu Galmés és des del 2003 professor titular d’Història de l’art del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB. Llicenciat en Història de l’art per la UIB.
Des del 1998 imparteix docència a la UIB, bàsicament en els estudis d’Història de l’Art i de Turisme. La major part d’assignatures que ha impartit i imparteix en dits estudis estan relacionades amb continguts de la gestió del Patrimoni Cultural, i els seus itineraris, i amb l’art i arquitectura popular. Aquests continguts també han centrat la seva docència en diferents màsters sobre l’anàlisi del paisatge i el patrimoni, així comd’intervenció en espais turístics i hotelers. Ha coordinat i impartit docència en diversos cursos sobre anàlisi i diseny d’itineraris culturals i naturals a les Illes Balears. Continua
Visita guiada a la necròpoli de Son Real que es durà a terme a la finca el dissabte 4 de juny. Continua
L’11 de setembre de 2002 durant el primer Pregó de les Festes de sa Coma vaig aprofitar l’ocasió per reivindicar el dret de les persones majors jubilades de la zona costanera a tenir un lloc a on reunir-se, com a la resta del municipi. En acabar el pregó, el batle Mateu Puigrós, va dir que desconeixia que a sa Coma hi hagués tanta gent major com per crear una associació i va recolzar la iniciativa.
La creació de l’Associació Gran Punta de n’Amer de sa Coma i costa, va propiciar la coneixença i amistat de la gent major de la zona costanera de Sant Llorenç des Cardassar. Després de la creació dels estatus i una comissió presidida per, l’amo Andreu Llodrà, el dia 2 de gener de l’any 2003 s’obrí oficialment la nscripció de socis al Centre de Salut de sa Coma.
Tot i que no disposaven de local propi, la primera activitat que organitzà l’associació va ser una carrossa i comparsa per participar el 17 de gener de 2003, a les tradicionals Beneïdes de Sant Antoni a Son Carrió. La comparsa va ser dirigida per Margalida Barceló. La creació de la coral va ser fruit d’aquells primers cants a Sant Antoni. Continua
Tot seguit podeu veure el vídeo d’aquesta presentació de l’escriptor llorencí i unes imatges. Enhorabona per aquest estudi tan interessant de la figura d’en Tià de Sa Real. Continua
L’autor i editor d’aquesta casa, Tomàs Martínez Miró, presenta el seu llibre “En Tià de Sa Real” a l’Espai 36.
La presentació, a càrrec de Gabriel Barceló Bover, serà el proper dissabte 23 a les 20h. Continua
“No farà massa català això?” foren les paraules que vaig escoltar fa un parell de dies d’una amiga d’una quarentena d’anys a una altra que estava posant una cinta amb la senyera per a fer el llaç per a un regal.
Record com quan era petit la padrina ens comanava les típiques cintes amb la Mare de Déu quan anàvem a Lluc a on també hi podíem comprar postals com la que podeu veure al final d’aquest escrit o quan eren les festes del poble i el cadafal es vestia també amb la típica tela de senyera, també a gran part dels pobles de l’illa la senyera és la bandera escollida quan arriben els dies de festa major -tant en tela com en les més modernes (i lletges) de plàstic-, i a la major part dels pobles i ciutats forma part de la bandera municipal. Aquesta mateixa senyera també formava part dels logos d’associacions, sindicats, partits polítics, centres educatius,… podríem seguir i fer tot un mostrari de la seva representació a multitud de representacions ja sigui en forma de pintures, poemes, cançons…
Sembla però, que aquests darrers anys d’atacs constants a la nostra simbologia han aconseguit fer forat i coses que quan jo era nin eren el més normal han començat a agafar el perillós camí de convertir-se en una mena de tabú social. Continua
Comunicat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca
Aquest diumenge dia 3 d’abril hem retut homenatge a Guillem Riera, primer mallorquí que donà la seva vida en defensa de les nostres llibertats com a poble el dia 4 d’abril de 1715, enfront el primer intent de desembarcament a Mallorca de les tropes borbòniques. Abans d’ell molts mallorquins i eivissencs havien donat la seva vida com artillers al setge de Barcelona.
Ha estat un acte molt emotiu i seriós, a la Torre del Serral dels Falcons. Hem recordat la nostra història, hem fet referència al nostre futur que volem lliure. Les entitats sobiranistes i els partits del país han fet, al nostre costat, l’ofrena a l’heroi caigut. El Pi havia excusat la seva absència. Continua
Demà dia 3 d’Abril, l’Obra Cultural Balear i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca organitzen un simbòlic homenatge a en Guillem Riera, el talaier e la Torre del serral dels falcons que morí fent fugir i evitant el desembarcament dels primers vaixells borbònics que s’acostares a Mallorca l’any 1715. Continua
Avui de la veu d’en Leoardo de l’Associació d’amics del tren, hem pogut escoltar un petit resum de la història del ferrocarril a l’illa, en el que serà el Museu del Ferrocarril de Mallorca.
Mentre en Leo ens explicava la història no podia amagar en molts de moments del seu discurs la profunda indignació que sentia pel fet que a dia d’avui el tren estigui menyspreat i a hores d’ara la seva continuació tant del tram de Manacor-Capdepera com la connexió de Palma amb l’Aeroport estigui abandonada. Continua
La revista Pissarra, revista d’ensenyament de les Illes, editada per l’STEI, publicava en el número 145, abril-juny de 2014, una sèrie d’articles sobre la figura de Ramon Llull com a “sus” de la commemoració del VIIè centenari de la seva mort (1315-1316?). Continua