Quant jo era al·lot, era normal pastar a ca teva, nosaltres teniem es padri Vent que tenia un forn a Son Vent, i es padrí Mascaró tambe en tenia un de forn de llenya a ca seva. Ma mare, si la memòria no em falla, solia pastar els divendres. Després quan varen aparèixer les cuines de butà perdérem sabors, però seguiren pastant. En temps de matances procurava que li sobras un poc de pasta per fern una coca o dues de pasta de pa. Continua →