Com es pot criticar la posició de la dona als països musulmans i després no criticar, posar-se de cantell o fins i tot justificar la decisió dels jutges en el cas de la violació del cas de “La manada”?.
Desgraciadament no són poques les veus que en públic o en privat furguen a la ferida amb aquelles frases de: “devia ser una fresca”, “bé que li devia agradar” o com deia ahir el batle de Campos “quan va dir no ella?. Continua
“Els somnis formen part de la nostra vida. És necessari unir-los a l’acció”. (Anaïs Nin, escriptora)
“Quan sent el so d’un galop, no pens en unicorns, pens en cavalls” (Fragment del film Luces Rojas, de Rodrigo Cortés) Continua
Alguns assenyalen que nosaltres som les nostres relacions. En tot cas, cert és que les nostres relacions, com no podria ser d’altra manera, ens condicionen (animen, empenyen, frenen, passen, desprecien…les nostres accions que configura el nostre ser). Continua
Els opositors sirians a Baixar al-Àssad poden estar contents, perquè amb l’atac que feren ahir els americans, els anglesos i els francesos ja no els mataran amb armes químiques. A partir d’ara, només els podran matar amb bombes, a trets de fusell o tallant-los el coll amb matxets. Les democràcies occidentals han donat un gran pas amb aquest avanç ètic i tecnològic!
L’any 1906, Miquel Costa i Llobera va voler retre un homenatge a Horaci dedicant-li setze composicions poètiques, que va titular Horacianes. A una d’elles, la XII, que va dedicar i titular Als joves, s’inclou la famosa sentència siau qui sou, recuperada l’any 1980 per Guillem d’Efak, quan va estrenar una rapsòdia històrica amb el mateix títol, a la qual hi va posar música el també manacorí Antoni Parera Fons.
El poema, a més d’instar els joves a esser fidels a la terra i a les tradicions mallorquines, els recomana que s’allunyin de “buidors lluentes, de la coloraina i l’oripell, pomposos tresors de la misèria“, per això he considerat que podia anar bé com introducció a una petita reflexió sobre màsters i llibres. Continua
La veritat, sempre ho havia sospitat un poc, però darrerament se m’ha confirmat aquesta idea, almanco a partir dels darrers esdeveniments. Continua
“Les coses d’aquest món que perceben els nostres sentits no tenen de cap manera un ésser vertader: sempre devenen, però mai són” (Plató, filòsof)
De banda els aspectes físics (a tall d’exempe, el nostre entorn resulta apte per a la producció d’ametles, però no gaire per a la de plàtans), una altra variable que, sens dubte, ha condicional el nostre ésser com a “persones llorenciones” és la nostre història, el procés col·lectiu que ens ha portat on som ara. Continua
L’altre dia a El Periódico es mostrava el sistema llorencí de reciclatge de fems com un èxit. Concretament deia: Continua
A la pàgina d’internet que porta el títol “Xarbet”, hi ha a següent explicació de la locució Sostenella y no enmendalla: “Aquesta expressió, que ve del castellà antic, apareix a Las mocedades del Cid, obra de Guillem de Castro, del segle XVII, i es refereix a l’orgull i obstinació equivocat del pare de dona Jimena.
Defineix l’actitud de qui persisteix obstinadament en errors colossals, fins i tot sabent-ho, per orgull o per mantenir les aparences, encara que entestar-se en l’error causi un mal pitjor que rectificar. És l’actitud i el concepte de l’honor dels antics “hidalgos” que, segons alguns, si havien desembeinat l’espasa per mor d’algun agravi, encara que sabessin que s’havien equivocat, no tenien més remei que sostenir-la i usar-la fins el final, per no quedar en entredit”. Continua
D’entre totes les barbaritats que s’han escoltat avui des de la caverna, la que sense cap classe de dubte he trobat més indignant és la que ha fet el Federico Jiménez Losantos a Esradio, ha afirmat que s’haurien de prendre com a ostatges 200.000 alemanys que viuen a les Illes Balears. Continua
“Els viatges són una brutalitat. Obliguen un mateix a confiar en estranys i a perdre de vista tota la comoditat familiar de la casa i dels amics. S’hi està en continu desequilibri. Res et pertany, excepte les coses essencials: l’aire, el descans, els somnis, el mar, el cel… i tot tendeix cap a allò etern o cap allò que imaginam de l’eternitat”. (Ian McEwan, El plaer del viatger) Continua
L’altre dia va passar mig desapercebuda (potser faltava ressenyar-ho un poc més a l’entradeta de la notícia) la polèmica sobre l’ampliació de l’escola de Son Carrió. Aquest fet, que vol aprovar tant l’Ajuntament com el Govern, pareix que troba certa oposició entre alguns carrioners, els quals, almanco certa part, prefereixen mantenir l’escola petita i “local” que havien mantingut fins ara.
Vosaltres què trobau de tot plegat? S’hauria d’escoltar més el poble o com que l’escola depèn del Govern ha de donar un servei més generalitzat a tota la comunitat? Continua
Dec ser un mal estratega. Així que me convé no ficar-me en jocs de rol, ni política ni tan sols entrenador de futbol. Se veu que ho faig fatal. Ja me passava en els temps d’en Mourinho, que en cada roda de premsa incendiària i ofensiva que feia jo me’n burlava, mentre la premsa de Madrid l’excusava d’estratega i gran controlador de les paraules. Allà on jo només veia mal perdre i mala educació, ells hi veien estratègia, de la qual encara avui no he estat capaç de descobrir els beneficis que en produïa.
El mateix me passa ara amb en Puigdemont. Continua
(Traducció lliure i processada del poema de Rafael Alberti “¿Qué cantan los poetas andaluces ahora?”)
Dedicat als silencis de Sabina, Aute, Serrat, Víctor Manuel i Ana Belén
Què canten els poetes espanyols d’ara?
Què miren els poetes espanyols d’ara?
Què senten els poetes espanyols d’ara?
Canten amb veu (impostada) d’home…
però, on són els homes?
Amb ulls d’home miren,
però on són els homes?
Amb pit d’home diuen que senten,
però on són els homes? Continua
Una imatge que al poble s’ha repetit tantes vegades (almanco des que jo era petit) sorprenentment avui és viral a les xarxes. Miquel Salamanca, un dels homes del temps d’IB3, ha compartit la típica estampa llorencina de cotxes aparcats al torrent del camp de futbol, a pesar del mal temps. I això, que a nosaltres ja no ens sorprèn per habitual, s’ha compartit per tot i fins i tot és notícia al diari Última Hora sota el títol de “Estupor por unos coches aparcados en el lecho de un torrente en plena alerta por lluvias”. També el mateix Salamanca ha manifestat de manera contundent: “Són cotxes aparcats al llit d’un torrent, és Mallorca i és avui. Llavors passa el que passa i encara culparem el temps, la previsió o la mala sort”.
I vosaltres què en trobau? Continua
Aquí teniu el menú del dia d’avui. Avisam que és de difícil digestió, així que els comensals “delicats” millor que s’abstenguin. De totes maneres, ho hem intentat endolcir amb un bon entrant i unes delicades postres:
Vet-aquí la imatge d’un home satisfet, un home gojós per haver complit amb el seu deure d’impartir Justícia amb majúscules, d’un home imparcial i feliç, que ha fet valer la separació de poders que assenyalava Montesquieu quan va definir els pilars de la democràcia, indiferent a les més que probables pressions o “suggeriments” del Gobierno de España.
És ver que 650 juristes d’arreu de l’Estat, agrupats sota l’anomenat “Col·lectiu Praga”, han enviat un informe al Consell d’Europa denunciant que s’ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió, de sufragi, d’esser elegit o el dret a tenir un jutge imparcial, però aquesta denúncia no té fonament, perquè Pablo Llarena és una persona justa i imparcial, que no té altre objectiu que defensar la Constitució i la unitat d’Espanya. Continua
Demà, dissabte, 24 de març, a les 19,45, el programa Zoom d’IB3 ens oferirà TREN DE LLEVANT SENSE VIA.
Després de quaranta anys del tancament del tren de Llevant, després de 20 anys de mobilitzacions per a la recuperació del tren Manacor-Cala Rajada, IB3 ens ofereix aquest documental que explica el posicionament dels polítics sobre la qüestió i la lluita que han mantingut diversos col·lectius per a la recuperació d’un transport essencial per a tota la comarca.