Pimeco presenta la campanya “Viu mallorquinament” a on la patronal del petit comerç de Mallorca ha presentat a la seu de la Felib aquesta iniciativa que tendrà en la senalla mallorquina un reclam per als clients que visitin el petit comerç.
Sant Llorenç no compareix a la llista dels municipis adherits. Continua
Aquests dies s’està realitzant un procés de selecció d’educadors professionals. Sorprenen els silencis a tal anacronisme.
Els silencis del Govern (progressista!!), de la UIB, dels sindicats, dels col·lectius professionals…Fa més de 40 anys que l’empresa privada abandonà, per ineficaç, aquest tipus de sistema de selecció. Continua
Trobes que el teu cervell està en constant intranquil·litat? T’envaeixen pensaments sense descans? És cert que abandonar les preocupacions que ens envolten pot a vegades resultar complicat. Continua
Després del darrer menú, lleuger i estival, en toca un de més copiós i contundent, que n’hi ha d’haver per tots els gustos. I perquè això sigui així fa falta una pisca de política, que a segons qui costa tant de digerir (esperem que no se’ls hi entravessi)… Continua
“L’alçacoll per a què és? És un sistema de localització per a què Déu sàpiga on estàs?” (Pregunta feta a un capellà en el film L’última bandera, de Richard Linklater)
La notícia, destacada a la premsa d’avui, planteja un enfilall d’interrogants. Entre d’altres:
Com se deuen haver de matar els coloms, per fer-ho bé?. Diuen que el “matadero” de pollastres és a Eivissa, però del de coloms no n’he sentit parlar.
A la imatge se’n veuen un caramull. Des de la distància semblen coloms missatgers o d’escampadissa. Com els degueren caçar?. Continua
Adesiara es parla d’una necessària igualtat entre feines, sous, tasques domèstiques… Es una passa més en la llarga lluita social de les dones per superar l’arrelat masclisme. A vegades basta observar petits detalls per adobnar-se’n. Continua
Un pare conduïa amb la seva família a dins el cotxe. Varen tenir un accident greu xocant de front amb un altre cotxe que adelantava. El seu fill va quedar paralític. No va ser culpa seva, però la responsabilitat que sent el pare és molt feixuga, sobretot perquè veu cada dia les conseqüències dramàtiques que ha tingut sobre una persona que estima tant. Ja han passat vuit mesos però no s’ho perdona i no aconsegueix aixecar cap. Continua
Així és la democràcia. Ni absolutista ni dictatorial. El govern del PP, sorgit de les urnes i que diu adéu amb uns índex rècord pel que fa a la creació de llocs de feina, d’haver estat dictatorial, absolutista i suprematista hauria abolit qualsevol mecanisme que fes possible la seva destitució. Al contrari, es sotmet a les lleis de la democràcia. Continua
Davant un fet històric com el que estam vivint (és el primer pic en la història democràtica espanyola que un president del Govern és llevat a través d’una moció de censura) he considerat interessant saber el parer dels diferents partits sobre aquest assumpte. Aquí teniu l’opinió de cada un d’ells: Continua
Quan es decideix trescar nous camins, sempre apareix el “rebuig a la trucada”, un instant de penediment. Ens ho mostren les rondaies i també les sentències populars (“tanmateix”, “si va be no ho toquis”…). Es una barrera a traspassar! Continua
“Allà on no existeix l’esperança no hi pot haver l’esforç” (Samuel Johnson, escriptor) Continua
En Pedro Sánchez diu que vol llevar en Mariano Rajoy i esser ell el president del Govern, però no vol negociar res amb els que espera que el votin. O sigui, que demana un xec en blanc per fer el que li doni la gana, sense ni tan sols explicar el que pensa fer si guanya.
Jo, d’ençà que tenc ús d’internet, que deia aquell, no he vist a cap lloc del món cap polític que actuï així. Deu esser que només li interessa agafar una mica de protagonisme a la premsa i al Parlament, ara que no és diputat?
Si a Espanya les mocions de censura no fossin constructives (no es tracta només de tomar el Govern, sinó de formar-ne un altre), crec que la majoria dels diputats votarien sí a llevar en Rajoy i no a posar en Sánchez en el seu lloc. Continua
Hi ha bunyols incomprensibles que per molt que s’intentin justificar sempre seran bunyols. Per sort si no són molt grans sempre tens l’opció de tornar enrere i fer les coses com mana el sentit comú.
Encara és l’hora que havia de sentir cap usuari (exceptuant els que d’una forma o altra mengen de la mà de l’equip de govern de Sant Llorenç) digués que el lloc a on s’havien col·locat els contenidors del Passeig Baladres era el correcte i idoni, ningú veia normal que s’hagués de travessar i quedar enmig del carrer per tirar el fems i el reciclatge, així com tampoc ningú creia que fos lògic que la carretera fes un bony i els vehicles que hi transitaven s’hagessin de desviar de sobte, fet que havia ocasionat ja diverses topades amb els pilons grocs que protegien el bony dels contenidors. Continua
L’altre dia, rebostejant per dins calaixos, vaig trobar el TDP, aquell aparatet que havia comprat al basar xinès el 2016, que serveix per traduir els discursos dels polítics i que no l’havia tornat emprar d’ençà que vaig decidir fer dieta informativa. Les piles estaven gastades i vaig haver de rascar amb un ganivet aquell líquid verdós que sol desbordar, però encara es va encendre el llumet verd i sembla que funcionava. Com que, amb l’excusa de la sentència del cas Gürtel, en Pedro Sánchez ha presentat una moció de censura a M. Rajoy (la tercera en quaranta anys i les altres dues no prosperaren), he cregut que podria esser interessant tornar-lo posar en marxa. Vet-aquí el que va respondre. Continua
“El progrés, els canvis i les transformacions són possibles perquè els homes gairebé mai no estam d’acord entre nosaltres; la desavinença i el desacord mouen el món i són els que fan possible l’evolució i el desenvolupament” (Antoni Martí, polític)
Dilluns que ve, dia 21 de maig, l’activista i president de Grup Blanquerna, Tomeu Martí, ens farà la xerrada “Visca Mallorca lliure!”, la qual tendrà lloc al bar Xarop (plaça de Ramon Llull, 18) a les 20.00 h. Continua
Cada vegada internet agafa més i més espai en les nostres vides ja que vivim en una era més i més digitalitzada. Ara, moltes gestions que abans havíem d’anar en persona es poden fer online, des del sofà de casa: fer la compra, encarregar menjar als restaurants, comprar tot tipus d’objectes, productes i materials, i fins i tot fer tràmits oficials. I això ens funciona tant bé perquè ens estalvia temps i ens fa guanyar comoditat. Continua
Com que diuen que quan un ase no sap què ha fer amb la coa mata mosques, l’altre dia em demanava per què molta gent de Ciudadanos sempre està tan enfadada. Quan els entrevisten per algun programa de televisió –millor si és Antena3, que sembla que són els seus preferits–, tant n’Albert Rivera, com en Juan Carlos Girauta, en José Manuel Villegas o en Javier Nart, sempre sembla que estan malsofrits, com si tenguessin una buranya al ventrei, amb les celles que es toquen i no s’aturen de renyar els seus adversaris polítics, sobretot si són d’esquerres –a les dretes del Partit Popular també els renyen, però amb la boca més petita–. Mai no els veus amb una rialla fresca i si per casualitat se’ls escapa un mig somriure, sembla com a forçat, com en aquelles fotografies que et fan quan no tens ganes que te’n facin. Continua
“La televisió ha fet meravelles per a la meva cultura. Quan algú l’encén, vaig a la biblioteca i llegeixo un bon llibre.” (Groucho Marx, humorista)