Aquesta setmana toca descobrir nous horitzons i no quedar embarrancats a la música “de sempre”. Per això us present uns sorpresa segurament desconeguda per molts de vosaltres: Claire Diterzi. Continua
Arxiu d'etiquetes: cançó
La cançó de la setmana
Després de saber quina ha estat la cançó de l’any 2013 i de la pausa que va suposar la festa de Sant Antoni, és ben hora de reemprendre el camí d’aquesta secció i presentar nous temes. Per això avui us propòs encetar el 2014 amb bon ritme i guitarres punteres: Franz Ferdinand. Continua
La cançó de l’any
Ja tenim la cançó guanyadora de l’any 2013. Com sol ser habitual ha estat un clàssic del rock en català: Boig per tu, de Sau. En segon lloc ha quedat un altre clàssic, però aquest cop en llengua anglesa, el nord-americà Lou Reed, amb la seva ja mítica cançó Walk on the wild side. Un bon homenatge per a l’artista de Nova York que ens deixà prematurament fa uns mesos. I finalment tanca el pòdium uns sorprenents Extremoduro i el seu Ama, ama, ama y ensancha el alma.
Gràcies a tots per votar (heu estat més de trenta) i a continuació podeu degustar els vídeoclips dels temes guanyadors: Continua
La cançó de la setmana
Feia temps que no posàvem música instrumental així que ja tocava. Per això us deix una de les bandes sonores més èpiques que hagi sentit mai: la d’El Útlimo Mohicano. Continua
La cançó de la setmana
No sempre la música comercial és de baixa qualitat. Hi ha grups o cançons concretes que saben conservar, a part d’una evident comercialitat, certa qualitat. Pens en Michael Jackson, U2, REM, Eminem, INXS… i molts més. O amb la cançó que present avui: My favourite game, de The Cardigans. Continua
La cançó de la setmana
Ja feia més d’un mes que no posava una cançó en la nostra llengua (de totes maneres en Serafí Lliteres cobreix de sobres aquest punt amb la seva “cançó de la setmana en català), així que ja tocava… Per això us duc La Troba Kung-Fú, un grup que si no vos fa ballar amb la seva música festiva és que estau fets de pedra. Continua
La cançó de la setmana
A vegades val la pena anar a tro segur i recórrer als clàssics. És el cas de l’artista que us present avui: John Lennon. Per molt que passi el temps la seva figura i música encara és recordada… Per qualque cosa serà… Continua
La cançó de la setmana
Volia posar el grup d’avui, Velvet Underground, més tard, però la mort de Lou Reed m’ha fet canviar d’idea i en homenatge a aquest gran artista n’avançaré la publicació ja que aquesta va ser la primera banda en el qual milità l’artitsta nord-americà.
Corria la dècada dels 60 i quatre gran talents varen unir les forces: Lou Reed, John Cale, Nico i Andy Warhol. La suma d’aquests genis proporcionà un dels grups més transgressors i brillants de la dècada, la Velvet Underground, a pesar que també aparegueren conflictes continus entre ells que provocaren la divisió del grup ben avaiat (abans d’arribar als 70). Continua
La cançó de la setmana
Si la setmana passada xerràvem dels secrets del mainstream musical a través de La Cabra Mecánica, aquesta en tenim un altre gran exemple: Herman Düne. Resulta que aquest grup s’ha fet famós gràcies a l’anunci d’Estrella Damm (aquell en el qual sortia Ferran Adrià) amb la cançó I Wish That I Could See You Soon, però és que resulta que anys abans ja havien tret la cançó Bristol, igualment bona, però que ningú coneixia per la simple raó que a darrera no tenia cap promoció important (com pugui ser un anunci televisiu). Quanta cosa ens podem arribar a perdre per simple ignorància? Continua
La cançó de la setmana
El grup que vos present avui, La Cabra Mecánica, representa un cas curiós de com funciona el mainstream del món de la música i de com les distribuïdores, amb la promoció, són capaces d’engatussar a qualsevol perquè consumeixin un producte. Continua
La cançó de la setmana
A vegades amb tanta música moderna del segle XXI, plena d’efectes, electrònica, postproducció… ens oblidam de la música antiga, tradicional, tribal… Per això avuis us present un grup que fa música aborigen pròpia de Mongòlia: Hanggai. Continua
La cançó de la setmana
Sé cert que el nostre cap d’estudis de l’Escola Mestre Guillem Galmés, en Pep Lluís, m’agrairà aquesta elecció: Everybody hurts, de REM. Una brillant balada d’un dels grups capdavanters dels anys 80 i 90. Continua
La cançó de la setmana
Ja que el meu bon amic rocker Jeroni Sureda, àlies en “Nonis nostro”, avui fa el tro li dedicaré una cançó d’autèntic rock and roll clàssic: Teenage Kicks, dels Undertones. Continua
La cançó de la setmana
Si algun grup representa l’èpica en la música aquest és Radiohead. Si bé també podria posar Coldplay o Muse dins els mateix sac, per mi els capdavanters en aquest estil de rock alternatiu ple de sentiment són el grup britànic liderat per Thom Yorke. Continua
La cançó de la setmana
Acabat l’estiu (almenys l’escolar) donam punt i final a la nostra secció de col·laboracions especials i la setmana que ve ja tornarem al nostre format habitual. Però per acomiadar-nos bé avui vos present una col·laboració en català (esper que en Serafí no me la robi per a la seva nova secció) entre dos dels músics més estrambòtics de Catalunya: Albert Pla i Quimi Portet. Continua
La cançó de la setmana
Depedro ens canta una cançó popular sud-americana que posa la pell de gallina per la seva emotivitat: la llegendària Llorona. Continua
La cançó de la setmana
Si juntes un mestre de la música nord-americana, Ry Cooder, i un mestre de la música africana, Ali Farka, obtens una obra mestra com ara la cançó que vos present avui: Ai Du. Continua
La cançó de la setmana
Un metxambrat de Bono (d’U2), David Bowie, Lou Reed, Elton John i molts més no està malament, no? Idò això és el que us oferesc avui: diversos artistes famosos cantant en el mateix clip, la meravellosa peça Perfect Day, de Lou Reed. Continua
La cançó de la setmana
Una versió genial de Beck de la cançó Everybody’s gotta learn sometime, del grup The Korgis, per a una pel·lícula igualment genial, Olvídate de mí, de Michel Gondry. Continua
La cançó de la setmana
Cada estiu que faig aquest especial de “duets, col·laboracions i versions musicals” aprofit per posar, d’alguna manera, alguna cosa d’una de les meves bandes preferides, The Cure. Avui, a partir de la seva ja mítica cançó A forest, veurem com tres grups tan diferents com Nouvelle Vague, Black and Jones i 08001 n’han fet una versió totalment diferent l’una de l’altra. Així descobrirem com d’enriquidora pot ser la música i com aquesta, a partir d’un mateix punt de partida (en aquest cas el tema A forest) pot tenir recorreguts molt diferents. Continua