Fora vila ja és farcit dels singulars “rollos” de palla que, en pocs anys han substituit les anterior “bales” , prismes quadrangulars. Aquí empacar farratges seques és una activitat relativament “moderna”, vull dir que encara no és centenària. Continua
Comforma, aquesta, la quarta i última entrega de reflexions que intenten relacionar el món rural amb la recepció local de la pandèmia.
Parla de diverses estratègies amb una mateixa finalitat.. Continua
Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.
Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”. Continua
Tenir cintura, disposar de ment oberta, saber adaptar-se… són maneres de descriure la inevitable flexibilitat per poder viure en comunitat i per poder eixamplar, en extensió i profunditat, l’àmbit relacional.
No confondre flexibilitat amb absència de principis i valors. (En aquest cas, per deixar-se portar com un suret sobre l’aigua de la mar, no caldria flexibilitat) Continua
En aquests dies calorosos d’arrelada primavera i encara amb fases del covid-19, fonamentalment els matins i els horabaixes. just quan el sol, encara o ja és baix, i acaricia les façanes de les cases , es pot contemplar i escoltar el vol constant d’aquestes singulars i, per a nosaltres, beneficioses aus que són les falzies. Continua
Amb l’entrega de dilluns passat referida a l’estimar es tancava la secció que anomenàrem “Recreació de molts essencials”.
A l’enllaç que es mostra tot seguit es presenta la llista, per odre afabètic, dels mots tractats. Continua
Els nigulats tormentosos d’horabaixa rere els nuclis de pioblació il·luminats presenten una imatge idònia per plantejar dubtes sobre les certeses del propi relat.
Aquella història i composició del món que ens inventam i donam per bona per justificar els nostres comportaments. Continua
I amb aquesta entrega posam fi al que hem anomenat “Recreació de mots essencials”. Cada persona té els seus i , si vol, els recrea així com considera.
La llista es podria allargar fins on consideràs el desig. Entenc que els 47 que s’han treballat compleixen, si més no, una primera tanda
Estimar és el darrer i potser, també el més contundent. Continua
Alguns assenyalen que, després del coronavirus, el que és essencial -descomptant l’empobriment general-, tot continuarà igual.
Altres que l’excepcional situació viscuda és una oportunitat per treballar en el sentit de fer un món més humà.
Les persones i el temps, diran.
Segurament un dels aspectes més destacats del que hem viscut n’ha resultat el bombardeig i la manipulació mediàtica. Continua
Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.
Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua
Tal dia com avui de l’any 1951 moria a Sant Llorenç, Mn. Salvador Galmés i Sanxo, el més il·lustre dels llorencins.
Els veinats del carrer Rector Pasqual, han volgut fer una petita recordança de confinament, llegint alguns pàragrafs de “Flor de card”.
Com assenyalà l’autor a la introducció de la contarella “No dóna gran cosa més l’agre de la terra!” Continua
Des de que es va decretar l’estat de l’alarma, malgrat haver hagut de tancar el servei als usuaris, les bibliotecàries no s’han aturat de fer feina, durant els primers dies amb assistència presencial al lloc de treball, i després des de casa amb teletreball.
Amb un panorama totalment extraordinari, s’intenta afrontar aquesta situació el millor que es pot i donar el serveis que són possibles als usuaris. Continua
Comunicat biblioteques municipals de Sant Llorenç, Son Carrió, i sa Coma:
Hola a tots i totes, malgrat la situació d’aïllament social que hem de respectar, QUEDA’T A CASA, des de les biblioteques municipals no volem deixar de celebrar una festivitat tan important per a vosaltres i per a nosaltres com és SANT JORDI.
Per això organitzam una sèrie d’activitats que no podran ser presencials, però si virtuals.
Començarem amb una recollida de fotos on surti un lector o lectora, infant, jove o adult, amb un llibre a les mans, que hagi llegit o li hagin llegit durant aquest confinament. Continua
Don Tapscott, autor del concepte “economia digital” proposa un nou model basat, entre altres coses amb la col·laboració (oposat a la jerarquia) i l’obertura i transparència.
Una idea sobre la simfonia de verds que mostra la primavera, malgrat pandèmies i confinaments. Continua
En la recreació de mots essencials dels dilluns, avui una ullada a la lleialtat.
Diria que, en general anam mancats de lleialtat; ens comprometem a consciència però després… hi ha tantes coses a atendre!, i qualsevolm excusa es converteix en argument per saltar el compromís. Continua
Encara recordam el sentiment d’indignació, el cor estret, i també la satisfacció i l’orgull de pertinença, que teniem al sortir de l’estrena de “La dida” dirigida per Rafel Duràn; en una adaptació teatral a cura de la manacorina Maria-Antònia Oliver.
Pere Rosselló Bover a “L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)” assenyala:”La dida és una de les narracions en que Salvador Galmés aconsegueix sintetitzar amb una major força dramàtica tota una sètie de conflictes socials i individuals…” Continua
Quan mir les imatges i textos publicats en el “Reflexionari”, haure d’acceptar una dèria personal. Conceptes com certesa, raó, veritat… m’estamenegen i m’incomoden.
I es que tot canvia segons la mirada. Continua
Anem a engegar una nova secció, la recreació de refranys (RR).
Es planteja com un joc lúdic on, a manera finalitat, s’intentarà lligar el saber tradicional que conformen dites i refranys, amb conegudes noves aportacions de la ciència.
La idea arrela en tres llivanyes,. Una es la proposta d’una de les lectores de “mots perduts” que va suggerir fer-ne una extensió a les dites i refranys. Continua
Resten unes poques entrades de la “recració de mots”, aquesta imposada per les circumstàncies. Les pèrdues i el dol que l’acompanya és un tema estudiat. Amb el coneixement actual es considera un procés que passa, ha de passar, per diverses etapes. El confinament impedeix l’acompanyament social en el moment del xoc. Continua