Un mot que he trobat sempre graciós i fa molt que no sent és “bescuit”. I no, no me referesc en sentit de pa o farina, sinó que irònicament referit a “tupada”. Continua
Mots perduts: bescuit
1
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: ram
A vegades la recerca de mots perduts s’origina en una conversa:
-Com es diu un “amago” en mallorquí, Guillem?
-Deu ser fer nyifes, no?
Idò, la resposta intuïtiva va resultar totalment errada. Tant pel significat nostrat de “fer nyifes”, com pel desconeixement de la parula correcta, ram (Segons el Diccionari castellà-català també podria ser indici, principi… però en sentit d’inici de malaltia, o d’atac incipient mostra, ram).
També resulta cert que, en una primera instància no havia entès el sentit final de la pregunta, referida a inici frustat de malaltia Continua
Mots perduts: braverol
No record exactament qui me la va dir o d’on la vaig agafar, però la qüestió és que tenia apuntada aquesta paraula en aquests apunts meus antics que ja han anat agafant color groguenc. I veritablement podem dir que és una paraula ben fora d’ús, o almanco jo ja la sent a dir ben poc. Continua
Mots perduts: esma
En el nostre entorn utilitzam la forma dialectal “eima” i, fonamentalment l’he sentida referida al sentit d’habilitat, “te eima”, o referida al domini inconscient de determinades accions, “condueix d’eima”, “ho fa d’eima” quan aquestes accions, conduir o fer panades ,són exemples, es poden fer sense posar-hi atenció de manera conscient. Continua
Mots perduts: bulla
Ara que s’atraca una festa tan alegre com carnaval no està gens malament xerrar d’una paraula com “bulla”. Ja sé que no és exactament un mot perdut, però sí que not com la tendència entre el jovent és substituir-la per la més general de “festa”. Així que almanco de “futur incert” sí que la podríem qualificar. Continua
Mots perduts: civera
Les persones afeccionades als mots perduts assolim una determinada i singular satisfacció quan, generalment per atzar, tenim ocasió de “caçar” un nou mot, fins ara desconegut.
Tal és el cas. Després de l’escomesa d’una tarda assolellada i contemplant una vella paret de pedres singulars, a la conversa amb una persona d’edat -encara més gran- sorgí el tema de l’espectacularitat de les pedres i com es devien enginyar abans quan no es disposava de les actuals màquines pesants. “S’enginyaven amb una civera”, assenyalà l’interlocutor. Continua
Mots perduts: bul·la (butlla)
Avui presentam una d’aquestes paraules històriques (mai millor dit) que té des de reminiscències monàrquiques fins a eclesiàstiques. De fet antigament s’usava pels documents oficials reials i també com a document papal, per exemple quan els rics pagaven a l’Església (ella sempre tan igualitària) per evitar haver de fer la quaresma. Això darrer va durar fins a l’any 1966, de fet la paraula la conec de mon pare que sempre m’ha contat aquesta curiositat eclesiàstica. Continua
Mots perduts: expressions locals
-Te’n sé una de nova, va dir n’Antoni “Cus”, potser ja la coneixes: “donar més voltes que una merda de mariner“.
-Hahaha, no no la coneixia. L’haurem d’apuntar.
-“Donar més voltes que es ca de’n Rave“, havia sentit jo, afegí en Jaume “Garbeta”.
-Tot d’una en esser a ca nostres les apuntaré, perquè si no em fugen de la memòria. Continua
Mots perduts: refaifai
És agradable veure que hi ha gent que segueix aquesta secció, i no només això, sinó que fins i tot ens envia paraules per posar-les. És el cas de Pedro Servera que ens ha fet arribar per correu la curiosa paraula “refaifai”. Continua
Mots perduts: llivanya
Si no vaig errat Joan Umbert l’havia proposat com a “llevanya” que crec que és com s’acostuma a dir en el nostre entorn. Però llevanya té, en el DCVB, un significat curt i aplicat a Eivissa. Després d’uns quants rebots: llevanya, llavanya…s’ha trobal el que es cercava. Continua
Mots perduts: berlina
Una d’aquestes expressions gracioses que encara me diu mon pare quan s’assacia de mi, però sense perdre l’humor: “Radell, que te posaré en berlina”. No crec, però, que els joves d’ara la usin gaire. Per això cal reivindicar-la!
Significat:
1. Situació exposada al ridícul o a l’escarni. Posar en berlina: posar algú en mala fama o en espectacle ridícul. Continua
Mots perduts: estrúmbol
La gent gran l’haviem sentit i potser, a vegades, l’havíem usat. Curiosament és paraula masculina i es solia aplicar a aquells jovenells que eren barruts, poc respectuosos i desordenats. una mescla de la segona i tercera de les accepcions que mostra el diccionari. Per cert la tercera és ben nostra (Recordem que fins l’any 1892 vam ser manacorins). Continua
Mots perduts: barxa
Jo (i crec que molts de la meva generació) senzillament coneixem les variants “senalló” i “senalla”, però resulta que antigament al senalló amb tapadora per portar-hi el menjar i les eines es deia “barxa”. Cada dia se pot aprendre un mot nou! Continua
Mots perduts: fer bel·landines
-Podem anar a collir taronges?
-Si anau-hi, però deixau la barrera tancada i no faceu belandrines.
L’altre dia en Joan Umbert també ens facilità una nova llista de mots perduts. Entre ells n’hi havia un de ben usual en la infantesa preturística i que feia temps que no sentia: “fer belandrines”. Era un reclam que feien els majors als infants. No en sabiem el significat, semblava una malifeta infantil sense gaire malícia.
El mot no ha resultat fàcil. L’hem localitzat gràcies al “Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines” de n’Antoni Lull. I es que que les belandrines són bel·landines. Continua
Mots perduts: buma
Avui vos present un mot de to despectiu que de petit sentia dir pel poble (sobretot en l’expressió popular “això pareix can bum”) però que ara ja se sent ben poc substituït per altres més generals com “borratxo” o “gat”. Si bé és ver que d’infant no tenia consciència que es referís al “fet de beure massa” sinó que senzillament el percebia com un mot despectiu en general. Continua
Mots perduts: pa
A vegades, tant de la perspectiva pràctica com teòrica, s’ha comentat el tema de la complexitat de la comunicació i aprenentatges humans. Per sintetitzar es podria dir que ens trobam totalment enxarxats tant amb les altres persones com amb l’entorn on ens desenvolupam.
La riquesa d’accepcions de la “pala de metre”, de forma atzarosa i de rebot, va suggerir a Tomàs Martinez l’exemple del pa, mot ben viu però amb múltiples accepcions i varietats, si mes no parcialment, oblidades. Continua
Mots perduts: brunir
Potser sigui un mot que encara se senti, però no gaire entre el jovent que prefereix el castellà “zumbar”; i referit a “fer via” encara manco.
Significat:
1. Fer remor fosca i seguida produïda per la velocitat del moviment (Mall.); cast. zumbar.
|| 2. Anar a gran velocitat (Mallorca); cast. volar.
Grafies documentades: “Corre més que depressa…! Brun, com la bala”!, Alcover Rond. ii, 285.
Etimologia: d’una rel onomatopeica brn-, expressiva de la remor produïda per un cos en moviment molt ràpid.
Curiositats: Hi ha les varietats formals o sinònims com brumir, brunzir, rumir, brunyir.
(Font: diccionari Alcover-Moll)
Mots perduts: esglai
Es una d’aquelles múltiples paraules que en el seu ús habitual, ve determinat per entorns i famílies. No es pot considerar perduda del tot, però paraules germanes com por o espant, al perdre els matisos -torba profundament-, van ocupant el seu lloc. Continua
Mots perduts: peix
Pedro Servera ens envia aquesta col·laboració en la nostra secció de mots perduts: PEIX.
Com bé indica ell mateix “pareix fàcil, però no ho és ja que ni és de mar, ni de safareig”. Es referix a “capoll interior de sa pauma un poc tendre, que sols és bo per a xuclar” (zona d’Artà).
Mots perduts: pala de metre
Certament el mot és ben viu: “du sa pala”, “pose-ho dins sa pala”, “amb quatre palades”.. però ha perdut part del mot. Resta la generalitat i s’ha perdut la concreció. Segurament deriva de que els nostres padrins utilitzaven, de forma generalitzada diversos tipus de pales. Continua