De petit a vegades me deien “t’enflocaré una bleda…” o “te n’enflocaré una…” (ja podeu deduir per què 😜).També sentia a dir “ja m’ho han enflocat a mi!” (en sentit que li han fet fer alguna cosa que li feia poques ganes realitzar). Ara totes aquestes expressions ja s’han substituït per altres més generals… però aquest mot encara amaga altres sorpreses en forma de significat: Continua
Es semblant però no exactament igual a “a l’agotzó”. La postura del cos i dels genolls, és diferent. Es comenta la tercera de les accepcions i a Manacor en diuen “guitzoneta”.
En llengua castellana “estar en cuclillas” cobreix tant estar a l’agotzó com estar a la gatzoneta. Continua
L’amic Jaume Lliteres penja en el seu Facebook aquest vell article del diari “ara.cat”(2015) que mostra les eines que usava el franquisme -i en certa manera i en part encara s’usen- per atacar la nostra llengua.
A més, les autores fan diverses referencies a les aportacions de l l’historiador Jaume Claret, llorencí d’adopció. Continua
“Ai quin ninó més eixerevit” senties a dir de tant en tant. Ara són més bé “polissons” o “espavilats”… però al cap i a la fi més o manco volem dir el mateix perquè en resum un infant “eixerevit” seria sinònim que fa es cap viu. Continua
Tal vegada s’ha de considerar mot perdut perquè el costum d’estar a la gotzó (descomptant algunes excepcions), aquí, de forma aparent es va perdent.
No es veuen homes a fora vila descansant a la gotzó, o caminant a la gotzó mentre s’arrepleguen garroves o altres “feines” més personals… Continua
Visitant la pàgina amiga de Cap Vermell , revista de Capdepera, he descobert un interessant article de Gaspar Valero en què analitza el nom d’alguns dels pobles de Mallorca. Pel que fa al nostre en diu el següent: Continua
Si bé el mot encara gaudeix de bona salut, en certes expressions, sobretot entre les noves generacions, pareix que ha perdut força amb els anys. Per si cas aquí en teniu la fitxa corresponent: Continua
Qui amb al·lots es colga, compixat s’aixeca
És un d’aquells refranys de varis significats. Per ser considerat “refrany de missatge positiu” haurem d’aprofundir una mica en el seu significat.
El significat que mosta el DCVB ena la veu “al·lot” és: “vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament.”. Bàrbara Sagrera mostra un significant semblant: “vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat”. Continua
Bústia dels Drets Lingüístics
L’Obra Cultural Balear ha posat a disposició de tota la ciutadania de les Illes Balears un nou servei anomenat Bústia dels Drets
Què fa la Bústia?
– Vetllar pel compliment i l’aplicació de la normativa legal sobre l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears.
– Assessorar en l’exercici dels drets lingüístics reconeguts per l’ordenament jurídic.
– Canalitzar les reclamacions, suggeriments i consultes per discriminació lingüística que hi arribin a través del formulari. Continua
A vegades, si més no a certes edats, la memòria es torna punyetera. Tant li és silenciar on has deixat unes ulleres o la cartera com aportar mots coneguts però que fa temps que no havies sentit.
Pellucant les tomàtiques de ramellet, boca closa parlava amb mi mateix: -Hi hauré de passar les ovelles, ja només queda repussall.
Repussall!, paraula utilitzada adesiara pels pares. Des de fa temps ni sentia ni ultilitzava
Ara la gent en diu “mudar-se” però un temps ençà la gent només podia vestir-se bé els diumenges (eren una altra època!) i per això va sorgir aquesta expressió d’endiumenjar-se. Continua
El mot te una forma estrambòtica i singular. El significat és curt, localitzat a indrets concrets i dispers; no és el mateix a Santanyí que a Manacor.
I encara en el meu record, fer nyifes, tenia un altre significat. En la infantesa preturística, aquí, significava jugar a enganyar. Aparentar una cosa i ésser-ne una altra. Aparentar que es donava alguna cosa i després retirar la mà. Continua
Mentres nuen, no fan corda.
També amb les variants Mentre corden no nuen o, si no recordo malament, Quan nuen no fan corda.
Aquesta darrera variant, potser deformació de la de referència i usada a manera de justificació, és ben sentida en el nostre entorn. A diferència de les anteriors no l’he sabuda trobar referenciada.
En el DCVB surt la primera per això va de capçalera.
El significat és inequívoc, no es poden fer dues feines a la vegada. Continua
Analitzant la deformació de l’expressió “eco la qua”, posada anteriorment a la secció, vaig arribar a la forma local “eco la qüec” i, mirau per on, tot cercant al diccionari vaig arribar a un mot que desconeixia: “qüec”. Segons el diccionari Alcover-Moll pot ser: Continua
A l’estiu, trempó. Hi ha que veure el joc que dona aquest simple plat fred. Amb tomàtiga pelada o sense pelar, amb molta o poca tomàtiga, ceba o pebre. Amb altres afegits o sense. Amb all o sense. Fadenc o salat, reposat o fet i menjat…
El DCVB mostra: Menja composta de trossos de tomàtiga, de pebre verd, de ceba i a vegades d’altres hortalisses, ben barrejats i amanits amb oli i sal i a vegades vinagre (Mall.). Continua
Eco! és una d’aquestes expressions mallorquines que singularitzen la nostra parla i a la qual tenc gran estima. De fet quan un dels meus alumnes encerta una resposta a classe m’encanta contestar-los amb aquest particular mot i hauríeu de veure amb quina cara es queden (i això encara si no els afegesc la coa de l’eco la qua!). Malauradament ara ja només és residual entre gent més gran, i molt poc usat per les noves generacions. Tant de bo aconsegueixin recuperar-lo perquè és un mot amb encant i història, com veurem a continuació. Continua
Feia molts d’anys que no l’havia sentit. Es pot usar en diversos sentits.
Va de llaurar i no perdre’s. I també de feines pacients i ben fetes.1
Cadascú viu amb l’art que pren
Bàrbara Sagrera en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears” mostra el significat: “Indica que cada persona es manté de l’ofici que ha après o que més li convé”.
Conec algun entorn familiar local, de primeres i comptades lletres, on es podia sentir adesiara l’esmentat refrany amb significat variable segons l’ocasió i el tema de conversa. Continua
Molts a primera instància potser considereu que m’he passat de rosca, que “escudella” encara se diu. Potser quan ens referim a menjar (accepcions 1 i 2) sí que encara es mantengui (entre el jovent no ho tenc tan clar), però sí que s’ha perdut el seu ús com a recipient, com a “plat fondo” (accepcions 3 i4). Miam què en diu el diccionari Alcover-Moll: Continua