Pagar a cap de romana, pagar tot d’una, just haver fer la pesada de l’objecte o l’animal
A esclatabutzes, per aquí en diem a esclatabufetes, quan hom es veu a en la necessitat de treballar molt de pressa Continua
F5 A cap de…
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots: pagès
En aquest cas, l’interlocutor, no feia referència a la persona que treballa la terra
sinó a la necessitat de llum, de claror
Es veu que a les cases de Sant Llorenç, per poder brodar els vespres, solien disposar d’un pagès, d’un aparell de fusta on en el cap disposava d’una bombeta penjada. Continua
Mots: roder
la paraula sorgí en la conversa, va ser una mena de continuació de l’anècdota dels porcells de sa Teulera. L’amo Antoni Petit, va dir, era un bon roder.
-Roder?
-Si els qui fan gerres, cossiols, pedestals… Continua
F5 Pagar a…
Una frase agafada al vol d’una conversa. No l’he sabuda trobar ni en el DCVB, ni en el “Corpus de fraseologia…” Continua
F4 A contracor…
Del Corpus de fraseologia (Bàrbara Sagrera, 2017) algunes frases oïdes en el nostre entorn:
A contracor, de mala gana, quan quelcom es veu obligat a fer el que no desitja Continua
Pel·lícules Card.cat 2025-2026 per a les escoles
Amb col·laboració amb l’Ajuntament, de nou Card.cat proposa una sèrie de films en català per als diversos cursos de les escoles del municipi. Continua
Novas ordas lingüísticas
Segons informa una desconeguda agència de notícies, la direcció d’IB3 ha prohibit a tots els seus locutors, presentadors i enviats especials que pronunciïn la vocal «a» a les seves intervencions televisives, per tal de potenciar l’ús de les altres vocals, que evidentment es troben en perill d’extinció.
L’orde ha provocat un gran daltabaix entre els professionals de la televisió, ja que fins que s’hi hagin avesat no saben com pronunciar, per exemple «Dana a Aivissa. Aducació autoritza las famílias a racollir als fills abans d’hora», o «L’aeroport da Palma sofreix aquest dilluns ratards janaralitzats a causa da las plogudas».
No vull pensar com acabarà la cosa si també els obliguen a pronunciar les «o» obertes!
F3 A carretades
A carretades. Amb gran abundància, que n’hi ha molta quantitat.
A carta cabal. Potser s’ha de considerar en desús. Significa completament. Continua
F2 A boca…
A boca tancada no hi entren mosques, que recomana discreció en el parlar, sembla una traducció literal del castellà. Però el recull el DCVB.
A bon gat encomanen es formatge, en el DCVB es mostren varies accepcions. En el nostre entorn s’aplica en el sentit de desconfiança. Continua
Frases 0 Una nova aventura
Anam a encetar una nova feina referida a la llengua. Després dels “mots perduts” i de “Salvador Galmés en el DCVB” ens endinsarem en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, una joia , tesi doctoral i Premi Ciutat de Manacor de Bàrbara Sagrera Antich.
Trescant les Rondalles de Mn. Alcover, el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, el “Cançoner popular de Mallorda” del Pare Ginard, els textos de l’Arxiduc i altres rondalles d’aquí i de les altres illes ha aconseguit arreplegar 14.542 unitats fraseològiques.
D’aquest conjunt, anirem seleccionant i mostrant les que, encara, són vives a la nostra localitat, és a dir les que he sentit alguna vegada. Val a dir que serà aportació esbiaixada puix com bé es va evidenciar quan treballarem els mots perduts una part del llenguatge va lligat a l’evolució familiar i als costum de l’entorn concret. Continua
De la xarxa: La decisió del TSJIB
El TSJIB desestima la imposició del 25% en castellà a l’escola. Una altra batalla guanyada!
El TSJIB desestima la pretensió d’un grupuscle d’extrema dreta (Plis Educación) i denega la imposició del 25% del castellà en els centres educatius de les Illes Balears.
L’OCB, que s’havia personat com a part codemanda en aquest procediment, al costat de la CAIB, ho considera una victòria davant dels intents d’erosió que pateix el model lingüístic educatiu de les Illes Balears, un model consolidat i consensuat al llarg d’aquestes darreres dècades.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha manifestat que “es tracta d’una notícia excel·lent, que s’afegeix al fracàs del pla de segregació lingüística i de l’aposta de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil”, afegint que el consens de la comunitat educativa i les famílies en torn del model lingüístic educatiu resulten fonamentals per resistir els atacs que experimenta, venguin d’on venguin.
La sentència, datada dia 1 de setembre de 2025, inadmet el recurs de Plis referit a la modificació dels projectes lingüístics dels IES Mossèn Alcover, Aurora Picornell i Sant Agustí, i desestima la seva pretensió d’imposar la llengua castellana en el 25% de l’horari lectiu de tots els centres públics de les Illes Balears. El TSJ ja s’havia pronunciat, sobre el fons de l’assumpte, en la sentència 247/2024 de 15 de maig, pronunciant-se sobre la constitucionalitat del model lingüístic educatiu, per a la qual va tenir en compte la Llei d’Educació de les Illes Balears de 2022, i desestimant el recurs que havia interposat un particular demanant l’aplicacio del 25% de castellà en el CEIP on estava matriculat el seu fill.
El TSJIB condemna el recurrent en costes.
Mn. Salvador Galmés en el DCVB
S’acostuma a dir que tot el que comença acaba. Aquesta aventura d’espigolar les referències que, de Mn. Galmés, en fa el Diccionari Català-Valencià-Balear, obra cabdal de la nostra cultura.
Tota tasca implica determinades aportacions que, sedassades per aquest entremaliat i manipulador cervell nostre, ens reconformen. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/ i 96
Amb aquesta entrega, una mica més llarga que les anteriors (normalment d’unes 10 paraules) acaba l’aventura de destacar les referències que fa el Diccionari Català-Valencià-Balear a determinats escrits (en general de “Flor de card”) de Salvador Galmés.
De banda les paraules en desús: volt, vòrtex, xaruc, xètiga, xorar, xorc… voldria destacar: “El siulet que convidava la bístia a beure” pel que té de perdut. El localisme en la manera de pronunciar “xelistre”, i el fet de ballar amb “voltes senyorívoles”
Salvador Galmés en el DCVB/95
D’aquesta entrega en voldria destacar, fonamentalment dues coses:
-El substrat masclista del DCVB, sens dubte fruit de la seva època, que es manifesta en les descripcions que, a vegades, mostra, com ara en el cas de “viril” .
-La modernitat del raonament galmesió al assenyalar: “Vida que enclou en son si tota la vitalitat de l’Univers”.
Salvador Galmés en el DCVB/94
D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.
I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”
Salvador Galmés en el DCVB/93
Sant Llorenç de principis de segle passat ben poc a veure te amb l’actual. Els constants i, darrerament, accelerats canvis, ens han portat a la desaparició no sols d’utensilis i paraules agrícoles si no també d’aspectes relacionals.
Ja no hi ha veles ni molins, ni quadrats de ball, ni gerres ventrudes, ni verducs…poques vegades es tiren verbals.
Una cosa persisteix. En Jaume Belluguins tenia bones qualitats, però era ben poca cosa.
Salvador Galmés en el DCVB/92
D’aquesta entrega en voldria destacar el concepte d’ull i d’ullada que mostra Galmés.
I també la descripció de “valona”. El llenguatge que utilitza Galmés evidencia la pervivència del que és útil alhora que mostra la pèrdua de tot el que consideram superat, com és el cas del món agrícola lligat al bestiar.
Salvador Galmés en el DCVB/91
D’aquesta entrega en voldria destacar, sobre tot, la descripció de tespol (trispol) i el bolic o “trossella”.
També “trompot”, “trinxetejar”, “trenar” i la frase galmesiana que apareix a “trencadora”
Salvador Galmés en el DCVB/90
Respon
“Tost”, “tovar”, “tragí -carro de tragí-“…potser s’haurien de situar a la llista de mots en desús.
També m’agradaria destacar el concepte de “festa major” concepte en que Galmés es referix a les festes patronals. I a l’accepció 7 i nostrada de “trempar”, tan diferent a la que s’usa en altres indrets. Contundent és això de “mastegava venjances trempades ab fel”,
Salvador Galmés en el DCVB/89
D’aquesta entrega en voldria destacar les paraules “tirar”, “toix” i “topadís” .
“Tomversa” és la versió manacorina/llorencina de tombessa que la nostra generació ja coneix con a títara.
Aiximateix voldria derstacar la consideració de l’enyorança, el buit emocional derivat de l’absència, de “tortura”.,