Divendres, dia 2 d’agost, a les 20.00, a l’Espai36, es presentarà el llibre «Del C.D. Descardazar al C.E. Cardassar (1924-2024)», de Josep Cortès, que repassa les peripècies del club llorencí al llarg dels seus 100 anys de vida.
A l’acte intervendran Llorenç Febrer, Biel Toni Roig (presentador), Toni Lluís Servera (autor del pròleg), Josep Cortès i Jaume Soler, batle de Sant Llorenç i president del Cardassar.
Posteriorment, l’Ajuntament farà entrega de la Medalla d’Or al club centenari.
Avui poalejam amb el poal de la biologia (Dawkins, Maturana, Lipton…). Les seves aportacions sobre comportaments cel·lulars resulten trancendents.
Sobre una mateixa imatge, els establits de Balafi farcits de casetes dues idees. Una fa referència a la impossibilitat de no afecció; la simple presència -volguem o no, esset-ne conscients o no- afecta, canvia, trastoca.
L’ltra fa referència a que “tot” és lectura d’un observador. Si no hi ha observador no hi ha res
Ambdues lliguen amb les aportacions de l teoria quàntica.
I ens conviden a “desaprendre” vells conceptes arrelats. Continua
Avui he acabat de llegir L’infinit dins d’un jonc, un llibre d’Irene Vallejo que un amic em va regalar fa una mesada i que se subtitula «La invenció dels llibres en el món antic». El títol fa referència al jonc del papir, que fa 4.500 anys va servir de base per a la confecció dels primers documents escrits.
El llibre fa un repàs als diferents sistemes emprats per difondre el pensament al llarg de la història, des dels papirs egipcis, les tauletes d’argila de Mesopotàmia, el pergamí inventat a Pèrgam, a l’actual Turquia, els copistes medievals dels monestirs, la irrupció del paper, la invenció de la impremta…, fins als actuals de plàstic i llum dels llibres electrònics. Parla de la biblioteca d’Alexandria, dels grafitis de Pompeia, dels laberints d’Oxford, de pel·lícules… en un llenguatge narratiu àgil, ple de referències bibliogràfiques, que sobretot demostra l’amor que té l’autora pels llibres, que han aconseguit sobreviure al llarg dels segles. En un passatge –que resumiré– diu que si el poeta romà Marcial hagués pogut viatjar el temps fins als nostres dies, li vendrien denou els ascensors, els routers, els vidres, els microones, les forquetes, els televisors, les rentadores, els discs de vinil, les ulleres de sol…, però se sentiria còmode amb els llibres, els reconeixeria, sabria passar les pàgines i seguir les línies amb el dit. Continua
Dissabte dia 27 de juliol a les 11.30h al cafè Nou de Son Macià amb la intervenció musical d,Alícia Olivares, Noe Teperino i Manu Lozano. Continua
La imatge amb text d’avui, el reflexionari també és podria titular “El pou de les set corrioles”. El pou és un i es podria considerar metàfora del coneixement, de la ciència.
Cada corriola suporta un poal, una branca d’aquesta ciència.
Començam per la teoria quàntica (David Bohm) perque, entre altres coses, evidencia la necessitat de desaprendre conceptes newtonias arrelats des de l’època escolar.
Sobre el fons de diverses flors d’un mateix card coler o card de formatjar, inseparable d’altres plantes de camí (en aquest cas de l’ordi a punt de madurar) una idea transformadora. Continua
«Parera Fons és una personalitat emblemàtica a Manacor». Així definia el regidor de Cultura Ferran Montero la importància d’Antoni Parera Fons per a la ciutat de Manacor. Conjuntament amb Maria Muntaner, editora, foren els encarregats de donar pas als convidats que presentaren el llibre Antoni Parera Fons. Música d’aigua, sal i llum, obra de Bàrbara Duran Bordoy. La presentació, als jardins de la Torre dels Enagistes, fou tot un èxit de participació, amb nombroses personalitats de les Illes. Continua
Com cada diumenge, una d’aquelles frases que, a mi, m’ajuden a pensar.
Aquesta també és d’Humberto Maturana i es mostra sobre una fulla d’arbre caribeny -no en sé el nom- de diversos tons i colors.
Una vegada llegida la frase, si la te fas teva, s’arriba a la conclusió que si es necessiten control és que no hi ha un projecte compartit. Continua
Presentació del llibre “Antoni Parera Fons, Música d’aigua, sal i llum”
Entrevista a Bàrbara Duran i Antoni Parera Fons.
El proper dimecres 10 juliol a les 20’00 hores es presenta als jardins de la Torre dels Enagistes, Museu de Manacor el llibre “Antoni Parera Fons. Música d’aigua,sal i llum”, editat per Lleonard Muntaner, que parla de l’artista i la seva carrer. Bárbara Duran n’és l’autoria i tots dos ens parlen de com ha anat el procés creatiu del llibre. Continua
Gabriel Genovart Servera, psicòleg, pedagog, catedràtic jubilat de filosofia, escriptor i investigador ha fet entrega a Antoni Sureda, responsable de la biblioteca de l’Associació Cultural de S’Agrícola de Manacor, de nou dels seus llibres publicats. Continua
La frase és treta del “Biologia del emocionar” un llibret afe conjuntament amb Humberto Maturana. Susana Bloch és una reconeguda psicològa creadora del sistema “Alba emoting”.
Assumida la dificultat del “agafar distància”, la frase assenyala aquesta dificultat. Al estar en una acció, sigui la que sigui, en resultes condicionat.
Tot sobre una imatge del concert de Victoria Lerma a Lleida Continua
El poeta resident a Sa Coma, Juan Manuel Navarro Alfaro, autor del poemari, «El Afilador de Estrellas» va ser convidat per signar la seva obra a la Fira del llibre de Granada i a la Fira del llibre de Madrid. Continua
El divendres, 14 de juny, es va dur a terme la darrera tertúlia de la quinzena temporada del Club de lectura d’adults de la biblioteca de sa Coma.
El llibre escollit com a cloenda fou El ball d’Irene Némirovsky, escriptora rusa que va néixer al 1903 en una família de banquers jueus amb molt bona situació econòmica, però que no va gaudir d’una infància feliç. Continua
Presentació del llibre Cuina d’un temps i d’un país; Testimoni de la gastronomia popular mallorquina.
Aquest proppassat dijous, 20 de juny, a les 20h a l’Espai 36 es presentà el llibre escrit per Antoni Tugores, de l’Editorial Purpurina: Cuina d’un temps i d’un país.
A l’acte hi intervingueren Josep Cortès; Marga Serrano, editora i Antoni Tugores, autor.
Les alumnes i els alumnes del curs d’Estimulació Cognitiva de Sant Llorenç, Sa Coma i Son Carrió, celebraren el passat dilluns 17 de juny el fi de curs, enguany l’acte va ser a Son Carrió, amb l’assistència de la regidora de la Tercera Edat, Catalina Ferrer, el delegat de Son Carrió, Miquel Font, Antònia Girart, treballadora Social de Sant Llorenç, i de l’equip de Vellesa i Família (EVIF), Sandra Martínez, treballadora social, i Margalida Pocoví, educadora social. Per motius de treball va disculpar la seva assistència la regidora de sa Coma, Emila Díaz-Asensió. Continua
Sobre la imatge d’una flor de card, card de formatjar ple de vida, una idea-força.
Per extreure-la he jugat a l’atzar. Sense mirar he agafat alguns d’aquests llibres que tenc a l’esquena que conformen la companyia i suport d’aquest intent de canvi constant.
He hagut de gastar un segon intent. La interpretació del fet es que alguns d’aquests libres estimats que m’han acompanyat ja han perdut vigència en forma de càrrega conceptual. Les amistats dels llibres no té, idò, validesa eterna. Continua
A la fí!. Després de 15 anys de feina, d’anades i vengudes , s’ha inaugurada la “Casa Blai Bonet. Centre de poesia” de Santanyí. La premsa digital se’n va fer ressò (arabaleras.cat,)
Blai Bonet va ser un dels molts lletraferits que en feren costat en aquella I Setmana Cultural en honor a Salvador Galmés. No li havíem demanat cap escrit -tampoc sabem si hi hagués accedit- per al “Flor de Card” extraordinari, però va venir a algun dels actes programats, va estampar una bella frase en el Llibre d’Honor del Club i veient les pel·lícules de Miquel Rosselló es va oferir per fer un guió d’alguna de les obres galmesianes. Continua
Sobre la imatge d’ordi tardà que ja comença a groguejar. (A diferencia d’altres indrets de Mallorca, aquí els ordis tardans -recordi’s les darreres pluges- han granat bé i s’intueix bona producció) una vella frase del segle XVIII.
Goethe l’anomenà “remolí del temps”, posteriorment Ortega i Gasset parlaria de circumstàncies i el corrent marxista de “superestructura”; Domínguez amb el seu “L’esperit del temps” en faria més divulgació.
Es tracta de fer conscients, contemplar i acceptar -o treballar per modificar- el feix de creences i costums que configuren, condicionen o delimiten la nostra circumstància del viure. Continua
Com cada diumenge, en aquest cas sobre la imatge d’un aspersor en el contrallum d’un horabaixa qualsevol, una idea descontextualitzada i usada per a la reflexió.
Una idea vella, gastada i sovint oblidada.
El plaer, la joia, es troba en el camí, en la recerca, en el procés… I amb paraules de Mascaró, en el pelegrinatge. Continua
Aquí teniu les novetats que han arribat a la nostra biblioteca municipal aquesta primavera: Continua
Entre 1945 i 1976 l’Editorial Valenciana va publicar una revista d’historietes infantils amb el nom de Jaimito, en la qual s’incloïen tires amb el nin Jaimito de protagonista, acompanyat dels seus amics Bolita i Tejeringo. També incloïa, com a personatges secundaris, la nina Rosquilleta, el «Barbas» i el lloro «Plumero». Tots tres feien polissonades i llançaven preguntes incòmodes als adults, que sovint no sabien com respondre.
Amb el temps, la fama de Jaimito es va disparar, sobretot quan la revista va arribar a Hispanoamèrica, i va esdevenir un personatge popular que, entre els més petits, seguia fent acudits enginyosos que esculaven els adults, i, entre els més grandets, introduïa algun element picant relacionat amb el sexe, sense arribar a la grosseria. Continua