Hi ha comptades persones d’edat que encara l’utilitzen. De mica en mica s’ha anat substituint per ajudar. Es el contagi d’una llengua forta, la castellana, sobre una llengua més feble, la catalana. Amb el temps anam modificant i empobrint. Les nostres padrines i padrins aidaven; nosaltres ajudam.
Continua
Com és normal un element que en el temps es deixa d’utilitzar també perd el mot que el designa (si és que no té altres significats). És el cas del mot màrfega (o màrfiga) que ens ocupa avui. I és que avui en dia ja no dormim en “una tela farcida de palla per a servir de matalàs”…
Significat:
1. Tela farcida de palla per a servir de matalàs; cast. jergón.
2. Dona grossa i malgirbada; cast. jergón.
Grafies documentades: “El primer vespre em vaig enyorar. Llavors jéiem damunt màrfegues. Els parellers em varen dir “porqueret! Aquesta és la teva màrfega”, i era un caramull d’aritges i llavors una màrfega de palla d’ordi a damunt dos llençols de drap; i els parellers em diuen: “el vespre et sentiràs córrer qualque rata per la cara”. Tu!, vaig començar a sentir “rec-a-rec, rec-a-rec!” davall la màrfega. No vaig dormir. L’endemà vaig mirar davall i vàren ésser escarabateres de cul alt…” (Entrevista a Joan Llull Nadal, Totsol (Sant Llorenç, 1932) a la revista Cent per Cent)
Etimologia: de l’àrab marfaqa ‘coixí’.
(Fonts: diccionari Alcover-Moll)
Es una proposta indirecte d’un twiter d’Optimot referit a “averia”.
Resulta curiosa la semblança en la pronúncia d’ambdós mots: avaria i averia.
Amb negreta destac les accepcions, gairebé perdudes, del nostre entorn.
“Ha tengut avaria!”, tant es podia referir a un sotrac en la salut, com a una pèrdua imprevista.
D’altra banda els matancers saben ben bé que és l’averia negre Continua
En el nostre entorn l’havia sentit en la tercera de les accepcions: “No em venguis amb coverbos” era una manera de manifestar rebuig a les converses sobreres o de dubtosa adaptació a la realitat.
En tot cas les altres accepcions també són recollides a Mallorca.
El normatiu el redueix a la primera de les accepcions: “Narració anecdòtica de caràcter humorístic”
Si bé en sentit de “sentir llàstima” encara es pot sentir (a pesar que altres sinònims tenen més èxit), no podem dir el mateix en el sentit d’ “estalviar”. Per exemple: “Te pareix que m’has de plànyer un berenar”. Continua
Hem d’acceptar com a cosa lògica que a bona part de les persones empadronades a Sant Llorenç el tema de la llengua els patina, un poc o del tot. Els interessos són uns altres. .
Però també s’ha d’acceptar que a una altra part, potser més petita, el tema de la llengua els preocupa. Potser per dos motius, perquè és la llengua en què aprengueren a xerrar i estimar; i també perquè consideren que la llengua d’una terra és molt més que una simple eina de comunicació. Continua
A vegades els mots ens sorprenen. Els sentim en un determinat entorn, escoltam el raonament, i li donam valor de certesa.
Estar “atabacat” l’he sentit a manera de sinònim de: “incòmode”, “mal fet”, com si hagués fumat més del compte i no s’acabàs de trobar bé…
Idò no! Continua
Un dels mots que tenia arxivat és aquest i, la veritat, ja se sent ben poc. Aquí en teniu tota la informació: Continua
Avui un mot ben nostre (manacorí), singular tant en les accepcions com en la grafia.
No heu sentit mai veus més sonores que les altres?. Hi ha persones que, parlant normal, sense cridar, escampen la veu metres i metres… Quina nyeula que té aquest!
Després d’uns dies absent (la feina mana) retorn amb una aportació del nostre company i editor de revista, Joan Umbert. És un mot que vam discutir si entraria en la categoria de “mot perdut”, però des del moment que jo mateix, a pesar que me soni, quasi mai l’uso em va fer veure clar que sí era un “mot perdut”, o almanco en desús en generacions més joves. Continua
“I un memeu!”. A vegades utilitzat a manera de sinònim de “No m’ho crec” o “ves a porgar fum!”, “dius un disbarat”…
“Dus un bo memeu!!”, a manera d’identificació -o, depenent del tò- distanciament amb l’altre, perquè perceps que porta un bon constipat.
“Vaja un memeu que du!“, manifestació de distanciament i rebuig, referit a tercera persona, davant el descontrol d’una gatera…
Certament era un mot, aquí, molt utilitzat.
I tu què dius: Tenc gana o tenc talent?
Tenir o no tenir talent. El vaig sentir l’altre dia en una conversa.
Un d’aquells mots que, per zones i/o families es manté encara que, en bona part s’hagi de considerar mot perdut.
Talent, a més, com mostra el diccionari, és mot polisèmic. Ara i aquí ens referim a la quarta de les accepcions.
A manera de curiositat es podria dir que, el el nostre entorn, “tenir gana”, en general, s’ha anat imposant. I quan es té molta de gana solem dir “tenir fam”. Però resta ben viu a la fraseologia.com en el cas de “Fer el desmenjat amb talent” Continua
Era una salutació d’entrada a casa externa. Nomalment la resposta era “Concebuda sens pecat” i a partir d’aquí començava la conversa.
També molts recordarem el toc de les tres avemaries, entre altres coses, fita de retorn a casa si jugàvem pel carrer.
Si l’esmentada salutació era d’entrada a casa, n’hi havia una altra d’escomesa al carrer o a fora vila: “Alabat sia Déu!” a la que es responia “Per sempre sia alabat”. Continua
Algunes cases de fora vila, poques, fet de paret seca, encara el mantenen. Era paraula ben coneguda i usada pels pagesos i utilitzat pels pastors.
Ara mateix, excepcions a banda, no es munyen les ovelles de forma manual, és aixì que no es necessita l’aprés i es perd el mot que, abans, era necessari per a la tasca. Continua
Continuam amb la nostra llista de mots perduts. Avui toca llongo, un mot ja bastant en desús. En coneixeu el significat? L’heu sentida? La usau o coneixeu algú que la usi? Continua
Quan la vaig veure escrita em va sorprendre. Simpàtica, però totalment desconeguda.
Es forma dialectal de comboi.
Es desconeix, també, l’accepció que motivà la recollida. Continua
Sí, el llatí és una llengua morta, però no per això l’he posada aquí, a la secció de mots perduts. De fet el mot en si (llatí) encara s’usa en alguns contextos i sobretot a l’escola per parlar de les llengües romàniques o en l’assignatura que es dona a Secundària anomenada precisament així.
No, si l’he inclòs al llistat de mots perduts o en perill d’extinció és perquè de cada cop més s’usa manco en segons quines expressions molt determinades, les quals per cert tenen la seva gràcia. Les que record que deim i ara el jovent usa bastant poc són: Continua
Antany mot molt utilitzat en el nostre entorn en la darrera de les accepcions. Qui tenia un accident havia tingut un soscaire; també qui havia tingut una malaltia greu o qualsevol altre negatiu imprevist
Es un d’aquells mots dolços de pronúncia però de contingut no desitjat. Continua
Certament no sé si és un mot perdut, crec que encara s’utilitza, però de cada dia menys. Es característic del llenguatge infantil, de primera edat, quan el balbuceig inicial dels infants és imitat pels adults.
El mot té una altra característica ben vital. Amb les mateixes lletres i col·locades amb el mateix ordre, depenent de l’accent i de la pronuncia (o oberta o tancada) te significat ben diferenciat. Continua
Sí, ho heu sentit bé, ja és un mot perdut, almanco entre les noves generacions. Com a pare dia sí, dia també lluit perquè les meves nines el diguin (amb escassa fortuna, tot sigui dit; ben igual amb “conilló amagar”) i pel que he vist la resta de nins i nines fan ben igual. I és que no hi ha aniversari (o cumple, que en aquest ritme fins i tot aquest mot perdrem) que els infants no mengin xuxes(castellanisme flagant) i ja no són llépols, ara són golafres (paraula d’ús més general). Continua