Des de Premsa Forana ens han enviat aquest editorial per publicar i així recordar els drets fonamentals dels ciutadans i la llibertat d’expressió: Continua
Pels drets fonamentals dels ciutadans, per la llibertat d’expressió
1
Arxiu de la categoria: Opinió
Plaça és massa?
A rel de la revitalització que l’Ajuntament vol donar al mercat dels dijous, per tal que sigui l’encletxa per on entri una suposada dinamització del poble de Sant Llorenç, m’he plantejat alguns dubtes que m’agradaria compartir amb els lectors.
Quan me’n vaig de viatge per conèixer altres indrets, hi ha alguns aspectes de les ciutats que em solen atreure i que abans ja he investigat a través de les guies i per internet: m’agraden les pedres velles, en forma de monuments de tota casta i època, m’agraden els jardins i parcs, amb arbres antics i espectaculars, m’agrada l’art i per això solc visitar algun museu, m’agrada l’ambient de carrer, amb músics espontanis, el cosmopolitisme dels bars, la gastronomia local, el cromatisme dels mercats, etc; també m’agraden els paisatges naturals, però aquest no és el cas. Continua
Tota decisió que no prenguem nosaltres serà presa contra nosaltres. Per això volem decidir.
Donar la culpa del que està passant aquests dies només al Partit Popular és de cínics, la resta de partits que conformen el bipartidisme en tenen, per connivencia, tanta culpa com ells.
Podeu oblidar-vos de ser mai una comunitat autònoma espanyola, tanmateix la terra que trepitjam sempre serà sucada i maltractada en tots els aspectes, sempre serem tractats com una colònia, com ho són els catalans i també els valencians. Potser per a molts de nosaltres res importa que temps enrere, juntament amb els aragonesos, formàssim part d’una mateixa corona, d’un mateix estat, però Espanya si que ho té en compte, i tant que li té.
Resté a veure això amb l’idioma o la cultura, que ells fan servir per dividir-nos, això té a veure amb el territori i el control d’aquest mateix. Ho volen controlar tot des de Madrid, aquesta és la seva finalitat.
Elspoders estatals concentrats cada vegada més a la messeta castellana mai acceptaran la bil·lateralitat, el tracte de tu a tu en igualtat de condicions, sempre ens miraran per damunt l’espatlla, com fa el poder parisenc amb la resta del territori francès a qui despectivament anomena “patois” (provincians, incults, poca cosa…). Continua
Quan van venir…
Al poema sense títol que erròniament se sol atribuir a Bertold Brecht (1898-1956) –quan en realitat és de Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892-1984)–, se li podria incloure una estrofa que fes referència a la manera com el Partit Popular s’està botant els fonaments de la democràcia: llibertat d’expressió, detenció d’independentistes que no han comès cap delicte, ús de les clavegueres de l’Estat per atacar políticament els catalans, imposició de multes molt superiors a les que han imposat als corruptes del seu partit, instruccions als tribunals perquè segueixin les ordres del govern i renunciïn a la seva independència, empresonament per una suposada sedició als qui havien de revisar l’escrutini… I dic que se li podria incloure perquè la majoria dels intel·lectuals contraris al procés, tot i mantenint-hi la seva oposició, no haurien de callar davant els abusos que està cometent el govern, perquè si ara estan fent una guerra bruta contra els nacionalistes només per exigir el dret de votar, demà també la poden fer contra qualsevol altre dels drets que una democràcia real tocaria respectar i defensar. Continua
Turisme VII: Lloguer turístic i sostre de places
Un dels temes més contestats de la nova Llei és el dels requisits per la comercialització, requisits que intentaré explicar-vos dins la gran complexitat d’aquests. En primer lloc, cal remarcar el concepte que la Llei dona al lloguer turístic, dient que: són empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d’un habitatge residencial, per períodes de curta durada, en condicions d’ús immediat i amb finalitat lucrativa, comercialització que es pot alternar amb l’ús pròpiament d’habitatge que els caracteritza. Continua
Com els crancs
Sembla evident que, en els aspectes polític, econòmic i social, en lloc d’anar avançant cap a una societat més justa, democràtica i lliure estam anant cap enrere, com si el calendari hagués retrocedit cinquanta o seixanta anys i encara ens trobàssim a les acaballes del franquisme, quan els drets dels ciutadans no eren respectats com ho tocarien esser en un estat suposadament democràtic. Per no allargar massa l’article, parlaré només de tres aspectes, començant pel més recent, el referèndum del primer d’octubre que va anunciar la Generalitat de Catalunya. Continua
El semàfor en vermell
L’altre dia el tennista manacorí Rafel Nadal va expressar que “el referèndum de Catalunya no s’hauria de fer perquè era com botar-se un semàfor en vermell“. És una opinió totalment respectable, però potser un poc massa simplificada. I una qüestió tan complexa com la catalana no crec que es pugui explicar amb un símil tan esquemàtic, sinó es corre el ric de deixar de banda algunes dades imprescindibles. Continua
Mots perduts: democràcia
Per la retxillera de les possibilitats obertes, en el 78, ens varen fer creure que democràcia era votar cada quatre anys. I que després els elegits, amb una llei de conveniències (d’Hont) per afavorir els grossos i excloure els petits, podien fer i desfer el que els convenia, estàs o no escrit en el seu programa electoral. Però això és un engany. Continua
Flor de Card 45 (XI)
1982
1982 va esser un any de canvis importants per Flor de Card, tant pel que afectava a la imatge de la revista com a la capa legal que li donava suport.
El canvi d’imatge va esser radical, perquè començàrem a editar-la amb el sistema offset, que suposava imprimir-la a dues cares i poder incloure-hi fotografies. Això millorava considerablement el seu aspecte, que ara ja s’assemblava més a les revistes tradicionals que es venien als quioscs, encara que, per a nosaltres, comportàs un petit esforç addicional, perquè el nombre de pàgines havia d’esser múltiple de quatre, la qual cosa ens obligava a cercar articles nous si els que ens havien enviat els col·laboradors no bastaven per omplir les pàgines que teníem programades. Els primers anys la tiràvem a Petra, a la impremta casolana que havia muntat el pare Salustiano Vicedo en el convent dels franciscans; més tard, quan el traslladaren a València, ens passàrem a la impremta Muntaner, de Manacor, on hi romanguérem fins que la revista va deixar de sortir al carrer. Continua
Cronologia (I)
Fa una partida de mesos, alguns membres de la delegació llorencina de l’Obra Cultural Balear –en Tomàs, en Guillem i jo– ens reunírem per veure si organitzàvem alguna cosa en motiu dels 125 anys de la independència municipal i, després de pensar-nos-ho, sorgiren tres propostes, que traslladàrem a l’Ajuntament: celebració d’un acte institucional per part de l’Ajuntament, el dia 3 de juliol; organització de diverses conferències sobre el que han estat aquests darrers 25 anys; i edició d’un llibre amb un extracte de les esmentades conferències, que vendria a esser una espècie de continuació del Llibre del Centenari. Entre els possibles temes a tractar, entre d’altres, pensàrem en els següents: Com s’ha resolt el tema de l’urbanisme (embelliments dels cascs urbans, mobilitat, normatives…); els efectes de la multiculturalitat (immigrants, estrangers, relacions amb els llorencins tradicionals…); com ens ha afectat la integració a la Unió Europea (1985) i la implantació de l’euro (2002); què ha suposat la creació de la col·lecció de llibres Es Pou Vell; pros i contres de l’estabilitat municipal, amb 22 anys del mateix batle i amb un equip de govern semblant; el turisme rural com a complement/alternativa als hotels tradicionals; el paper de l’auditòrium Sa Màniga com a dinamització de la cultura; la relació entre els pares i les escoles; la toponímia del municipi; com ens agradaria que fos Sant Llorenç d’aquí a 25 anys més; etc. El llibre es complementaria amb una enquesta entre la població, que tractaria sobre diversos temes d’interès general. Continua
Primeres impressions de la Taula Rodona
Siguem clars. Va ser un vespre decebedor. No perquè la Taula Rodona no anàs bé (em vaig sentir més còmode i tot que en altres ocasions), sinó perquè el que havia de ser una festa de la democràcia es va convertir en una petita reunió de 20 persones. Sí, hi havia més gent que a un ple, però no me serveix. Almanco 50-70 persones haurien d’haver estat allà per sentir-me content i satisfet. I no valen excuses de mal temps ni res parescut. Toca reflexionar i molt. Continua
La glosa de Maribel Servera (70)
Com quedam?
Espanya com representa
que acabà la dictadura?
Varen llevar la censura
de la premsa i de la impremta
i la gent, lliure i contenta,
va anar a votar amb eficàcia. Continua
La dita de la setmana (LXXIV)
“La forma de la ciutat canvia més ràpidament, desgraciadament, que el cor humà.” (Charles Baudelaire, poeta) Continua
El tema Catalunya
També es podria titular: Del “projecte” a “qui dies passa anys empeny“.
No és un tema local, però és un tema relativament viu en el sí de les converses locals. Qui més qui manco munta la seva película i hi diu la seva “fonamentada opinió” (no sé perquè em recorda el plantejament del PORN del Parc Natural de Llevant, ¿recordau allò que se n’havien de dur els ous que fessin les galines?). Continua
El cas de les protuberàncies (“Baden”)
Avui, que comença l’escola, potser és un bon dia per parlar-ne. Per parlar de la velocitat d’alguns cotxes (pocs però perillosos) quan circulen pel carrer Mn. Salvador Galmés.
Una certesa es que nosaltres, els llorencins som una mica singulars. Tan singulars com ho son totes les altres comunitats però, tal vegada. una mica diferents. Una de les característiques, més o manco generalitzada, és la de la queixa. Continua
La glosa de Maribel Servera (69)
Miserables amenaces
Qui deixa un xot putrefacte
atempta contra tothom.
No sabem encara el nom
de l’autor d’aquest maltracte.
Però a partir del seu acte
el trobarem prest o tard. Continua
Mirar la festa
Les festes donen per molt. L’actitud de les persones, dels gestors públics i de l’autoritat em temps de festa evidencia la realitat social que ens toca viure. Talment com si es posas a l’aparador la rutina del que es viu de forma continuada. Continua
La dita de la setmana (LXXIII)
“La imaginació és el major do que té l’ésser humà, tant en la ciència com en qualsevol forma d’expressió. La forma en què veim el món, la nostra consciència del que ens rodeja, és totalment subjectiva. Cada individu té la possibilitat d’evitar els controls preestablerts i imposats.” (Jim Jarmusch, director de cinema)
Tir el mac i no amag la mà
El comentari que m’ha fet arribar gent del poble, la pregunta que m’han fet molts de clients alemanys, i jo mateixa també em demano el mateix.
Per què els bars tanquen els capvespres de l’estiu quan a Sant Llorenç hi ha tantes cases vacacionals i el poble està ple de turistes? Continua
La glosa de Maribel Servera (66)
Qui curarà la llengua?
Quan anam a l’hospital
volem que ens puguin comprendre.
La llengua, la vol aprendre,
qui és un bon professional.
És la cosa més normal,
justa, digna, noble i clara… Continua