Des que sabem que no és possible la no comunicació, per deducció podem inferir que les persones que ens volten són les que més ens influeixen. Fet que no sempre tenim en consideració.
Un gest, una paraula, una mirada…tots parla i ens afecta. Ho remarca la psiquiatra Marian Rojas en el seu recent “Recupera tu mente, reconquista tu vida”.
La imatge que suporta la frase és reiterativa, roques i mar. També es condicionen una a l’altra, en aquest cas de forma lenta i persistent. Continua
Tots el llibres són útils i fan aporatacions, però no tots ho fan de la mateixa manera o amb la mateixa intensitat.
L’escola de l’ànima és llibret curt i dolç, per tenirs a l’abast i fullejar adesiara
Primer planteja la diferència entre educar -ajudar a algú a conduir-se, a orientar-se- i ensenyar -indicar, mostrar-. “S’ensenya amb les mans i s’educa amb el cor..”.L’educador no pot recórrer el camí per l’alumne”…”Pensar es desfer definicions per poder, així, redefinir”…”L’originalitat no consisteix en cercar agitadament la novetat, sinó en repetir l’essencial.” Continua
Imatge refrescant d’estiu. Entre el plàtan i l’eucaliptus, simfonia de verds a la banda septentrional del terme municipal.
Sobre el verd suau de l’alfals, una frase de Josep Maria Esquirol a “L’escola de l’ànima” (2024).
¿No som tal vegada esclau de modes i costums?, i de les nostres creences? Continua
Un llibret curt (158 pàgines).
Mentre el llegia, amb la sacsejada que em produïa i salvant distàncies -temporals i de contingut- em recordà aquell “Ganaras el pas con el sudor del de enfrete” de Patricio Chamizo, en forma de lectura compartida i comentada en el sí del ja llunyà Club Card.
Totes les lectures deixen petjada, aquesta en l’àmbit de la “nova realitat”.que ens toca viure.
Amb el Puig d’Alpara difuninat pel contrat de llum al fons, i amb l’alfals d’estiu florit en primer terme, una frase de Mark Fisher .a “Realisme capitalista. No hi ha alterbnativa?”.
Una frase contundent que ens situa en el dubte constant i persistent: ¿aquesta acció lliure i meva, ajuda a la sostenibilitat del planeta o l’envia a fer punyetes?
Les respostes no són mai, no acostumen a ser, blanques o negres, en tot cas si les situam en una escala d’u a deu assenyalen tendència. Continua
Purpurina editorial estrena el mes de setembre amb la segona presentació del llibre d’ Emmi Finozzi, nascuda a Montevideo (Uruguay). Realment no s´atreveix a auto denominar-se poeta, i si ho diu, ho diu en veu baixa. Continua
La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals. Continua
Aquí teniu les nostres novetats estiuenques: Continua
Com a darrera entrega d’aquest resum que hem anomenat “El pou de les set corrioles”, poalejarem en els autors que han tractac el tema dels mites i de l’espiritualitat.(Chinen, Campbell, de Mello, Tolle, Panikkar…)
S’ha seleccionat una frase d’Anthony de Mello , el jesuita d’origen indú, treta de “Despierta. Peligros i posibilidades de la realidad” (2010). Continua
“A vegades (atzar?) arriba a les mans un llibre que et fa enveja. Sana enveja. Un d’aquells llibres que et meravellen. Pel coneixement que implica la seva redacció, per l’estructura didàctica que mostra, pels seus objectius i finalitat.”
Així comença la introducció del qual n’és coautor el company Jaume Seguí. Continua
Entrarem en el pou del coneixement avui amb la corriola de la sociologia.
Com sempre es fa difícil seleccionar una de les idees d’Echeverria, Bauman, Sennet…
Avui em triat aquesta, que també es podria definir com el “res és”.
(Es clar, costa superar tots aquells aprenentatges que assenyalen just el contrari: “anem a la realitat!” com a manera per imposar la “meva mirada”: Continua
Antonio Lozano, persona corporalment senzilla i de somriure fàcil dolç i amable. Em va sorprendre el contingut del llibre que m’arribà per informació de l’Institut Relacional de Barcelona.
Desconeixia el seu vessant investigador.
La síntesi resulta contundent: si aprofumdim en el coneixement resulta que no sabem res de res i que, a més, el que creiem saber és, generalment, fals.
Aquesta vegada ha estat al seu poble natal, Pedro Martínez (Granada). El passat 7 d’agost a les 19:00 hores, es va presentar davant d’un teatre atapeït de nombrosos amics i paisans que no es van voler perdre l’esdeveniment. Tots es van emocionar amb el poeta en un acte molt emotiu. Continua
Poalejrem, avui, amb el poal de la psicologia.
Bona part de les “lectures referides” venen d’aquesta font (Jung, Kahneman, Goleman, Gardner…). Triar una idea no resulta gens fàcil, però aquests és el repte autoimposat.
En general diria que la idea-força més contundent és aquesta: el sentir -l’aplicació de fílies i fòbies en cada una de les circumstàncies, les afiliacions, les sintonies…- entela sempre la raó..
(Malgrat poguem pensar que som justos, centrats, equànimes…)
Els estudis de la composició i actuacions del cervell han aportat noves mirades que, com en cas de la teoria qüàntica, tratoquen els vells “sabers coneguts”.
Poalejant el pou amb el poar de la neurociència (Gazzaniga, Damasio, Sachs…) apareixen “novetats” relatives als “records” i a les “deliberacions conscients” que, en el fons, no són tan fiables com pensàvem. Continua
Divendres, dia 2 d’agost, a les 20.00, a l’Espai36, es presentarà el llibre «Del C.D. Descardazar al C.E. Cardassar (1924-2024)», de Josep Cortès, que repassa les peripècies del club llorencí al llarg dels seus 100 anys de vida.
A l’acte intervendran Llorenç Febrer, Biel Toni Roig (presentador), Toni Lluís Servera (autor del pròleg), Josep Cortès i Jaume Soler, batle de Sant Llorenç i president del Cardassar.
Posteriorment, l’Ajuntament farà entrega de la Medalla d’Or al club centenari.
Avui poalejam amb el poal de la biologia (Dawkins, Maturana, Lipton…). Les seves aportacions sobre comportaments cel·lulars resulten trancendents.
Sobre una mateixa imatge, els establits de Balafi farcits de casetes dues idees. Una fa referència a la impossibilitat de no afecció; la simple presència -volguem o no, esset-ne conscients o no- afecta, canvia, trastoca.
L’ltra fa referència a que “tot” és lectura d’un observador. Si no hi ha observador no hi ha res
Ambdues lliguen amb les aportacions de l teoria quàntica.
I ens conviden a “desaprendre” vells conceptes arrelats. Continua
Avui he acabat de llegir L’infinit dins d’un jonc, un llibre d’Irene Vallejo que un amic em va regalar fa una mesada i que se subtitula «La invenció dels llibres en el món antic». El títol fa referència al jonc del papir, que fa 4.500 anys va servir de base per a la confecció dels primers documents escrits.
El llibre fa un repàs als diferents sistemes emprats per difondre el pensament al llarg de la història, des dels papirs egipcis, les tauletes d’argila de Mesopotàmia, el pergamí inventat a Pèrgam, a l’actual Turquia, els copistes medievals dels monestirs, la irrupció del paper, la invenció de la impremta…, fins als actuals de plàstic i llum dels llibres electrònics. Parla de la biblioteca d’Alexandria, dels grafitis de Pompeia, dels laberints d’Oxford, de pel·lícules… en un llenguatge narratiu àgil, ple de referències bibliogràfiques, que sobretot demostra l’amor que té l’autora pels llibres, que han aconseguit sobreviure al llarg dels segles. En un passatge –que resumiré– diu que si el poeta romà Marcial hagués pogut viatjar el temps fins als nostres dies, li vendrien denou els ascensors, els routers, els vidres, els microones, les forquetes, els televisors, les rentadores, els discs de vinil, les ulleres de sol…, però se sentiria còmode amb els llibres, els reconeixeria, sabria passar les pàgines i seguir les línies amb el dit. Continua
Dissabte dia 27 de juliol a les 11.30h al cafè Nou de Son Macià amb la intervenció musical d,Alícia Olivares, Noe Teperino i Manu Lozano. Continua
La imatge amb text d’avui, el reflexionari també és podria titular “El pou de les set corrioles”. El pou és un i es podria considerar metàfora del coneixement, de la ciència.
Cada corriola suporta un poal, una branca d’aquesta ciència.
Començam per la teoria quàntica (David Bohm) perque, entre altres coses, evidencia la necessitat de desaprendre conceptes newtonias arrelats des de l’època escolar.
Sobre el fons de diverses flors d’un mateix card coler o card de formatjar, inseparable d’altres plantes de camí (en aquest cas de l’ordi a punt de madurar) una idea transformadora. Continua