Quan sempre plou damunt mullat

Des dels minúsculs o inexistents toldos a on han d’esperar la camiona els estudiants llorencins que van a l’institut d’Artà, fins els problemes,  per desgràcia i per obra de la deixadesa de l’equip de govern crònics, que pateixen cada vegada que plou la gent que viu al carrer de la Mar o a la carretera d’Artà (C/ Salvador Galmés), per posar-ne dos exemples d’entre molts altres.

Cases a on hi entra l’aigua a bots i barrals si no s’hi posa la corresponent planxa al davant, portes desgastades prematurament a causa dels les “ones” d’aigua que aixequen els cotxes, parets amb la marca inequívoca de l’aigua, zones amb floridura… Continua

Circulació a Sa Coma

Pedro Pol ens ha fet arribar aquest article

Hola, us  remet aquest informe per si hi ha algú que ens ajudi a posar un poc de seny en el desgavell en què s’ha convertit la circulacio pels carrers Romaní, Dàlies, Garballó, etc., després del canvi de direcció de Baladres i l’apertura de Mareselva, el que demostra que, com quasi sempre, no es té en compte l’opinió dels veïnats que vivim permanentment aquí i només es fa per donar tranquil·litat als que només hi viuen un màxim de quatre mesos. Vet-aquí les dades, documentades, de les quals les màximes autoritats polítiques i policials en tenen coneixement: Continua

Quan sempre plou a gust dels mateixos

La política és, o hauria de ser, una forma racional de gestionar i distribuir els recursos que es generen, amb la finalitat de que aquests mateixos recursos retornin al màxim de gent possible en forma de serveis o millores. El problema esdevé quan d’aquests recursos tan sols se’n beneficien uns pocs. Sembla que l’equip de govern de Sant Llorenç i en aquest cas també la Conselleria de Turisme han escollit la segona opció.

715.000€ -prop de 119 milions de pessetes- serà la quantitat destinada a remodelar un altre dels trams (pel que es pot llegir no és encara el darrer) del carrer Baladres de Sa Coma. Continua

Se n’ha adonat que és Nadal l’equip de govern de Sant Llorenç?

Res, ni mercat de Nadal ni res. Llums al carrer Major i a la plaça de l’Ajuntament i absolutament res més. Fins i tot llums que altres Nadals és col·locaven a altres carrers enguany han desaparegut “misteriosament”. 23 de desembre i l’Ambient tradicional nadalenc és del tot inexistent per obra i gràcia de l’equip de govern. Ni tan sols s’han dignat a fer sonar nadales aprofitant la megafonia ja instal·lada, No han mogut ni un dit, ni una idea, ni un segon hi han perdut. No en tenien cap interès, cap ni un. Estan convertint Sant Llorenç en un poble de pas. Continua

Els arbres em fan la punyeta

L’ofici del foraviler és dur: o plou massa o no plou gens; l’herba et passa davant; el becut roig, la tuta, la xilella, l’aranya roja, el poll, la mascara, els fongs, el mildiu… envaixen els teus camps i la feina de la temporada se’n pot anar en orris en un santiamèn. I ara, per afegir-hi al banyat, els arbres no em fan ni punyetero cas, la qual cosa em pot suposar conseqüències imprevisibles amb la justícia.

Dic això perquè, tot i l’explícita prohibició de propagar onsevulla el color groc, s’han proposat fer-me la punyeta i m’han omplit la finqueta de fulles grogues. A mi, que m’en cuid de podar-los quan és l’hora, adobar-los, regar-los a l’estiu, que fins i tot vaig fer un curset de manipulador de productes fitosanitaris per poder-los fumigar així com cal… Continua

El PP de Sant Llorenç recrimina a l’Ajuntament la seva paràlisi davant la nova onada de robatoris

El Partit Popular de Sant Llorenç des Cardassar denuncia i recrimina a l’Ajuntament que segueixi immòbil davant la nova onada de robatoris al municipi; “ja que l’equip de govern no és capaç ni de cobrir les sis places vacants de Policia Local que hi ha en aquests moments al poble”, explica la portaveu popular, Manuel Meseguer. Continua

La Sagrada Unitat de la Pàtria

Veient, un dia, Els matins de TV3, es va posar damunt la taula, tot i que no hi aprofundiren gaire, la qüestió sobre d’on provenia un sentiment tan arrelat dins la gent sobre la Unitat de la Pàtria. El tema em sembla interessant, sobretot després de veure com han reaccionat els partits autodenominats constitucionalistes –des de l’extrema dreta fins al centre-dreta–, gairebé la totalitat de la premsa escrita d’àmbit estatal, els canals de televisió –exceptuant TV3–, els intel·lectuals “de la cella”, aquells de tendència progressista que feren costat a José Luís Rodríguez Zapatero quan es va enfrontar a Mariano Rajoy, i, en general, una gran part de la societat espanyola. No som sociòleg ni antropòleg, per la qual cosa els meus coneixements sobre la matèria són totalments nuls, per això he considerat oportú fer-me públicament algunes preguntes al respecte, per si algú les sap contestar. Continua

“España va bien”, però només pels qui manegen el poder

El govern espanyol del PP va empobrint la societat dia a dia, amb el suport cal recordar de PSOE i Ciudadanos. De fet aquesta setmana ha sigut noticia la buidada de la vidriola de les pensions: en tan sols 5 anys s’han “pulit”  més de 63.000.000.000 d’Euros, el que traduït a pessetes són més de 10 bilions, sí amb b de barruts, de les antigues pessetes.

També sortia a la llum que Espanya és el país a on es paga la llum més cara de tota Europa, fet indignant i sobretot en aquestes dades de l’any a on és imprescindible per a molta gent l’ús de la calefacció per a encalentir les seves llars. Però la cosa no acaba aquí. Continua

Flor de Card 45 (XIV)

1985

A l’Editoral del mes de gener, la revista agraeix a Bartomeu Domenge que hagi volgut figurar com a director de Flor de Card des del 1977 ençà, encara que en realitat fos jo el qui se’n cuidava. Havíem acordat fer-ho així perquè ell feia feina pel seu compte, mentres que jo treballava per una entitat financera i consideràrem que, donat el caire polític i reivindicatiu de la revista, era més prudent no arriscar-se. Aprofitant l’avinentesa, en Guillem Pont va publicar una nota anunciant que, en endavant, no redactaria més Editorials, ja que era del parer que se n’havia de cuidar el Consell de Redacció, recentment implantat. Així que, des d’aquell any fins que la revista va deixar d’editar-se, jo en vaig esser oficialment el director i el redactor dels Editorials, després d’haver estat discutits i aprovats cada mes pel Consell de Redacció. Continua