Mots perduts: ditirambe

Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.

Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua

Recordança de l’òbit de Salvador Galmés

Tal dia com avui de l’any 1951 moria a Sant Llorenç, Mn. Salvador Galmés i Sanxo, el més il·lustre dels llorencins.
Els veinats del carrer Rector Pasqual, han volgut fer una petita recordança  de confinament, llegint alguns pàragrafs de “Flor de card”.

Com assenyalà l’autor a la introducció de la contarella “No dóna gran cosa més l’agre de la terra!” Continua

Entrevista a les bibliotecàries del terme Municipal de Sant Llorenç des Cardassar, Maria Bel Pont, Antònia Brunet i Assumpció Riera

Des de que es va decretar l’estat de l’alarma, malgrat haver hagut de tancar el servei als usuaris, les bibliotecàries no s’han aturat de fer feina, durant els primers dies amb assistència presencial al lloc de treball, i després des de casa amb teletreball.
Amb un panorama totalment extraordinari, s’intenta afrontar aquesta situació el millor que es pot i donar el serveis que són possibles als usuaris.
Continua

Les biblioteques del nostre terme municipal organitzen activitats per celebrar Sant Jordi 2020

Comunicat biblioteques municipals de Sant Llorenç, Son Carrió, i sa Coma:
Hola a tots i totes, malgrat la situació d’aïllament social que hem de respectar, QUEDA’T A CASA, des de les biblioteques municipals no volem deixar de celebrar una festivitat tan important per a vosaltres i per a nosaltres com és SANT JORDI.
Per això organitzam una sèrie d’activitats que no podran ser presencials, però si virtuals.
Començarem amb una recollida de fotos on surti un lector o lectora, infant, jove o adult, amb un llibre a les mans, que hagi llegit o li hagin llegit durant aquest confinament. Continua

Nova edició de l’adaptació teatral de “La dida”

Encara recordam el sentiment d’indignació, el cor estret, i també la satisfacció i l’orgull de pertinença, que teniem al sortir de l’estrena de “La dida” dirigida per Rafel Duràn; en una adaptació teatral a cura de la manacorina Maria-Antònia Oliver.

Pere Rosselló Bover a “L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)” assenyala:”La dida és una de les narracions en que Salvador Galmés aconsegueix sintetitzar amb una major força dramàtica tota una sètie de conflictes socials i individuals…” Continua

Recreació de Refranys (RR)

Anem a engegar una nova secció, la recreació de refranys (RR).
Es planteja com un joc lúdic on, a manera finalitat, s’intentarà lligar el saber tradicional que conformen dites i refranys, amb conegudes noves aportacions de la ciència.

La idea arrela en tres llivanyes,. Una es la proposta d’una de les lectores de “mots perduts” que va suggerir fer-ne una extensió a les dites i refranys. Continua

RME Dol

Resten unes poques entrades de la “recració de mots”, aquesta imposada per les circumstàncies. Les pèrdues i el dol que l’acompanya és un tema estudiat. Amb el coneixement actual es considera un procés que passa, ha de passar, per diverses etapes. El confinament impedeix l’acompanyament social en el moment del xoc. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Serveix de res l’experiència d’un país per a un altre indret?, ¿es prioritza el benestar de les persones sobre els interessos polítics?, ¿les solucuions es cerquen de manera coordinada?, ¿s’imposa el bé comú sobre els guanys individuals o d’una empresa en concret?, cap on anam?, cap on hauriem d’anar?
Preguntes d’un matí d’un Diumenge del Ram amb coranavirus. Continua

El Decameró

“Per a tractar aquesta malaltia no semblava que hi valgués o fes efecte consell de metge ni cap virtut de medecina: ans al contrari, fos perquè la naturalesa de la malura no ho permetia, o perquè la ignorància dels remeiers (dels quals, ultra els metges, sense haver tingut mai estudis de medicina, el nombre havia esdevingut molt gran) no sabia com tractar-la i consegüentment no es prenia el remei adient, no sols ben pocs en guarien, sinó que quasi tots al tercer dia de l’aparcició dels senyals es morien. I aquesta pestilència fou de major força per tal com els malalts que la tenien l’encomanaven als sans en comunicar-se entre ells, tal com ho fa el foc a les coses seques o greixoses quan s’hi acosta molt”.

Continua

RME Estadístiques

Amb el tema coronavirus, cada dia ens mostren números de l’evolució dels infectats, dels curats i dels difunts, aquests darrers, segons diuen, generalment amb patologies prèvies.
Però els números, i encara manco les comparacions , no sempre resulten neutres o asèptis. Hi ha moltes maneres de comptar i encara més de presentar els resultats. Continua

Comunicat Papereria Rotes Noves.

A causa de la pròrroga de l’estat d’alarma i al confinament, he posat en marxa és servei a domicili per a tota la gent del poble. Aquest servei durarà el temps que duri l’estat d’alarma.

Per més informació adjunt el cartell. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre el fons d’una espelma de cera que expandeix una llum feble i llunyana, hi he posat una frase de Y.N.Harari referida al que la gent, després del talabastaix del coronavirus, necessitarà: confiança; la confiança que, darrerament, polítics irresponsables han anat soscavant.

La frase correspon a un interessant article de “The Financial Times” que em va mostrar el sempre atent Tomàs Martínez Continua

ME Conclusions

Treballar la Carta de Ciutats Educadores ha resultat reconfortant. Permet saber d’on vé el vent, quines són les tendàncies compartides sobre la implicació dels municipis en l’educació.
A més ha resultat divertit i plaent imaginar l’adaptació dels continguts dels Principis de la Carta en un dels municipis del nostre entorn. Continua

Mots perduts: atxa

Ara que ve Setmana Santa, va dir na Be, alhora que adjuntava un altre petit enfilall de mots.
L’expressió “Endavant ses atxes!”, utilitzada amb la mateixa intensió de” som-hi!”, era ben usual anys enrere. Moltes vegades sense conèixer el significat del mot “atxes”.
Un mot lligat, abans als túmuls funeraris que es posaven en els funerals dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i ara a la Setmana Santa.
A manera de curiositat, atxa, referit a destral, no és un castellanisme. Continua