Una paraula guapa que ja no sent tant entre el jovent és “fal·lera”, substituïda per altres de caràcter més general com “peresa” (no tant en el sentit de “mania”, que encara es conserva més). Curiós com un mot que no fa tant va donar fins i tot un malnom familiar (els de can Fal·lera o els Fal·lera, Malnoms de Sant Llorenç des Cardassar, Pau Quina Jaume, col·lecció es Pou Vell), ara estigui en vies de desaparició. Continua
Aquí, pronunciat “escapuló”
Els escapulons, aquí, en l’entorn dels tallers de brodats, eren ben habituals. Va ser idò una patraula ben viva bona part del segle XX.
El mot, en sentit figurat, s’aplica a un petit tros de qualsevol cosa.
A vegades, això que en diem mots perduts, son simplements mots en desús o mots oblidats que, sense saber ben bé el motiu, apareixen com a habituals en el sí d’una contarella o d’una anècdota.
Continua
Segurament el mot més generalitzat bòfega (dialectalment bòfiga) ha acabat guanyant terreny al més dialectal figuerol. Però de petit sentia dir als meus padrins que “m’havia sortit un bon figuerol”. Continua
En l’accepció que coneixia la paraula també és un mot perdut. Al no haver-hi carros ni bísties, no es necessiten corretjades (també a vegades dit ·”escorretjades”, ses escorretjades…).
Val a dir que no tots els carreters les empraven, ni tan sols tots en tenien. Al cap i a la fi, usar les corretjades anava a la par amb el concepte personal de gestió dels animals, en concret de les bísties. Anar a males sempre és un mal camí. Continua
Banyar a algú l’orella de saliva
A vegades els refranys coneguts es fan presents per circumstàncies ben diverses. una paraula, una eixida, una interpretació… altres vegades no és així. Fullejant el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera, tot cercant refranys als quals es pogués treure suc positiu, l’atenció es centre, per un moments, en el refrany que es presenta. La imaginació em va transportar a la infantesa i en aquells moments de jocs de bolles en la part terrosa -encara no empedrada- del tancat del Lloc Sagrat. En aquelles saons No em banyaràs l’orella, en to burleta, era una manera de dir “et pots esforçar però tanmateix jo et guanyaré la bolla”
Banyar l’orella o el nas d’algú, segons el Corpus, significa això. Guanyar-li, esser-li superior en alguna cosa. Continua
És ben clar que els dansaires de ball de bot reconeixen perfectament aquest mot, però si el treim d’aquest context específic la paraula “fandango” en la vida quotidiana ha perdut bastant el seu ús (en sentit de “trull, enrenou”). Continua
Per aquí nosaltres en diem “enterrossai”. Realment no és un mot perdut qui té marges i parets, adesiara, generalment després de forta turmenta o empès per arrels d’un arbre proper, te algun enderrossall.
Però, de cada dia, és una paraula menys utilitzada i si posam el raser d’en Pau, que demana significat de paraules als seus alumnes, segurament pot anar a la llista. Continua
L’època i el tipus de feina també determina el llenguatge. Ara les persones es jubilen; normalment significa que deixen la feina, passen a cobrar una pensió i viuen, en teoria, una nova vida de jubileu, de festa permanent.
A la Mallorca rural les persones es retiraven, feien una passa al costat perquè un altre, normalment un fill o familiar, dugués el maneig de les finques o del negoci, però elles no paraven de treballar mentre el cos aguantava. Continua
Travelant travelant, aprenen a caminar
Ni el DCVB ni el Corpus de fraseologia en mostren significat. S’entén sense explicacions. Però, com s’intentarà fer amb la present recreació, se li hagués pogut treure un poc de suc.
Sempre l’he sentit amb to amorós, llevant transcendència a una possible errada. Una manera de dir “no et preocupis, en tornar-hi anirà millor”. Continua
En segons quins contextos potser s’usi encara però en segons quins altres ha perdut més el seu ús. Mirem la fitxa de la paraula, que amaga més accepcions del que pugui semblar en un principi: Continua
Dies passats, la Conselleria de Salut i Consum, donava instruccions de com s’havien de fer, enguany, les matances atesa la situació de pandèmia.
La notícia destapà tot un munt de mots que es van perdent. Encara hi són perquè les arrels pageses els sustenten, però… la seva pèrdua, potser, es cosa d’una generació. Continua
L’entrevista al professor Joan Miralles a l’arabalears.cat no té pèrdua.
Parla de la llengua catalana i d’aquest canvi de civilització que ens toca viure.
Així mateix, fa referència als mots, tons -l’entrevisda deriva de la publicació d’una part del seu arxiu de so- i expressions perdudes. Continua
“Estar erugat” és una expressió que ja no se sent gaire, per això és mereixedora d’entrar en aquesta secció. Aquí en teniu la fitxa informativa sencera: Continua
Fer de Pere Mateu.
Passa com en altres ocasions, en sentit estricte té una interpretació però l’aplicació i les derives van per un altre cantó.
Segons el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera significa “Obrar o intervenir en una empresa o assumpte presumptuosament, amb pretensions de dirigir, sense estar.-hi capacitat o sense tenir-ne atribucions” o també “Voler comandar i figurar més del que pertoca”. Continua
Anys enrere, a principis d’hivern, era habitual trobar a la plaça venedors d’olives. En solien dur de vàries classes dins “canatros ovalats” i es venien a tant s’almud.
La gent comprava un, dos o mig almud d’olives per salar. Si no vaig errat els darrers almuds que vaig veure eren cilindres metàl·lics. Continua
