A boca tancada no hi entren mosques, que recomana discreció en el parlar, sembla una traducció literal del castellà. Però el recull el DCVB.
A bon gat encomanen es formatge, en el DCVB es mostren varies accepcions. En el nostre entorn s’aplica en el sentit de desconfiança. Continua
Anam a encetar una nova feina referida a la llengua. Després dels “mots perduts” i de “Salvador Galmés en el DCVB” ens endinsarem en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, una joia , tesi doctoral i Premi Ciutat de Manacor de Bàrbara Sagrera Antich.
Trescant les Rondalles de Mn. Alcover, el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, el “Cançoner popular de Mallorda” del Pare Ginard, els textos de l’Arxiduc i altres rondalles d’aquí i de les altres illes ha aconseguit arreplegar 14.542 unitats fraseològiques.
D’aquest conjunt, anirem seleccionant i mostrant les que, encara, són vives a la nostra localitat, és a dir les que he sentit alguna vegada. Val a dir que serà aportació esbiaixada puix com bé es va evidenciar quan treballarem els mots perduts una part del llenguatge va lligat a l’evolució familiar i als costum de l’entorn concret. Continua
L’OCB, que s’havia personat com a part codemanda en aquest procediment, al costat de la CAIB, ho considera una victòria davant dels intents d’erosió que pateix el model lingüístic educatiu de les Illes Balears, un model consolidat i consensuat al llarg d’aquestes darreres dècades.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha manifestat que “es tracta d’una notícia excel·lent, que s’afegeix al fracàs del pla de segregació lingüística i de l’aposta de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil”, afegint que el consens de la comunitat educativa i les famílies en torn del model lingüístic educatiu resulten fonamentals per resistir els atacs que experimenta, venguin d’on venguin.
La sentència, datada dia 1 de setembre de 2025, inadmet el recurs de Plis referit a la modificació dels projectes lingüístics dels IES Mossèn Alcover, Aurora Picornell i Sant Agustí, i desestima la seva pretensió d’imposar la llengua castellana en el 25% de l’horari lectiu de tots els centres públics de les Illes Balears. El TSJ ja s’havia pronunciat, sobre el fons de l’assumpte, en la sentència 247/2024 de 15 de maig, pronunciant-se sobre la constitucionalitat del model lingüístic educatiu, per a la qual va tenir en compte la Llei d’Educació de les Illes Balears de 2022, i desestimant el recurs que havia interposat un particular demanant l’aplicacio del 25% de castellà en el CEIP on estava matriculat el seu fill.
El TSJIB condemna el recurrent en costes.
S’acostuma a dir que tot el que comença acaba. Aquesta aventura d’espigolar les referències que, de Mn. Galmés, en fa el Diccionari Català-Valencià-Balear, obra cabdal de la nostra cultura.
Tota tasca implica determinades aportacions que, sedassades per aquest entremaliat i manipulador cervell nostre, ens reconformen. Continua
Amb aquesta entrega, una mica més llarga que les anteriors (normalment d’unes 10 paraules) acaba l’aventura de destacar les referències que fa el Diccionari Català-Valencià-Balear a determinats escrits (en general de “Flor de card”) de Salvador Galmés.
De banda les paraules en desús: volt, vòrtex, xaruc, xètiga, xorar, xorc… voldria destacar: “El siulet que convidava la bístia a beure” pel que té de perdut. El localisme en la manera de pronunciar “xelistre”, i el fet de ballar amb “voltes senyorívoles”
D’aquesta entrega en voldria destacar, fonamentalment dues coses:
-El substrat masclista del DCVB, sens dubte fruit de la seva època, que es manifesta en les descripcions que, a vegades, mostra, com ara en el cas de “viril” .
-La modernitat del raonament galmesió al assenyalar: “Vida que enclou en son si tota la vitalitat de l’Univers”.
D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.
I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”
Sant Llorenç de principis de segle passat ben poc a veure te amb l’actual. Els constants i, darrerament, accelerats canvis, ens han portat a la desaparició no sols d’utensilis i paraules agrícoles si no també d’aspectes relacionals.
Ja no hi ha veles ni molins, ni quadrats de ball, ni gerres ventrudes, ni verducs…poques vegades es tiren verbals.
Una cosa persisteix. En Jaume Belluguins tenia bones qualitats, però era ben poca cosa.
D’aquesta entrega en voldria destacar el concepte d’ull i d’ullada que mostra Galmés.
I també la descripció de “valona”. El llenguatge que utilitza Galmés evidencia la pervivència del que és útil alhora que mostra la pèrdua de tot el que consideram superat, com és el cas del món agrícola lligat al bestiar.
D’aquesta entrega en voldria destacar, sobre tot, la descripció de tespol (trispol) i el bolic o “trossella”.
També “trompot”, “trinxetejar”, “trenar” i la frase galmesiana que apareix a “trencadora”
“Tost”, “tovar”, “tragí -carro de tragí-“…potser s’haurien de situar a la llista de mots en desús.
També m’agradaria destacar el concepte de “festa major” concepte en que Galmés es referix a les festes patronals. I a l’accepció 7 i nostrada de “trempar”, tan diferent a la que s’usa en altres indrets. Contundent és això de “mastegava venjances trempades ab fel”,
D’aquesta entrega en voldria destacar les paraules “tirar”, “toix” i “topadís” .
“Tomversa” és la versió manacorina/llorencina de tombessa que la nostra generació ja coneix con a títara.
Aiximateix voldria derstacar la consideració de l’enyorança, el buit emocional derivat de l’absència, de “tortura”.,
De l’entega d’avui en voldria destacar les paraules “tenassa”, referit a la terra (i no a la mar), ” terbolenc”, “terrada”, “tesa”, i “tibulet”, la forma local d’anomenar aquestes cadires baixes i sense respatler que en altres indres s’anomenen tamborets i “titímbola”.
A manera de curiositat, la paraula “tesa” mostra dues referències galmesianes. M’ha semblat excepcional (però podria ser que altres mots també tenguessis més d’una referència i no me n’hagi adonat)
En aquesta entrega es comença la lletra t, indicador que s’apropa el final de la recerca. Es mostra la singularitat de la paraula “tavec” usada per Ramon Llull “de significat incert”.
Tavella (tavellat) i taliquin podrien estar a la llista de mots perduts.
Voldria destacar el concepte de “tela del cor” pel que te de vell i modern alhora. Abans es situaven en el cor els sentiments, després tot va passar en el cervell, però darrerament alguns situen neurones, de banda les que tenim en el cervell, també en el cor i en la panxa.
Un altre cas singular és el del tallanassos: Per a nosaltres una varietat d’aranya (Salticus mutabilis?), però tant la Viquipèdia com a “Insectes de les Illes Balears” amb aquest nom es mostren altres insectes.
L’entrega d’avui és una mica més allargada jjust per tancar la lletra s.
De banda temes de vocabulari amb mots com sotarrani o suanyar, voldria destcar el “suc” , en el nostre entorn “suco”.
I també el concepte que mostra de l’adolescència “l’època objectivament més llastimosa de la vida”,. Aleshores els neurocientífics encara no havien destapat la transcedència d’aquesta etapa vital.
D’aquesta entrega en voldria destacar “tocar soletes”, que hauriem d’afegir a la llarga llista de mots perduts i el concepte de “somerí”
De l’entrega d’avui, de banda l’interessant tema “vocabulari” (serigot, servar, séu, sideri, signar, sobatre…) en voldria destacar dos aspectes:
Una que éssent “Flor de card” la font fonamental dels mots on Mn. Alcover cita a Salvador Galmés, tamabé n’hi ha altres: dues de les citacions provenen d’altres escrits galmesians.
Ara que, de forma malintencionada i des del desconeixement alguns pretenen embullar la troca -ja hi tornam ésser altra vegada!- “signar” que podrien fer passar per “imposició catalanista” ja era usat per Galmés a principis de segle passat.
Amb l’entrega d’avui, acaba la t i comença la u
De banda els mots perduts lligats als ormejos o costums agrícoles: “ull”, “ullada de sol”, “valona”, “boixes” o “vastitat”, voldria destacar les descripcions galmesianes que s’han mostrat de forma continuada semblants a “Una bavarada de ràbia y de vergonya enrotgí turbolentament el rostre de n’Angelina” o “Cobricelada de blau puríssim d’intensitat de turquesa”
De l’entrega d’avui, en destacaria, fonamentalment, el concepte de “saünyar” molt usat fins que els recipients de plàstic substituïren els que, fins aleshores i des de temps immemorial, eren de test: cadufos, botilles, gerres, “botijos·…i “A les seques” .
També voldria destacar la referència al “secretari de l’Ajuntament” on deixa saünyar les seves conegudes i comentades discrepàncies amb la persona que ocupà aquest càrrec.
De l’entrega d’avui m’agradarà destacar el “saluet” -a vegades dit saulet-, mot encara viu en algunes famílies amb cases aturonades (Alguns dies en sent el saluet), “saó” referida a temps en que succeeix una cosa i “sarau” en sentit de trull.
M’agradarà destacar també l’afinada tècnica del singlotar de la gerra “…l’agafà per les anses, la tombà y redressà instantàniament, fent singlotar l’aygua sobrera” que ens mostra, com moltes altres vegades, la seva fina capacitat d’observació.