I ara què?

Ja ho vaig dir però ho repetesc: en aquest estat no tenim esperit democràtic (almanco si entenem democràcia per diàleg per arribar a acords). Tant el Govern de Catalunya com el d’Espanya tenien dues maneres per afrontar el conflicte en què estam immersos: diàleg i debat per una part; execucions radicals per l’altra. Ambdós han optat per la darrera opció, la manco democràtica, i que Déu sap on ens farà arribar. Continua

Involució

Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d’alguna manera relacionat).

S’han escrit tants d’articles sobre el tema i he llegit tants punts de vista que tanmateix ja no sé què puc afegir. Tot depèn amb el caire ideològic que se mira: Continua

Notes d’humor al debat polític

Ahir, a pesar de ser un debat bastant avorrit (no sé si és perquè es repetia  i tot em sonava massa), podem extreure un parell de notes humorístiques que sempre alegren el dia i alleugeren això tan rígid anomenat política: Continua

Notes d’humor

Avui faré un poc la competència a en Serafí Lliteras, que va posar com a cançó de la setmana en català el Pollet Piu, però ho faré des d’un caire humorístic a través de la versió de Mariano Rajoy (sí, el nostre president) del mateix tema.

Per a quan una del senyor Bauzá ara que està tan de moda? Continua

Politiqueig

Es motor d’un país és sa cultura, s’educació i sa investigació, sa sanitat, i sa feina. Es PP es creu que aquest motor funciona en aigua, i el més trist és veure com quan comanden ses esquerres procuren una certa neutralitat en sos mitjans de comunicació. Quan comanden ses dretes, procuren emprar-les per fer-se propaganda. Sa gent ja comença a reccionar, però es veu que en Rajoy encara té carisme  i no se veu, com en Wert, que fa més mal que sa pedra; en Gallardon es “rojillo” d’abans, només anava disfressat, i mos resulta més dretà que es de Forza Nova; en Montoro només veure’l parlar per TV amb aquella cara de fals, te remou s’estómac; na Mato i na Cospedal, etc. aquestes són  tan interessades i tan inútils com per entre tots lluitar per fer tornar cinquanta anys enrere a tots es que no sabem robar per viure. Continua

Mentides

Com era d’esperar, el Sr Rato ha dimit de Bankia. En sos seus negocis particulas ja va fracassar, quan va anar al Banc Mundial, va haver de fugir per sa cuina, i ara aquí, però tranquils, sa seva indemnització serà de dos milions i mig.Com que esteim en crisi, li haurem de tapar entre tots es seu fracàs.  Només mos costarà deu milions d’euros. Continua