A vegades les lligades entre dues coses, com les que mostren les parets de la façana de migjorn de l’església, si mes no de forma aparent, resulten febles, subtils.
Les accions personals referides a temes globals (canvi climàtic, llengua, comunitat educativa, transparència…) es fonen en la immensitat. Generalment no es troben devolucions de la seva eficàcia. Continua
Joan Adrover (Manacor 1968) ha viscut entre Mallorca i Barcelona bona part de la seva vida. El seu primer llibre fou Q (1997), i el segon Quadern per la utopia (1998). Un tercer llibre es va editar a Vic, a Emboscall Editorial: Pedra de Llangardaix. Durant molt temps es dedicà també als recitals de poemes en directe que organitzaven diversos agents culturals a Catalunya. Continua
En aquest cas va d’educació i d’escola.
Els autors analitzen l’evolució de l’escola a diverses parts del món des de 1960 ençà.I en deriven unes conclusions que defineixen com a “quarta via”.
Si l’hagués de sintetitzar en dues idees simples diria:
a.- La realitat que ens toca viure no acosella fonamentar l’educació en termes del passat. S’imposa una transformació.
b.- Tots ens hi haurem d’implicar. Tot és relaciona amb tot.. Continua
El 18 d’abril passat, en la Nit algaidina de la Cultura van ser lliurats els Premis Castellitx 2022. La musicòloga i escriptora manacorina Bàrbara Duran Bordoy va ser guardonada amb el Premi d’Investigació per l’obra Unes cantades de veus fresques a la plaça. Dones algaidines a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Continua
A vegades ve rodat. Altres no. Du feina lligar imatge i text.
Volia destacar l’efecte formador de l’errada. De les errades com a font d’anàlisi i transformació.
Cerca qui cerca, he utilitzat una vella imatge de les pedreres de Son Ribot. Passar-se de tall, no encertar, de forma milimètrica la linia, pot suposar perdre una capa. Continua
“No existeix una formula senzilla per trobar la felicitat. Amb tot i amb això, els nostres enormes cervells ens permeten avançar amb pas ferm cap al futur, i, al manco, ens permeten entendre què ens fa travelar”.
Amb aquestes paraules acaba l’epíleg de la tercera edició del llibre. Continua
En Joan Mir i Obrador va néixer a Felanitx l’any 1945. És professor del Departament d’Economia Aplicada de la UIB. Fou membre del comitè científic del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Fou portaveu de la Crida de la Solidaritat, a Mallorca (1985). Ha impartit conferències en una multitud d’universitats estrangeres de països com Ecuador, Colòmbia, Cuba, Argentina, Itàlia, Andorra, Tunis, etc. Continua
El Pla director de Biblioteques de Manacor, aprovat per unanimitat en el darrer ple municipal, és el full de ruta del Servei de biblioteques de Manacor per adaptar les necessitats del servei a la població del municipi. Aquest document tècnic de planificació fa un diagnòstic del servei existent i també una anàlisi del servei que es vol oferir a la ciutadania. El batle de Manacor, Miquel Oliver, acompanyat del delegat de Cultura, Mateu Marcé, i del director del Servei de biblioteques de Manacor, Antoni Ferrer, han presentat aquest dilluns els detalls del document aprovat per l’Ajuntament de Manacor el passat 14 de març en sessió plenària. Continua
Dia ennigulat. Horabaixa plàcid fins arribar a les roques. Restes de la forta llevantada, les ones encara peguen amb força. De la força se’n deriva boirina que arriba a la pell. Res a fer-hi, cal esperar…vendrà la calma.
Els esclafits de les ones contra les roques resulten bona metàfora.
A vegades intentam canviar els altres (sigui des de la tarima de l’escola o en discussió a la taula del cafè). No estem acostumats a exercitar l’escolta. Continua
Va d’escola. De la necessitat d’aprofundir en aquest moviment de transformació escolar que just s’acaba d’iniciar.
Els canvis socials, econòmics, tècnics…s’acceleren de cada dia més; la incertesa es fa present de forma continuada.
Caldrà preparar els infants perquè s’adaptin a un nou món encara per descobrir. Continua
La imatge és recurrent: ametlers tocats de xilella, margalideres que esclaten en flor just en sentir calor de primavera, ovelles orades davant la presència de la belluma d’una persona que, fins ara pellucaven gramínies sota les margalideres,,,
La idea també ho és. Entre pensament i acció sempre hi ha una escletxa per la decisió. ¿Decidim seguir rutines, continuar el la zona còmoda o ens arriscam per seguir les noves i incessants orientacions de la ciència? Continua
Una aportació del controvertit Jordan B. Peterson. El títol defineix l’obra; “Dotze regles per viure. Un antídot al caos”.
Utiliktza les aportacions de la ciència per assenyalar un camí per viure en sintonia amb aquestes aportacions.
Es motra un resum molt esquifit perr donar una idea del contingut. Continua
El 10, 11 i 12 de juny se celebrarà Manacor, Vila del Llibre un nou format de festival literari que omplirà de llibres tots els racons del Claustre i voltants.
A més d’un mercat amb una trentena d’editorials independents, moltes d’elles provinents del Principat, i un programa d’activitats literàries de cap de setmana comissariat pel dramaturg Toni Gomila, la Vila connectarà la literatura en català amb el patrimoni material i immaterial de Manacor i Mallorca. Continua
La idea te relació directe amb les aportacions de Sinek referides al Joc Infinit: “Podem contemplar els nostres reptes des d’una perspectiva finita, que comencen i acaben o des d’una perspectiva infinita cercant la transcendència conscients de la nostra implicació en una totalitat.”
Treballa el lideratge però les idees són extensibles a cada una de les nostres decisions, Lliga amb les aportacions de V.Frankl (Vés més enllà de tu mateix). Continua
Va de lideratge. Potser personal, familiar, de grup, d’empresa…a tots ens agrada liderar algún projecte, si més no, el de la pròpia vida.
La proposta de l’autor (S.Sinek) es enfocar aquest lideratge. Com ho fem?. Llavors planteja dues possibilitats: ¿anam a cercar el guany a curt termini o l’aplicam conscients de que som part d’un tot?. Continua
Les vies determinen el trajecte. Al tren se li pot demanar comoditat, puntualitat, rapidesa, eficiència…però no pot sortir de les vies marcades.
Els rails podien representar una metàfora de les contundents aportacions de Sutherland quan assenyala: “amb tots els meus respectes vers Aristòtil, es pot afirmar que la conducta irracional no és l’excepció, sinó la norma”.
(Ara mateix, si jugassim a relatar conductes irracionals en podríem feixar un cavalló) Continua
No sempre som éssers racionals. La tendència al comportament irracionbal és “la norma” i alhora el nostre enemic interior. Les aportacions , clares, didàctiques i fonamentades de Stuart Sutherland poden convidar a certa transformació, a canviar la mirada que tenim de nosaltres.
La imatge és vella, d’una excursió a l’ermita de Betlem. La fonamentació del text, també. Les investigacions de Mancuso són anteriors a 2015, data de piublicació de la primera edició. Continua
Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».
Aquest guardó, que compleix la 54ª edició, ha volgut reconèixer la tasca d’una escriptora, enquadrada en la Generació dels setanta, Continua
Normalment primer arriba la ciència, després la llei i finalment s’arriben a modificar les arrelades creences que tots tenim interioritzades.
Els qui podem gaudir de certa edat hem pogut constatar el cavi que s’ha donat amb els animals. Amb anys han passat de ser cosiderats “coses” -a qui les persones podien fer el que volien- a ser “éssers vius amb una capacitat de sentir”, que cal respectar. Continua