Abans de l’explosió turística a totes les cases en tenien un. S’utilitzava per fènyer i, a vegades, també per transportar els pans des de l’obrador del pa a la boca del forn.
Amb els temps molts desaparegueren, però encara n’hi ha que s’utilitzen com a prestatgeria dins el rebost o com a traste en el magatzem. El de casa era de fusta d’ametler i no gaire manejadís. Continua
Hi ha coses que alteren una mica el teu estat d’ànim?. Les podries relacionar?.
No faig referència a les que fan enfadar o empegueir. Vull posar l’atenció en aquelles subtils, que sols trastoquen una miqueta i que no acostumen a tenir gaire importància. Continua
“El meu padrí m’ho deia, serva!, serva!, una frase en un context on la persona volia explicar que no s’han de deixar de banda els aprenentatges fets.
Voldria aprofitar aquest bell verb servar per recordar dos aspectes importants. Un la importància dels altres, de les persones en que comparteixen el moment. En aquest cas si en Tomàs , amb senyes, no m’hagués remarcat el mot potser hauria, segurament no seria a la llista. I l’altra la condició familiar de determinats mots. Cada família conra un determinat sementer de paraules que van arrelant (o no) en els seus membres. Continua
Resulta cert que la cobdícia és el primer motor de la humanitat?. Es una idea que Martí Domínguez, professor de Periodisme de la Universitat de València, posa en boca d’un dels seus personatges. Continua
A vegades els mots perduts que s’agafen al vol en una conversa determinada, porten a corriols imprevistos i desconeguts. Tal és el cas.
Vaig sentir el mot, el vaig anotar -es conegut que si no s’escriu de seguida el mot es fon en la memòria i desapareix-; davant el dubte vaig posar dues possibles variants ortogràfiques, marrota i barrota. Continua
Els bergantells d’ara ja no “toquen baules”, bàsicament perquè les portes d’avui en dia la majoria ja no en tenen. Una de les putades més comunes de la meva generació (entre d’altres) i de moltes més antigues era al vespre “anar a tocar baules” i partir a córrer. Ja sé que no era d’allò més aconsellable ni educatiu, però ja se sap que en aquesta edat… Però ara els joves ja no fan aquest tipus d’entremaliadures (no vos penseu, en fan d’altres) i és normal que no usin, idò, aquesta expressió quan gran part de les portes ja no tenen aquesta peça. Continua
Pedro Servera ens va fer arribar el següent missatge: “A sa faieta o canyeta per prendre es refresc, a Artà li dèiem caramella”. (Nosaltres, a Sant Llorenç, també).
Es posa fil a l’agulla i el que semblava simple, es complica. L’Alcover-Moll no mostra cap accepció descriptiva en el sentit que teníem a la memòria i… comença l’aventura. Ni a caramella, ni a faieta, ni a canya es troba el significat que es cerca.
Una altra paraula que trob graciosa i que ja només sent a dir a cert sector de la població és “bellumes”, sobretot en l’expressió “veure bellumes”. Al diccionari Alcover Moll també he trobat la frase “fer bellumes”, però jo a aquesta ja no l’he sentida o almanco no en tenc record. Continua
No sempre encertam al aplicar el significat del mot vanitat. Per això se’n fa la present recreació. Continua
N’Antoni Font, una de les persones que segueix la secció de mots, ens facilità una relació de mots, en bona part perduts, d’un estudi de la ramaderia del Segle XVIII a la zona del Raiguer.
Un dels mots que hi surten és toís, toïssa que serveix per anomenar, segons l’edat, les ovelles. Continua
Sobretot usat amb el verb “fer” (fer basarda qualque cosa) és una expressió de cada pic més poc usada, substituïda per les més generals “fer peresa” o “fer por”. Continua
Passat més d’un any d’ençà del primer reclam haure de donar la raó a aquells company i amics que assenyalaren que amb Aumasa, ara es diu BUSred, no aclariria res.
Encara hi ha autocars que mantenen el “San Lorenzo” en els seus indicadors lluminosos. Aparentment varen aplicar el conegut “fer com si”, una rentada de cara per sortir del pas i ja està.
Davant la insistència, es repeteix la jugada: Comunicació al tib, el Consorci de transports deriva la queixa a BUSred i l’empresa contesta, ara, que “resulta totalmente impossible realizar este cambio”. Continua
L’altre dia el veig veure escrit amb c inicial i feia ja molts d’anys que no havia sentit el mot. I això que quan era bergantell lers dites: “vaja un selordià!” o “quin selordià que estas fet!” eren expressions ben vives. Continua
Aquest divendres 15 de novembre, es durà a terme a l’Espai 36 la presentació del llibre “La memòria de l’Oracle” de Pere Joan Martorell.
La presentació serà a càrrec de Maria Eugènia Jaume i és totalment gratuït.
Vos hi esperam! Continua
Adesiara ens travam amb les paraules i confonem conceptes. Potser la tolerància és una d’aquestes. Es consideren tolerants les persones que mostren deixadesa, consentiment, transigència…però hi ha coses que no es poden tolerar!; com és ara una errada científica o una opinió que, a contraciència, intenta manipular sentiments a conveniència. Continua
Ben contents que aquesta secció tengui tanta acceptació, avui posam una aportació que ens ha fet arribar en Bernat Melis i Brunet: aresta. Continua
Sortosament la resposta dels lectors a la seccció fa que disposem d’un grapat de mots perduts en llista d’espera.
Vet aquí un mot curiós de la llista que ens facilità na Bel Alemay. Particularment no el recordava gens ni mica.
Es una variant manacorina, és a dir nostre, de somort Continua
Un altre paraula que sentia més de jove que no ara, prova que potser vagi perdent vigència entre la massa més jove. Continua
En Pedro Servera, recordem les seves arrels artanenques, ens fa a mà un altre mot, per mi, desconegut: aür!.
Val a dir que és un mot ben nostre, és a dir no surt en el Diccionari de la llengua catalana (IEC2) Continua
Perquè veieu el poc futur que li queda a segons quin tipus de vocabulari nostrat i popular, l’altre dia vaig demanar als meus alumnes portenys que deixassin la porta de la classe ben “en pinta en ample” perquè feia una calorada insuportable. Quina sorpresa va ser la meva quan vaig veure que no sabien què els volia dir exactament. Continua