Des que es va assumir que “no és possible la no comunicació”, sabem que sempre, sempre ens retratam. Al mirar, al estacionar el vehicle, al fer determinades activitats…i fonamentalment, al parlar Continua
Va sorgir a la conversa i ella mateixa l’agafà al vol, un mot!. Després de les pertinents consultes resultà un d’aquells mots que, amb el temps i de manera informal, s’ha anat transfigurant, és a dir, adesiara s’usa de forma incorrecte. Basquejar no és passejar sense intencions concretes o anar d’aquí i d’allà, o… Continua
Havia sentit l’expressió “anar de berbes”, encara usada en la nostra llengua, a pesar que de cada dia manco. Però no sabia que existís el sinònim, ben mallorquí, “.boballes”. Així ho indica el propi diccionari Alcover.Moll, que en cercar el mot ens remet a “berbes” ja que signifiquen el mateix. Continua
En el nostre entorn familiar era un mot inexistent, utilitzàvem altres mots per definir aquesta llum difosa, fluixa derivada de la interposició de núvols prims, de les boires o de les bombetes de baixa intensitat. D’aquelles coses que són però que no mostren tota la seva brillantor.
D’altra banda paraula manacorina, ben nostra, i del moment en aquests dies boirosos.. Continua
Com cada dilluns, la recreació personal del que es considera un mot essencial, avui, dignitat.
No hi ha botigues on es pugui comprar la dignitat, és una consideració que s’ha de guanyar. Continua
No me referesc al material que fabriquen les abelles (encara molt utilitzat en la nostra llengua) ni tan sols al “teixit interior, central, del braguer d’una vaca o d’una ovella” (a pesar que ja no se sent tant) sinó que quan s’usa per una persona. En aquest cas (una mena d’insult o qualificació despectiva) és on el mot ja s’ha deixat d’usar (o alamnco jo ja no ho sent). Continua
Guingaia és un d’aquells mots que el diccionari recull però que deriva cap a un altre que és el correcte. Indica algún tipus de deformació en la parla generalitzada. Interessant.
A més disposa de varis sentits. Es descaquen en negreta els més usuals en el nostre entorn. Fixi’s també amb les variants de dicció. Continua
“Fer es bategot” una d’aquestes expressions que me transporten a la meva infància perquè la sentia a dir i ara pareix que està bastant en desús. Aquí teniu la fitxa completa del mot: Continua
Abans de l’explosió turística a totes les cases en tenien un. S’utilitzava per fènyer i, a vegades, també per transportar els pans des de l’obrador del pa a la boca del forn.
Amb els temps molts desaparegueren, però encara n’hi ha que s’utilitzen com a prestatgeria dins el rebost o com a traste en el magatzem. El de casa era de fusta d’ametler i no gaire manejadís. Continua
Hi ha coses que alteren una mica el teu estat d’ànim?. Les podries relacionar?.
No faig referència a les que fan enfadar o empegueir. Vull posar l’atenció en aquelles subtils, que sols trastoquen una miqueta i que no acostumen a tenir gaire importància. Continua
“El meu padrí m’ho deia, serva!, serva!, una frase en un context on la persona volia explicar que no s’han de deixar de banda els aprenentatges fets.
Voldria aprofitar aquest bell verb servar per recordar dos aspectes importants. Un la importància dels altres, de les persones en que comparteixen el moment. En aquest cas si en Tomàs , amb senyes, no m’hagués remarcat el mot potser hauria, segurament no seria a la llista. I l’altra la condició familiar de determinats mots. Cada família conra un determinat sementer de paraules que van arrelant (o no) en els seus membres. Continua
Resulta cert que la cobdícia és el primer motor de la humanitat?. Es una idea que Martí Domínguez, professor de Periodisme de la Universitat de València, posa en boca d’un dels seus personatges. Continua
A vegades els mots perduts que s’agafen al vol en una conversa determinada, porten a corriols imprevistos i desconeguts. Tal és el cas.
Vaig sentir el mot, el vaig anotar -es conegut que si no s’escriu de seguida el mot es fon en la memòria i desapareix-; davant el dubte vaig posar dues possibles variants ortogràfiques, marrota i barrota. Continua
Els bergantells d’ara ja no “toquen baules”, bàsicament perquè les portes d’avui en dia la majoria ja no en tenen. Una de les putades més comunes de la meva generació (entre d’altres) i de moltes més antigues era al vespre “anar a tocar baules” i partir a córrer. Ja sé que no era d’allò més aconsellable ni educatiu, però ja se sap que en aquesta edat… Però ara els joves ja no fan aquest tipus d’entremaliadures (no vos penseu, en fan d’altres) i és normal que no usin, idò, aquesta expressió quan gran part de les portes ja no tenen aquesta peça. Continua
Pedro Servera ens va fer arribar el següent missatge: “A sa faieta o canyeta per prendre es refresc, a Artà li dèiem caramella”. (Nosaltres, a Sant Llorenç, també).
Es posa fil a l’agulla i el que semblava simple, es complica. L’Alcover-Moll no mostra cap accepció descriptiva en el sentit que teníem a la memòria i… comença l’aventura. Ni a caramella, ni a faieta, ni a canya es troba el significat que es cerca.
Una altra paraula que trob graciosa i que ja només sent a dir a cert sector de la població és “bellumes”, sobretot en l’expressió “veure bellumes”. Al diccionari Alcover Moll també he trobat la frase “fer bellumes”, però jo a aquesta ja no l’he sentida o almanco no en tenc record. Continua
No sempre encertam al aplicar el significat del mot vanitat. Per això se’n fa la present recreació. Continua
N’Antoni Font, una de les persones que segueix la secció de mots, ens facilità una relació de mots, en bona part perduts, d’un estudi de la ramaderia del Segle XVIII a la zona del Raiguer.
Un dels mots que hi surten és toís, toïssa que serveix per anomenar, segons l’edat, les ovelles. Continua
Sobretot usat amb el verb “fer” (fer basarda qualque cosa) és una expressió de cada pic més poc usada, substituïda per les més generals “fer peresa” o “fer por”. Continua
Passat més d’un any d’ençà del primer reclam haure de donar la raó a aquells company i amics que assenyalaren que amb Aumasa, ara es diu BUSred, no aclariria res.
Encara hi ha autocars que mantenen el “San Lorenzo” en els seus indicadors lluminosos. Aparentment varen aplicar el conegut “fer com si”, una rentada de cara per sortir del pas i ja està.
Davant la insistència, es repeteix la jugada: Comunicació al tib, el Consorci de transports deriva la queixa a BUSred i l’empresa contesta, ara, que “resulta totalmente impossible realizar este cambio”. Continua